El nou director del Centro Dramático Nacional, Alfredo Sanzol, es volia estrenar dirigint un text propi: El bar que se tragó a todos los españoles. Ara la peça es pot veure fins diumenge al Lliure de Montjuïc. L’obra, de tres hores de durada, ha obligat a avançar l’horari de la funció per poder garantir el retorn dins del toc de queda. L’obra té una arrencada autobiogràfica (parla del seu pare que va penjar els hàbits de sacerdot per formar una família) que es va dispersant amb altres subtrames i que permet treure foscor a les ombres de la Transició.

Enfrontar-se al poder de l’Església per demanar la dispensa exigia molta fortalesa i perseverança. Als anys 70 i 80, segons comenta el dramaturg, les persones “s’enfrontaven per aconseguir la llibertat radicalment; nosaltres la donem per feta, avui, però s’ha de construir cada dia”.

Sanzol és un dramaturg que ha treballat amb T de Teatre (es preveu la reposició de Delicades pel Grec) i construeix les trames de manera intuïtiva, alternant veritat i ficció. El seu pare mai li va arribar a explicar el seu secret, per pudor, possiblement. No volia que els estigmatitzessin a l’escola. Ell, però, hauria pogut respondre a la pregunta del fill: “Dona una vida per tenir-ne dues?”