Plenitud de l’instant

En un panorama musical tan repetitiu i prosaic com el nostre, les noves iniciatives les rebem com si fos mannà. Aquest va ser el cas del concert de la Diada Nacional de Catalunya a l’Ateneu Barcelonès, que va arribar de la mà del projecte La Fàbrica de Lied (FDL), que dirigeix amb passió poètica el tenor Jordi Mas, i en què es va possibilitar, ni més ni menys que una estrena de Joan Magrané (1988).

No entrarem ara a analitzar per què el compositor reusenc s’ha convertit en una referència indiscutible en el nostre panorama, però sí que podem assegurar que, en el concert, ofert pel duo format per la soprano Mireia Tarragó i l’arpista Esther Pinyol, el més interessant va ser l’estrena de les seves Quatre tankes de Felícia Fuster, basades en poemes provinents del llibre Aquelles cordes del vent (1987) de la poetessa, per sort, cada dia més reconeguda.

Talment com si de miniatures musicals webernianes es tractés, Magrané va demostrar conèixer a fons les possibilitats del duo artístic per assolir la plenitud de l’instant que es va traduir en un silenci sepulcral i metafísic a la sala Oriol Bohigas.

Abans de l’obra de Magrané, s’havien interpretat transcripcions per a arpa d’obres vocals concebudes amb acompanyament de piano i també de guitarra, com en el cas de les Cançons de carrer (1926) d’Enric Morera. La transcripció va funcionar millor en els autors amb influències franceses que no pas en Toldrà, però la cuidada línia de cant, la dicció textual i el poètic acompanyament van imposar-se per a un concert de veritable normalitat cultural i d’aposta, desacomplexada, pel nostre patrimoni musical. En aquest sentit, a l’Ateneu i a la seva secció de música se’ls obre una veta tan important com necessària.