La llei del cinema, potser per Nadal

L'avantprojecte parteix, segons Tresserras, amb un «suport consistent» del govern, la qual cosa fa preveure una aprovació ràpida: la llei podria veure la llum abans de Nadal amb vista al vistiplau posterior del Parlament. El text hauria d'aparèixer avui publicat al DOGC, i en els propers dies se sotmetrà als informes pertinents d'institucions com ara el CAC, el Consell de les Arts o l'Institut de la Dona, entre d'altres. Tresserras diu que les relacions amb el Ministeri de Cultura són «correctes», per la qual cosa no s'esperen entrebancs des de Madrid. «Qui vulgui usar la llei del cinema com a eina electoral cometrà un error», assenyala el conseller, el qual defensa reiteradament que es tracta d'una eina jurídica «per ajudar el sector». L'entrebanc més important són les majors, les grans empreses nord-americanes que dominen una bona part del mercat. «Entenem que hi hagi resistència», diu Tresserras, tot i que defensa que «si millora l'oferta de produccions cal esperar que augmenti també la demanda de públic». El punt més important de la llei indica l'obligatorietat de doblar o subtitular en català el 50% de les còpies de pel·lícules estrangeres (que no tinguin com a versió original el castellà o el català) que es distribueixin amb més de 15 còpies. «No podem supeditar els interessos econòmics d'aquestes empreses davant del dret del ciutadà a triar.» Segons dades del baròmetre de la comunicació i la cultura, el 82,4% dels ciutadans es mostren d'acord amb el fet que les pel·lícules haurien d'estar disponibles en les dues llengües. La realitat, però, constata que l'oferta de cinema en català se situa entorn del 2% enfront del 98% de l'espanyol. La llei vol posar fi a aquesta «anomalia» heretada del franquisme amb un desplegament que preveu arribar al 50% de l'oferta en català en quatre anys. Segons els càlculs de la conselleria, el doblatge en origen (ara quasi inexistent) permetrà normalitzar la presència del català com a opció en el mercat del DVD. Un altre dels objectius de la llei és donar cabuda a les sales comercials films que ara no tenen ni opcions de projecció. Un exemple: de les 25 pel·lícules que l'any passat van competir al festival de Venècia només tres s'han estrenat a Catalunya; en el cas de Canes, se'n van estrenar 10 de 22. «No ens ho podem permetre», opina Tresserras. L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) va demanar ahir, en declaracions fetes a EFE, que l'avantprojecte vagi «més enllà» i concreti el repartiment del 50% de films en català, que poden ser doblats o en versió original subtitulada, en una aposta per un 50% de doblatge en català. «Demanem una paritat real amb el doblatge en castellà», diu el vicepresident de l'associació, Àlex Casanovas.

Al seu torn, la Plataforma per la Llengua celebra l'avantprojecte perquè equipara el sector cinematogràfic català amb el d'altres països europeus, tot i que lamenta que arribi «amb anys de retard».