Per arremangar-s’hi

L’estiu esclata amb el Grec. Ho fa després d’un any en què el món de la faràndula ha sobreviscut amb limitacions als aforaments. Ahir el Grec lluïa de color viu a les butaques. Hi ha esperança. Cal treballar-lo perquè sigui real l’increment a Cultura, en els pressupostos de la Generalitat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hi va convidar la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga. I ja en són cinc (Ferran Mascarell, Santi Vila, Laura Borràs –que, ahir, hi va assistir en funcions de presidenta del Parlament–, Mariàngela Vilallonga i Garriga) en els set anys que Colau ha inaugurat protocol·làriament el Grec. Ni Lluís Puig ni Àngels Ponsa van aguantar suficient temps al càrrec per poder assistir com a consellers al Grec, signe de la volatilitat política en aquests anys posteriors a l’1-O.

A diferència de l’any passat, la platea de l’amfiteatre Grec no ha desclavat cap butaca i no ha tapat l’estructura amb fulles de plàstic. Cal, això sí, mantenir la mascareta posada perquè tot i estar a l’aire lliure no hi ha prou distància de seguretat entre els espectadors de diferents bombolles. És evident que el que es va fer el 2020 va ser heroic (festivals internacionals de referència com Avinyó i Edimburg van cancel·lar el cartell). Ara, el 2021, Carrer Robadors proposa que ens arremanguem la camisa i que combatem els pous de silencis que hi ha entre la comunitat afrodescendent i l’autòctona, sense prejudicis. El protagonista del muntatge (interpretat per un entregat Guillem Balart) és un jove de Tànger que la vida expulsa fins a Barcelona. Ell s’adona que és més que totes les etiquetes que li posi la societat: El que el defineix és la seva experiència, no pas el seu passaport. L’obra, dirigida per Julio Manrique, incorpora quatre actors de procedència àrab (el repartiment el formen Moha Amazian, Guillem Balart, Elisabet Casanovas, Anna Castells, Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali, Abdelatif Hwidar, Carles Martínez). Aquests tant representen musulmans en una mesquita, sí, com infermers de la sanitat pública. És un pas ferm cap a una diversificació en els repartiments professionals. De poc més de dues hores de durada, l’obra té un ritme trepidant en aquest viatge iniciàtic de Lakhdar. Evita la pedrera i l’espai vegetal de l’amfiteatre folrant-lo amb unes parets on es projecta i es concentra una acció que sembla que és l’única sortida viable. L’adaptació de la novel·la de Mathias Enard desestigmatitza esborrant tòpics i acosta els joves de la primavera àrab amb els del 15-M. Totes dues convulsions van ser incompletes i ara cal trobar més vies de trobada i de justícia social. El Grec del 2021 convida a arremangar-se, a fer política des del carrer.

Si el 2020 el Grec va voler homenatjar el món sanitari oferint invitacions per a un espectacle intuïtiu, que apel·lava a l’emoció, a la bellesa, a l’art (A tocar!), aquest any s’ha convidat (tot i les restriccions) col·lectius del Raval. És hora que es normalitzin les platees amb un percentatge similar a la gent que es mou en el metro. Per què això sigui possible calen, d’entrada, opcions per accedir a la cultura per a tothom i que les històries els interpel·lin. Carrer Robadors, certament, parla de les complicacions burocràtiques i socials per orientar la vida d’un immigrant. Però és una lluita que també pateix la Judit (Elisabet Casanovas), jove estudiant que no sap com orientar la seva vida professional en l’escenari de crisi i retallades del 2012. Avui, l’escenari és un altre, però continua essent una incertesa com es passarà la crisi econòmica i sanitària els pròxims mesos i anys. el teatre només formula preguntes per reflexionar i arremangar-se. Un cop i un altre. Per una causa i una altra. Carrer Robadors esclata compromís.