Música

Retrobada balsàmica

Feia dotze anys que Kings of Convenience no publicaven nou disc, i el tour de presentació a l’Estat espanyol de Peace or Love (2021), amb concerts, el dijous 21 d’octubre a l’Auditori de Barcelona i el dissabte 23 a l’Auditori de Girona, va ser un retrobament desitjat i alhora balsàmic perquè el duet noruec d’indie folk mantenen el so allà on era: curosament suau i amb composicions oníriques aptes per a banda sonora d’un diumenge tardorenc al capvespre.

Després de vint anys de carrera, Erlend Øye i Eirik Glambek Bøe van recordar en el concert de Girona allò que els identifica i els fa poderosos: les veus delicades, d’una calidesa reconfortant, i arpegis de guitarra complexos i, en el directe, més protagonistes que acompanyants. Un diàleg amb el qual cloure les cançons.

El concert de Girona, coorganitzat per Primavera Sound , tenia un caràcter benèfic, destinat a FAST España , la fundació que agrupa famílies amb fills afectats per la síndrome d’Angelman i que treballa per trobar-hi una cura. Al mes de març, els noruecs gravaven el vídeo per Rocky Trail , del nou àlbum . Tenien poc temps, i a Madrid van entrar en contacte amb Clara Cebrián, que els va facilitar la feina. Els noruecs van demanar què podien fer, a canvi, i Cebrián, amb un nebot diagnosticat amb Angelman, els va proposar un concert benèfic. “És una nit per obrir el cor i estar present”, va explicar Clara Cebrián a l’auditori gironí, en una pausa del concert, i en la qual va recordar la necessitat de la investigació mèdica. Erlend Øye, que va exercir de mestre de cerimònies del duet, va explicar, a més, que tot el marxandatge contribuiria a la causa. Love is a lonely thing, del nou àlbum, va reprendre el concert; en directe, sense la veu femenina de Feist, igual de deliciós. Cançons del nou àlbum amb l’ADN hipnòtic, introspectiu de Kings of Convenience i amb valor afegit, com les ones brasileres suggestives de Catholic Country o l’atreviment rítmic de Fever. Erlend Øye va instar a participar però de forma subtil, fregant els dits no fent-los petar, aconseguint aquell efecte sonor de pluja lleugera. No va ser fins al final quan van recuperar els clàssics: Homesick , Misread, Boat Behind o, amb el públic, dret, I’d rather dance with you, despertant d’un somni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic