Patrimoni

ANNA FUENTES

DIRECTORA DE PATRIMONI CULTURAL DE AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR

“Els indians volien que es destaqués la seva riquesa”

valor

“És especial pel concepte de la ciutat dels morts i pel seu gran valor artístic”

“Els indians volien també una gran ‘casa’ per als seus difunts”

Anna Fuentes, directora de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret de Mar, fa anys, ja des del treball de grau, que està vinculada al cementiri modernista i indià. Un recorregut que ara tindrà un salt més amb la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Quan va ser el seu primer contacte amb el cementiri modernista de Lloret?
El meu treball de final de grau va ser sobre aquest cementiri. En aquell moment ja tenia molt clara la seva importància, tot i que no treballava ni a Lloret. A partir d’aquest treball vaig tenir molt de contacte amb la gent del municipi i, finalment, em va sortir la plaça. Ja veu...
Per què la petició de BCIN?
Arran de l’excepcionalitat del nostre cementiri vam pensar que seria molt bo elevar el grau de protecció. De fet, en l’àmbit local ja està protegit amb la figura de bé cultural d’interès local (BCIL). És una manera de garantir més la seva protecció, perquè ara dependrà de la Generalitat.
En quin tràmit estem?
La Generalitat va adjudicar l’estudi a un grup d’arquitectes perquè defensin i argumentin la petició de l’Ajuntament. Prèviament, la direcció general de Patrimoni de la Generalitat ja va fer un informe en què acceptava la petició que es feia des de l’Ajuntament de Lloret de Mar. El tràmit està, doncs, molt i molt avançat.
Què té d’especial el cementiri?
És especial per aquest concepte de la ciutat dels morts i el seu valor artístic. Va ser un cementiri innovador, certament; tot finançat per capital dels indians i on podem veure obres escultòriques de grans artistes modernistes. Un dels treballs que ja vam fer va ser la seva museïtzació, i sobresurt l’èxit de les visites guiades que hi fem.
El nom de la ciutat dels morts ja ho diu tot!
Els indians, en tornar de fer les Amèriques, el que volien també és una gran casa per als morts. Es va concebre una ciutat, quant a estructura: amb carrers principals, amb panteons i els hipogeus de primera, segona i tercera, en què es reflectia el poder econòmic. L’estructura és molt diferent de la dels cementiris tradicionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Visites al campanar de Sant Fèlix de Sabadell per celebrar el tricentenari

sabadell
CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona