cultura

La feina de l'arqueòleg no es limita a excavar

Tot i que les campanyes d'excavacions arqueològiques viuen la temporada alta a l'estiu, la feina dels arqueòlegs no s'atura la resta de l'any, ni de bon tros. Després de garbellar durant mesos als jaciments o d'intervenir d'urgència en llocs susceptibles de contenir restes, els arqueòlegs passen a la fase de treball següent, segurament la menys coneguda, però la que dóna els seus fruits. Perquè no tot només és excavar sinó que conservar, analitzar, catalogar i preservar les troballes i les dades recollides és tant o més important en aquest estudi apassionant de la història de l'ésser humà que és l'arqueologia i la paleontologia.

Arqueòlegs tot l'any

Joan Llinàs, director tècnic de Janus SL, empresa gironina que fa anys que es dedica al món de l'arqueologia i de la gestió i difusió del patrimoni històric, confirma que excavar és important “però que ho és més documentar”. Recorda que la majoria de jaciments que es troben es destrueixen o es tornen a soterrar. És així, que com a mínim, i “com a mal menor”, diu, “sempre quedarà l'estudi que fem els arqueòlegs”.

dos mesos i dos anys

La llei, després d'una excavació, obliga que en un període màxim de 2 mesos, el director d'una excavació entregui a l'administració un primer informe sobre el jaciment i, al cap de dos anys, una memòria científica. Aquesta, molt més detallada, ha de contenir-hi tota la informació que ha donat de si el treball de camp, fins a conclusions interpretatives de les troballes i el jaciment. Un inventari fotogràfic, plànols, seccions i plantes dibuixades, el material arqueològic inventariat completarien la memòria.

Amb la informació que apareix en una memòria n'hi ha d'haver prou perquè qualsevol que vulgui estudiar un jaciment tingui prou elements per fer-ho com si hi hagués estat in situ. Que no es tracta d'un mer justificant administratiu ho refermen els mateixos arqueòlegs, com el mateix Joan Llinàs, que destaca que si no fos per aquest tipus de memòries molta informació extreta dels jaciments arqueològics es perdria irremeiablement. Per això, destaca, “s'ha de ser molt estricte”. En aquest punt no s'està de defensar la seva feina tot recordant que els arqueòlegs són tècnics superiors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera