Oscar Wilde al Teatre Raval
Oscar Wilde torna als petits escenaris. Després que el TNC hagi programat algunes de les seves peces més sonades com El ventall de Lady Windermere (2007) amb una posada en escena ampul·losament victoriana, les alternatives recuperen l'autor maleït irlandès. Si l'Artenbrut es va acomiadar el 2004 amb Actes Indecents, els tres judicis d'Oscar Wilde (en què es feia un repàs del judici que marginaria l'escriptor mordaç per la seva homosexualitat), ara el Teatre Raval presenta El retrat de Dorian Gray. En aquesta peça, que s'estrena dijous, es recupera la denúncia de Wilde sobre la obsessió de voler ser eternament joves.
Dorian Gray és un jove de l'alta aristocràcia britànica, hereu d'una gran fortuna i la inspiració del pintor Basil Hallward, que li fa un retrat meravellós. Dorian demana un desig: mantenir-se jove com la figura del retrat. Arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins al punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre: ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
El retrat... és una reflexió dura sobre el valor de la bellesa i la naturalesa de les passions humanes, base del seu comportament en societat. En l'obra es constata la capacitat de Wilde per analitzar la condició humana, que retrata en les seves obres.
