Intimitats de to universal

Sílvia Soler (Figueres, 1961) fa alguns anys que és una de les autores fixes a la llista dels més venuts per Sant Jordi. Aquest any no ha fallat i presenta el llibre breu L’alegria de viure (Univers), la que probablement és la seva proposta més personal.

La novel·lista i periodista, que ha publicat dos reculls de relats, dos llibres de divulgació i tretze novel·les, ara presenta la seva primera obra de no-ficció –dins la col·lecció La Joie de Vivre–, en què repassa “les coses, els llocs i les persones” que la fan feliç, segons declaracions recollides per l’agència ACN. En el text –escrit durant el confinament i mentre es recuperava d’un càncer– aborda totes aquelles coses senzilles de la quotidianitat que li aporten dosis de felicitat. En un viatge entre el passat i el present, Sílvia Soler repassa el que ha definit la seva vida en una particular “postal de felicitat”.

A L’alegria de viure es presenten instantànies vitals com ara excursions familiars, la seva passió per la literatura, els primers amors, les amistats, la vida a prop del mar i, entre d’altres, la vida més personal, a casa. En aquest recorregut íntim, Soler es planteja moments amb què la majoria de lectors es podran sentir identificats.

En roda de premsa, Sílvia Soler va celebrar haver-se estrenat amb un llibre de no ficció i ha assenyalat que pot ser un “regal per als seus lectors més fidels”, que en són molts. “Aquí em podran conèixer més personalment; tot el que explico és veritat.”

“La música és molt present en la meva vida. Les classes de piano amb una professora insuportable, els viatges en cotxe amb molta música, quan anàvem a la platja a Roses”, va explicar l’autora, per qui el llibre és una defensa de la seva manera d’escriure. “El meu germà [el televisiu Toni Soler] em va dir que havia escrit una novel·la popular”, va confessar. De fet, per Soler, els seus llibres poden agradar a “tot tipus de gent”.

La nostàlgia hi té un paper important, en el llibre. “Em ve de gust recordar gent que ja no hi és i ja no em fa mal fer-ho, com el pare i la mare, que van morir joves”, va dir.

L’alegria de viure planteja un mirall perquè explica moments personals de l’autora que poden recordar moments de la vida del lector. Per Soler, obrir-se i explicar la seva vida ha estat molt positiu, fins al punt que no descarta escriure un altre llibre similar.