Amb naturalitat

Bernat Cormand (Barcelona, 1973) és filòleg, il·lustrador i escriptor. Ha publicat els àlbums infantils El dibuixant d’óssos, El nen perfecte i Els dies feliços, i ha il·lustrat Viatges i flors, de Mercè Rodoreda. És l’actual director de la revista Faristol, de literatura infantil i juvenil. La seva obra literària, periodística i mediadora està centrada a visibilitzar la temàtica LGTBQ+ en la literatura infantil i juvenil.

Presenta la novel·la El cap als núvols, acuradament editada dins la col·lecció L’Altra Tribu. Ell és autor del text i de les poques il·lustracions, a llapis, amb l’elegància i la subtilesa que ja mostrava, per exemple, a l’excel·lent àlbum El nen perfecte.

L’Elies és un nen força feliç, de físic menut. Quan seu a taula per celebrar l’onzè aniversari amb els avis materns i els pares –és fill únic–, s’ha pintat les pestanyes amb el rímel de la mare. La reacció dels quatre adults és natural, sense elogis però, sobretot, sense retrets.

A l’escola de vegades ha patit burles, però té una bona amiga, la Vane, i ha arribat un nen nou, el Tomàs, que li té el cor robat. Al llarg de l’obra veurem com la relació d’amistat i d’amor es va desenvolupant d’una manera, altre cop, natural i agradable.

“M’agrada pensar que aquesta novel·la està dirigida a tothom; no veig la literatura com a eina per a un aprenentatge específic. De tota manera, crec que, tenint en compte que El cap als núvols és de temàtica LGBTQ+, això pot ajudar a visibilitzar altres realitats que s’allunyen del que la gent està acostumada a veure, com és ara un enamorament homosexual als onze anys”, explica Bernat Cormand.

Els colors, el tacte i les il·lustracions del llibre, a més del to del text, són amables. “A través de la literatura o el cinema, es tendeix a explicar històries d’amor homosexual o d’identitat de gènere posant l’accent en el dramatisme, perquè hi ha discriminació, i es vol reflectir aquest context hostil. Però també està bé donar una visió positiva. No tot és conflicte en la comunitat LGBTQ+; també gaudim d’entorns protegits, almenys al nostre país, com el que viu el protagonista a casa i a l’escola, malgrat que puntualment algun company se’n rigui.”

Pel que fa a si mai viurem en una societat sense racisme, masclisme, homofòbia, etcètera, Cormand no és gaire optimista. “No ho crec. Hem de pensar globalment: encara que en alguns països –més desenvolupats– les minories gaudeixin de lleis que els protegeixen de la discriminació, en molts d’altres la comunitat LGBTQ+ està constantment perseguida. En més de setanta països les relacions sexuals entre persones del mateix sexe estan castigades per llei”, conclou l’autor.