Rússia, Ucraïna i la fam

L’actual guerra entre Rússia i Ucraïna no és res de nou. Ióssif Stalin ja va provocar gairebé quatre milions morts de fam a Ucraïna entre el 1932 i el 1933, l’anomenat Holodomor. Caure dos cops amb la mateixa guerra.

La majoria d’estudiosos actuals coincideixen a opinar que aquella fam va ser causada per les polítiques governamentals de la Unió Soviètica sota la dictadura de Stalin i no per causes naturals. L’Holodomor també pot fer referència al genocidi ucraïnès, la qual cosa implicaria una enginyeria social soviètica dirigida a destruir la nació ucraïnesa com a factor polític i com a entitat social. El 28 de novembre del 2006, el Parlament d’Ucraïna va aprovar una proposta de llei segons la qual la fam forçada de l’època soviètica va ser un acte de genocidi contra el poble ucraïnès. Rússia ho nega tot, naturalment.

L’autora nord-americana Erin Litteken ha recreat aquella dura etapa en la novel·la La guardiana de records de Kíiv, traduïda al català per Lola Fígols per a Navona, que també la publica en castellà, traduïda per Rebeca Bouvier.

Inspirada en una realitat molt dura que el món va oblidar i que el govern rus nega, Erin Litteken escriu la història d’una fam provocada per l’home; de fet, per un de sol, Stalin.

El 1929 la Katya té 16 anys, viu envoltada de la família i està enamorada. Quan els activistes de Stalin comencen a arribar a Ucraïna defensant la grandesa de l’agricultura col·lectiva, són només uns quants. Però aviat els veïns comencen a desaparèixer, els que gosen parlar no són vistos mai més. A partir d’aquest moment, cada dia és un futur incert. A més, la resistència té un preu, i, mentre la gana desesperada s’apodera del camp, la supervivència sembla més un somni que una possibilitat. Però, segons Litteken, “fins i tot en els moments més foscos, l’amor continua present”. L’autora fa servir el recurs del diari trobat, perquè, 70 anys després d’aquests fets, una jove vídua descobreix el diari de la seva àvia, que li revelarà secrets de la seva família llargament enterrats.

Litteken, tot i que mostra la cruesa de l’Holodomor, una de les fams més grans de la història d’Europa, orienta la novel·la cap a una reivindicació de l’amor i de la resiliència de l’esperit humà. Quin remei, si repetim els mateixos i greus errors.