Foc encreuat entre la Cambra d’Espanya i la de Barcelona
L’entitat presidida per Josep Lluís Bonet acusa la catalana de trencar “principis constitucionals”
La Cambra d’Espanya ha acusat la Cambra de Barcelona de “trencar principis constitucionals com la independència judicial i la unitat d’Espanya”, després que l’entitat catalana emetés un comunicat amb relació a la pròxima sentència del Suprem contra els presos polítics.
La Cambra de Comerç d’Espanya, entitat liderada per l'expresident de Freixenet, Josep Lluís Bonet, va emetre dilluns un comunicat en què rebutjava la declaració aprovada la setmana passada per la institució catalana sobre els presos. El dia 3 d’octubre, la Cambra de Comerç de Barcelona, presidida per Joan Canadell, va aprovar per majoria una declaració institucional que defensava els drets humans i es posava “a disposició de la resta d’institucions i societat civil per sumar una reacció efectiva i al més unitària possible que esdevingui una veritable «resposta de país», amb un impacte que vagi més enllà de les nostres fronteres”.
Per l’espanyola, aquesta declaració no defensa l’interès general de les empreses i “trenca principis constitucionals com la independència judicial i la unitat d’Espanya”. La Cambra d’Espanya té previst abordar aquesta declaració, qualificada de “lamentable”, en la pròxima reunió del comitè executiu. A l’entitat espanyola tampoc li fa el pes el procés de consultes engegat per l’entitat catalana, que sondeja els empresaris sobre la percepció que tenen amb relació a les conseqüències econòmiques d’una Catalunya amb estat propi dins la UE.
El president de la Cambra de Barcelona es va mostrar ahir sorprès per la reacció espanyola i va assegurar que li hauria agradat que Bonet li hagués dit abans que tenien aquesta “incomoditat”.
Tret de sortida de la nova llei de cambres
La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, es va reunir ahir a la tarda amb els presidents de les cambres de comerç de Catalunya per tal d’escoltar les seves propostes i posar en marxa el procés de redacció de la nova llei de cambres. L’objectiu és elaborar un nou esborrany que aconsegueixi el màxim consens possible, per tal d’iniciar-ne el procés de tramitació abans que acabi l’any. El nou text ha de revisar i actualitzar aspectes com “les funcions, el finançament, els òrgans de governança o les relacions amb la resta d’agents per tal de definir les cambres del segle XXI”, segons va detallar la consellera.
El govern enviarà el text al Parlament no abans d’un any. “No volem una llei feta amb pressa, volem una bona llei de cambres; ara bé, era important posar-nos a treballar se seguida”, va detallar.
