Llibres

Lletres

Crònica

Rússia, segle XXI

La setmana passada va ser intensa per al narrador rus Maksim Óssipov (Moscou, 1963). Venia a presentar el seu segon llibre en català, Pedra, paper, estisores, que han traduït Arnau Barios al català per al Club Editor i Ricard San Vicente al castellà per a Asteroide. Metge i editor, Óssipov ha fundat a Tarusa, a la rodalia de Moscou, un hospital amb funció social. Algunes de les seves vivències les recull al conjunt de contes que va presentar a la llibreria de Sants La Ciutat Invisible, final de la seva gira pel nostre país.

Amb el seu estil desenfadat i simpàtic, Ricard San Vicente va introduir-lo dient que ell estava acostumat a parlar d’escriptors morts. Realment la literatura russa ha excel·lit tant durant el seu segle d’or, durant el XIX, i també, malgrat les vicissituds, a diferents períodes del XX, que tot són clàssics. Per aquest motiu costa trobar-se un escriptor amb l’obra oberta, tot i que Rússia és encara una potència cultural, que caldria tractar millor, a ella i a la plèiade de traductors del país comandats per San Vicente. Óssipov és una mena de superheroi de la cultura russa. A partir del 2005, per tal de recuperar el contacte directe amb els pacients, va abandonar Moscou per instal·lar-se fora: “El meu avi era metge. Deportat el 1932 al Gulag, alliberat el 1945 i sotmès a la regla dels 101 km [que prohibia als exdeportats acostar-se a les grans ciutats], va instal·lar-se a Tarusa, a 117 km de Moscou.” I és a Tarusa on s’ha instal·lat per impulsar-hi una campanya de modernització de l’hospital, model internacional. San Vicente va recordar que la literatura d’Óssipov és atractiva i interessant, protagonitzada per personatges que són víctimes del seu destí, lluny del Txékhov del qual es distancia –tots dos són metges– i més a prop d’un Raymond Carver, amb un sentit de la pietat més accentuat. Davant un auditori ple a vessar, els traductors van estar brillants, així com el narrador rus, que va matisar que “una cosa és un detall autobiogràfic i una altra és la seva funció dins el relat”. Tenim un gran fresc de la Rússia del segle XXI, més enllà de tancs, Putin i geoestratègia. Dins una caixa de sorpreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona