El teatre s'espavila
Petites companyies escèniques busquen noves fonts de finançament, com ara concursos, mercats de projectes i microcrèdits, per aixecar noves propostes
Hi ha propostes que van des
de l'intercanvi
i la suma a
la cartellera fins al microcrèdit
Són anys d'inventar-se. Iniciatives que, fins ara, passaven inadvertides per companyies professionals tenen, cada cop, més predicació entre els grups estables. Un exemple prou evident és la convocatòria dels premis Unnim de Teatre. És el primer cop que el tradicional concurs adreçat a companyies amateurs s'ha obert al grup professional. El 80% de les 125 propostes (64 títols) han vingut del món professional. També la directora de la Fira de Manresa, de cultura tradicional, Tere Almar, ha comprovat que les demandes per sumar-se al seu cartell han augmentat notablement: de les 800 al miler, comenta. També es comencen a posar en marxa projectes de microcrèdit teatral. Marta Galan va fer un primer intent sense èxit, per falta de dedicació, estima. Davant les estretors, es busquen nous refugis de supervivència.
Cor de Teatre presenta divendres Operetta a Calldetenes, un títol que també estarà en cartell al TNC dissabte i diumenge. És el primer candidat als 10.000 euros de premi a què també aspiren El rap de Lady M, de Laura Freijoo (que neix d'un projecte del col·lectiu Vaca); El mal menor, de Loscorderos.sc (una obra representada al Mercat de les Flors); La marca preferida de las hermanas Clausman, text de Victòria Szpúnberg i direcció de Glòria Balañà (produït pel Tantarantana que volta per tot l'Estat a hores d'ara), i Flirt (premiat a Tàrrega amb temporada al SAT!), que fusiona el clown de Guillem Albà i la música de l'Always Drinking Marching Band.
Primers microcrèdits
Un capítol a part mereix l'aventura de Marta Galán. A l'abril, va provar un dels primers microprojectes: demanava al portal Verkami 2.800 euros. No hi va arribar i no es va poder finançar. Galán, en canvi, té un cert desencant amb l'aventura: “Cal tenir una comunitat ja molt formada.” Es va trobar que la majoria dels que accedien a ser patrocinadors seus eren amics, “era una manera estranya de fer caritat”, s'estranya. Més sort van tenir els d'Únics Produccions amb Càsting. Demanaven 5.000 euros i es van quedar als 4.700. Les normes del web deixen ben clar que no es pot aplicar el microcrèdit si no s'arriba a la suma (el portal es queda amb el 5% dels ingressos totals). Els de Càsting van poder fer l'oferta als interessats directament. El resultat van ser 2.500 euros a canvi d'entrades, fotos amb els actors i agraïments públics.
A la Mostra d'Igualada de teatre familiar enguany s'ha fet la segona convocatòria de mercat de projectes. En el primer any hi havia propostes d'ambicioses companyies de teatre familiar. En aquest segon destaquen propostes d'Increpación Danza, Roberto G. Alonso i Teatre al Detall. Grups que han treballat majoritàriament per al públic adult i que ara, casualitat o oportunitat, busquen mercat en el circuit familiar.
Sumar esforços. Aquest és l'objectiu del Festival Minibarcelona, que de moment “de manera embrionària” prepara un cartell de l'1 a l'11 de juliol de teatre familiar. Seran, per ara, sis teatres. També busca col·laboració el Complicitats del Tantarantana. Es potencien els intercanvis de companyies: es facilita la demanda estatal d'aconseguir que les produccions pròpies girin per tres comunitats autònomes.
