Són presents, segur, en els prestatges de moltes llars catalanes. Hi ha còpies en disc de vinil, sovint força atrotinades, en botigues de segona mà i uns quants mercats de vell. Però, més enllà d’això, fins aquest divendres era una aventura aconseguir algun dels deu primers discos de La Trinca, ara reeditats, de manera individual en format digipack, o amb una capsa que inclou la col·lecció completa, per Discmedi, que és la discogràfica que té els drets d’Edigsa, segell on van publicar-se originalment. L’última vegada que s’havien pogut comprar els primers treballs de La Trinca va ser entre el 1993 i el 1996, quan PDI va publicar-los per primer i últim cop en CD.

La col·lecció inclou els discos de llarga durada que Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual van fer entre el 1969 (any, també, de la seva primera actuació en directe, al programa Radioscope, que Salvador Escamilla presentava des de l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona) fins al 1977: Tots som pops (1969, i del qual, amb la cançó homònima, se n’extrauria, l’any següent, el que es considera el primer videoclip de l’Estat espanyol), Festa Major (1970, una reeixida passejada als actes de festa major d’un poble qualsevol de Catalunya a finals dels anys seixanta, amb cançons que perdurarien en els repertoris del trio com ara Ball de rams), Trincar i riure (1971), L’orgue de gats (1971), Xauxa (1972), Ca Barret! (1973), Mort de gana (1973, fruit de l’espectacle Mort de gana show, estrenat l’abril d’aquell mateix any al Teatre Romea), Trincameron (1975), Opus 10 (1976, un altre dels seus discos de referència, amb grans clàssics de La Trinca com La faixa i La patata) i Vestits de milionaris (1977). La importància que les cançons de tots aquests discos, publicats la majoria quan Franco encara era viu i plens d’ironia i costumismes populars, van tenir per a la normalització del català és un fet, indubtablement, que cal posar en relleu.

Menys fortuna han tingut, però, en aquesta operació discogràfica, altres obres de La Trinca pendents també de revisió, com Don Jaume el Conquistador, enregistrat a finals del 1978, o Nou de Trinca (1981, tot un clàssic, aquest, però, de les cubetes de vinil de segona mà i publicat originalment per Ariola). De fet, fins aquesta campanya de reedicions impulsada per Discmedi, els únics discos en format físic que es podien localitzar de La Trinca amb relativa facilitat eren recopilatoris com ara Tots els èxits (1999) i Vint anys de cançons (2007).

Dissolts des del 1989 (quan feia dos anys de l’edició de l’últim dels seus prop de quaranta treballs discogràfics, Marro), La Trinca no ha tornat mai a actuar ni a gravar, tot i distincions com la Creu de Sant Jordi (2019) i el Premi Enderrock d’Honor (2019). Les reedicions tenen un preu aproximat de 10 euros la unitat i 70 euros la capsa completa.