La Filmoteca revisa l’obra d’Agnès Varda amb un cicle
Comença avui al Truffaut amb ‘La pointe courte’ i clourà, el 27 de març, amb ‘Els espigoladors i l’espigoladora’
Abans que ho fessin els homes de la Nouvelle Vague, Agnès Varda (Ixelles, 1928-París, 2019) va realitzar, l’any 1954, el seu primer llargmetratge, La pointe courte, en què conviu un document sobre un barri de pescadors de Seta amb la representació d’una parella en crisi. Com explica Imma Merino, des d’aleshores i fins que va morir, Varda va crear imatges cinematogràfiques “amb la voluntat de testimoniar el real i, alhora, d’expressar l’imaginari propi: una tensió que fa que la seva obra es mogui entre el documental i la ficció, la naturalitat i l’artifici, la vida i la representació, la realitat i el somieig”.
I de la diversitat de la seva filmografia, el cinema Truffaut ha programat un nou cicle de la Filmoteca a partir de la selecció d’una mostra significativa amb obres a través de què es pot resseguir unes constants del seu cinema.
S’enceta avui, precisament amb la projecció de La pointe courte (1954) en una única sessió, a les 20.30 h. Dilluns serà el torn de La felicitat (Le bonheur, 1964), rodada en part als paisatges que van pintar els impressionistes seguint el curs del Sena a la rodalia de París. Daguerrotips (Daguerréotypes, 1967), documental protagonitzat pels comerciants i veïns del barri de Varda, el carrer Daguerre, es podrà veure el 27 de febrer, mentre que Una canta, l’altra no (L’une chante, l’autre pas, 1977), amb un fort component feminista, es projectarà el 6 de març. El 13 de març, hi ha programada Sense sostre ni llei (Sans toit ni loi, 1985), que gira al voltant de l’aparició del cadàver d’una rodamon. I, ja en la recta final del cicle, dues altres propostes, Jacquot de Nantes (1991) i Els espigoladors i l’espigoladora (Les glaneurs et la glaneuse, 2000), rodada amb càmera digital per primera vegada, en què retrata persones que recullen coses que altres llencen o desaprofiten.
