La Cuba de Villaronga

Cinc any després de presentar Pa negre al Festival de Sant Sebastià –on va guanyar la Concha de Plata a la millor actriu, per a Nora Navas, i on va començar la seva espectacular collita de premis–, Agustí Villaronga ha tornat al certamen amb El rey de la Habana. Tot i estar rodada a la República Dominicana, es tracta d'una història ambientada a la Cuba dels anys noranta i basada en la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez.

Tot i que l'eix d'El rey de la Habana és una història d'amor triangular en un context de misèria i sordidesa, per al cineasta es tracta bàsicament d'un “fresc sobre Cuba en uns anys molt difícils, quan va caure el bloc soviètic i la gent pobra es va convertir en molt més pobra”. “He volgut fer un passeig sobre aquestes persones, concretant en una d'elles; mostrar una societat cubana que no es veu habitualment però que no és inventada, encara que pugui semblar exagerada. En aquell món, l'amor no pot ser com el nostre i el sexe no pot ser Cinquanta ombres de Grey.”

Villaronga explica que la novel·la el va entusiasmar: “Em va agradar moltíssim. Sé que s'havia intentat adaptar des de Cuba, i que els molestava que un estranger s'hi fiqués. En d'altres ocasions s'han volgut adaptar els llibres de Pedro Juan Gutiérrez: Antonio Banderas i Melanie Griffith van comprar els drets de la Trilogía sucia de la Habana. Però mai no ho hauria fet sense el vistiplau de Gutiérrez, que d'altra banda és un novel·lista molt cinematogràfic. Procedeix del periodisme i cada una de les seves frases conté una acció.”