Economia

Impuls

La Generalitat vol activar l’opció de compartir energia entre particulars

L’energia que ve del veí

El govern planteja una línia d’ajudes per a la compra de les bateries que emmagatzemen l’energia que produeixen les instal·lacions fotovoltaiques domèstiques

L’alt tribunal va anul·lar el mes de juny passat la prohibició que establia la normativa estatal de compartir aquesta energia

Holaluz n’està fent la primera prova en un edifici de Rubí

Avui encarano és legal cobrar per la cessió de l’energia sobrant, però el sector espera que ho sigui aviat

La tecnologia ja ho permet, però avui l’autoconsum compartit d’energia és encara una via pràcticament inexplorada a Catalunya. Aquest model es basa en particulars que esdevenen productors d’energia verda (en aquest cas solar, a través de les plaques fotovoltaiques instal·lades al seu habitatge) i que alhora són capaços de reinjectar l’energia sobrant a la xarxa per compartir-la amb altres particulars. Fins fa poc aquesta opció era directament il·legal perquè una normativa estatal ho prohibia expressament, però el juny passat el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta prohibició en entendre que l’Estat havia trepitjat les competències autonòmiques, i amb això s’ha obert una porta, encara petita, per impulsar un model d’autoconsum que ja és una realitat ben establerta en altres països com ara Alemanya, on funcionen comunitats solars basades en aquests principis.

A Catalunya la Generalitat vol apostar per aquest autoconsum compartit d’energia fotovoltaica com una de les vies per assolir la transició energètica cap a un sistema menys dependent dels recursos importats, basada en renovables i sobretot, puntualitza la directora de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Assumpta Farran, “més democràtic”, perquè permet que els consumidors siguin també productors. A Catalunya sobren hores de sol i sembla lògic, indica Farran, que aquesta estratègia passi per l’energia solar. Per això la Generalitat posarà en marxa aquest mes de setembre una línia d’ajuts per a la compra de bateries per emmagatzemar l’energia sobrant que es produeix amb les plaques solars instal·lades als teulats dels habitatges. Es tracta d’una línia dotada amb 360.000 euros que pretén ser, explica Farran, “l’espurna, el detonant que ajudi a fer el salt en l’autoconsum compartit”. Les bateries són absolutament necessàries per compartir l’energia sobrant que generen les plaques solars perquè serveixen per emmagatzemar aquest excedent. El problema és que la seva tecnologia és encara molt nova –tot just es va començar a desenvolupar fa un parell d’anys amb la irrupció de Tesla en el mercat– i per això encara són molt cares: “Per això, si tens una ajuda, et compensa aquest sobrecost de ser pioner, perquè, si no, l’incentiu és esperar un any perquè siguin més barates, perquè la tecnologia avança”, explica la fundadora de l’elèctrica especialitzada en energia verda Holaluz. Aquesta firma acaba de posar en marxa la primera instal·lació d’autoconsum elèctric compartit de l’Estat en un habitatge no unifamiliar. Es tracta d’un edifici de Rubí on hi viuen dues famílies, que ha de servir, explica Pi, “sobretot per demostrar que tothom pot tenir aquest tipus d’instal·lacions a casa seva, que no cal que visquis en un xalet fora de la ciutat”. A més, aquesta experiència pionera serveix, segons Pi, per dotar de major eficiència l’experiència de l’autoconsum: “Si generes més consum, i dues famílies en fan més que una, optimitzes més el cost de la instal·lació.” En el cas de l’edifici de Rubí, ha costat prop de 8.000 euros.

Amb tot, per a l’Icaen la veritable revolució vindrà dels habitatges unifamiliars, perquè en aquest cas no cal l’ús d’espais comuns ni la unanimitat dels veïns i per tant no es depèn de normatives urbanístiques o del Codi Civil: “A Catalunya hi ha molta gent que viu en cases unifamiliars o en edificis de molt pocs veïns i pensem que és d’aquí d’on vindrà el salt exponencial”, assegura Farran. La normativa estatal encara no permet cobrar al productor particular si cedeix el sobrant de l’energia que produeix, com sí que es pot en altres països, però per a Farran el que importa és posar les bases ara “perquè quan pugui ser, i no trigarà més de tres anys, ja tinguem les instal·lacions fetes”. En aquest sentit, Farran creu que la pressió de les directives europees i el fet que les elèctriques a poc a poc van suavitzant el seu rebuig a aquest autoconsum, ajudaran perquè l’Estat espanyol reculi. Un horitzó que també veu la fundadora d’Holaluz: “Al final no es pot combatre la realitat que s’imposa a tot el món a cop de BOE, i encara té menys sentit estant en el país amb més hores de sol del món.”

El model WeBatt
Al juliol es va formalitzar la unió de Bassols i Wattia en WeBatt. Amb seu a Olot, la firma vol revolucionar el sector amb la venda i instal·lació de plaques fotovoltaiques i bateries intel·ligents (del gegant alemany Sonnen, amb una vida de 27 anys): “Més enllà de vendre energia als nostres clients, el que farem és vendre serveis”, explica el seu conseller delegat, Francesc Comino. WeBatt vol ser, explica, “la palanca del canvi de la transició energètica” impulsant l’autoconsum entre particulars i pimes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un Consell de Conselleres per canviar “la cultura empresarial patriarcal”

Barcelona
societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona