Com si fos un os bru al Mercat

El coreògraf Wim Vandekeybus va estrenar Traces el desembre del 2019. Ni s’imaginava que ens vindria el cataclisme de la pandèmia al cap de poques setmanes a tot el món. En la coreografia, es percep com la infraestructura de la humanitat atempta contra la llibertat de la fauna i de la flora. El director de la companyia Última Vez admet que, durant el confinament, les bèsties van recuperar ràpidament part del paisatge (i de carrers i carreteres) abandonat. “L’home és molt més ràpid a destruir que la natura a recuperar”, va sentenciar dimarts. Traces es representa a partir d’avui i només fins dissabte al Mercat de les Flors. És un esperat retorn d’un coreògraf (que trenca un parèntesi sense visitar Barcelona de cinc anys) que ha indagat en el camp del cinema i que, d’aquí a dos anys, s’estrenarà com a director d’òpera.

Els deu ballarins se situen en un racó salvatge del Carpats, per on els ossos circulen lliurement. Aquests boscos són els últims paratges d’Europa on la natura es regula sense les normes arbitràries de la humanitat, que van castigar les àvies remeieres qualificant-les de bruixes. La carretera deixa un rastre, parteix el bosc i es converteix en una nova amenaça inesperada per a les bèsties. Vandekeybus renuncia a la paraula habitual en els seus treballs i potencia la força de les imatges, un camí molt pròxim a la llegenda, a l’ésser fabulat que a la racionalitat humana. L’acció se situa en un bosc pintat de blanc i negre i amb una música que remet a la tradicional búlgara. La veu sense paraules entenedores s’integra com un instrument més en aquesta banda sonora.

En questa mena d’espai fantàstic es troben bèsties ferides i d’altres que lluiten per la seva hegemonia, com els cérvols que s’enfronten amb una cornamenta que en realitat són els braços pintats dels intèrprets. Vandekeybus té un equip que, a l’energia dels cossos joves, li afegeix la tècnica en contemporani clàssic i urbanes que aporten a l’escena una potència bestial.