Tot Dylan Thomas en català

Feia anys que li anaven al darrere i, finalment, els responsables d'Edicions Els Llums van poder presentar l'obra poètica completa de l'influent escriptor gal·les Dylan Thomas. Poesia reunida (1934-1952) és un vell projecte del poeta i traductor Isidre Martínez Marzo (València, 1964), que fa anys, per no dir dècades, va invertir moltes hores a assolir unes versions impecables. A la nova edició només li faltaria ser bilingüe, però el raquitisme del nostre mercat converteix en un suïcidi aquest tipus d'iniciatives.

L'entusiasta editor d'Els Llums Joan R. Riera m'explica que la traducció és d'aquelles que té història: “L'any 2003, en Sam Abrams va fer un article, també a l'Avui, reivindicant la publicació. Aleshores no es va fer per una qüestió de drets. Ha esperat una dècada al calaix fins que nosaltres vàrem comprar els drets de traducció de l'anglès al català.” El cop no va fer desistir, però, el poeta Martínez Marzo a mantenir-lo viu. Fa anys, quan vam coincidir en un fòrum a València, em va comentar que acabaria veient la llum ni que fos en trameses postals. No ha calgut, perquè l'edició fa goig. Riera ens confessa que va ser a partir d'aquest material antic quan a l'estiu de l'any passat van posar fil a l'agulla: “Ens vam posar a treballar de valent en una revisió profunda, tant l'Isidre com jo mateix. Aquest va ser el punt de partida.”

Content pel somni realitzat, Riera, que em va portar el llibre personalment a la redacció com si fos el seu nen estimat, rebla: “Finalment avui ja és una realitat, i ja pots trobar a les llibreries Poesia reunida (1934-1952) de Dylan Thomas, amb traducció catalana d'Isidre Martínez Marzo, premi Carles Riba 2005, i un dels grans poetes catalans contemporanis.” Quan li demano que me la defineixi, dispara en l'enumeració “d'una poesia viva, culta, valenta, onírica, atrevida i moderna duta a la nostra llengua per un magnífic traductor i també poeta”: “A nosaltres ens ha emocionat i ens emociona Dylan Thomas, potser a altra gent encara no, però potser sí que els van emocionar els versos que Michael Caine cita a la pel·lícula Interstelar, o el poema que George Clooney recita en el film Solaris. Aquells versos eren de Dylan Thomas.”

El volum aplega, per primera vegada en català, la poesia de Dylan Thomas, i pren com a punt de partida l'edició original de Collected Poems: 1934-1952, de la qual va tenir cura el mateix autor, encara amb vida. Té el gran avantatge, doncs, de contenir allò que l'autor volia preservar, i així ho afirma ell mateix en una nota prèvia força reveladora, just després de la dedicatòria a la seva dona, i musa, Caitlin. La nota la va signar Dylan Thomas el novembre de 1952, un any abans de la seva mort a Nova York amb només 39 anys, víctima de l'alcoholisme. En el breu preàmbul ens diu: “El llibre conté la majoria dels poemes que he escrit, i tots els que, fins avui mateix, en vull conservar.” És prou explícit, sincer i breu. La clou dient: “Vaig llegir una vegada, no sé on, la història d'un pastor que, quan li van demanar per què feia dins d'uns anells embruixats cerimònies rituals a la lluna per protegir el seu ramat, digué: «Seria d'estar ben boig no fer-ho.» Aquests poemes, amb totes les seves crueses, dubtes i confusions els he escrit per amor a l'Home i en alabança a Déu, i seria d'estar ben boig, si per alguna d'aquelles no fos així.”

Poc després del seu centenari, celebrat el 2014, ens arriba una edició que fa justícia. Tot i que, tal com comenten els editors, “en llengua catalana Dylan Thomas ha estat poc traduït”, cal recordar els esforços de Marià Manent, que va fer versions de poemes de Thomas, aparegudes al 1974, 1980 i 2001, en diferents edicions a les col·leccions que llavors promovia Edicions 62. Tampoc es poden oblidar les traduccions d'alguns poemes per part de Marià Villangómez, Agustí Bartra i, més recentment, Montserrat Abelló, que en va presentar alguns en una plaquette del Cafè Central. També hem de reivindicar les edicions que s'han fet de la narrativa de Dylan Thomas, un gènere en què va excel·lir, tant o més que en la poesia, si és que podem trobar fronteres entre les maneres inspirades de narrar i de fer poemes del gal·lès. Caldria recuperar les traduccions de Francesc Parcerisas de Nadal d'un nen a Gal·les; la de Víctor Compta de Retrat de l'artista com a cadell i la que varen fer A. Buxton i Salvador Oliva de Sota el bosc lacti, una autèntica joia, que no hauria de resultar introbable. Els que vulguin absorbir el geni d'aquesta obra no s'han de perdre la versió cinematogràfica amb les veus de Richard Burton, Elizabeth Taylor i Peter O'Toole, entre d'altres.

Dylan Thomas va ser un home complex, víctima de les addiccions, però també una veu que sorgia de la terra i s'elevava pel cel fins a aconseguir poemes únics. Els actors que hem esmentat l'han mantingut en l'actualitat. Esperem que els nostres lectors facin el mateix.