Realitat i impostura

La periodista francesa Florence Aubenas va amagar la seva identitat per infiltrar-se en un grup de dones de la neteja de ferris al moll d’Ouistreham, a la Normandia. Aubenas va fer aquesta immersió l’any 2009 amb el propòsit d’escriure sobre unes condicions laborals que exemplifiquen l’explotació i la precarietat. Uns mesos després va publicar Le Quai de Ouistreham i algunes de les seves “ex-companyes de feina” van expressar el seu malestar sentint-se enganyades, tot i reconèixer la justesa del reportatge.

Feia temps que l’escriptor Emmanuel Carrère (relacionat amb el cinema, sigui com a autor d’un assaig sobre Werner Herzog o per dirigir abans un film rar, Le moustache, inspirat en una novel·la seva) volia adaptar el llibre de Florence Aubenas. La periodista s’hi resistia, però Juliette Binoche va ajudar a convèncer-la: encara que la “impostura” estigui a la vista, l’actriu no deixa d’infiltrar-se en un grup de dones (algunes ja apareixen al llibre) que realment són treballadores de la neteja.

De fet, no és estrany, l’interès de Carrère: hi pot reconèixer els seus mètodes, el component autobiogràfic de part dels seus relats, l’assumpció d’altres identitats, les seves immersions en realitats i persones, com ara un impostor assassí (Jean-Claude Romand, L’adversaire) o un home amb mil vides (Limómov). El resultat de l’adaptació, En un muelle de Normandía, és, sens dubte, interessant, amb les contradiccions implícites al fet de mostrar una realitat amagada a través d’una impostura, amb la dialèctica entre una actriu professional i les que s’interpreten elles mateixes, amb la claredat de la seva denúncia social.