La Borsa
Més valors
Economia

Terra de purins

Cinc municipis gironins generen més dejeccions ramaderes de les que poden assumir

Un total de 82 poblacions amb alta càrrega ramadera se situen en zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats

Banyoles, Camós, Porqueres, Lladó i Santa Llogaia, els més afectats

El decret de dejeccions ramaderes del Departament d’Agricultura –en informació pública fins al 21 de novembre–, que, entre altres aspectes, prohibeix fins al 2020 ampliar granges i construir-ne de noves en municipis situats en zones altament vulnerables, afectaria en aquest sentit restrictiu cinc municipis gironins situats a l’Alt Empordà i al Pla de l’Estany. Fins a 77 poblacions més, sobretot de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, així com del Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva, també se situen en zones considerades vulnerables, però no es veurien afectades per la mesura, ja que el seu índex de càrrega ramadera (ICR) és inferior. Aquest índex expressa la possibilitat d’una població de gestionar en el marc agrari les dejeccions ramaderes –que són sobretot de porcí i d’aviram– en la base agrícola del mateix municipi i dels municipis contigus; és a dir, la capacitat per gestionar les dejeccions ramaderes que s’hi produeixen.

Els cinc municipis que es veurien afectats per la mesura que prohibeix la construcció de noves granges i l’ampliació de les existents –perquè tenen una càrrega ramadera superior a 1,2– són, d’una banda, Banyoles, Camós i Porqueres, al Pla de l’Estany, i de l’altra, Lladó i Santa Llogaia d’Àlguema, a l’Alt Empordà. En el cas de Banyoles, per exemple, la conselleria calcula que les dejeccions que es generen al municipi són de 38.143 quilograms de nitrogen (kg N) i que la superfície fertilitzable és de 375 hectàrees (ha). A Camós, el poble gironí amb més càrrega ramadera, les dejeccions són de 206.039 kg N i la superfície és de 443 ha. A Lladó, les dejeccions són de 186.622 kg N i la superfície, de 463 ha. A Porqueres, hi ha 75.341 kg N i 662 ha i, finalment, a Santa Llogaia d’Àlguema, 11.962 kg N i 101 ha.

Els caps de setmana, no

El decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes que el Departament d’Agricultura va presentar al setembre també preveu la prohibició d’abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d’aquí a cinc anys l’aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més, i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats. Així mateix, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin dotats d’un dispositiu electrònic de GPS. Segons el Departament d’Agricultura, el decret té com a objectiu assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions i buscar un equilibri entre aquesta activitat i el conjunt de la població.

LES XIFRES

1.437
explotacions
d’aviram hi ha a la demarcació de Girona, i gairebé la meitat de les quals se situen a la comarca de l’Alt Empordà.
826.726
tones
de fems es produeixen a la demarcació de Girona, segons les dades amb què treballa el Departament d’Agricultura, que són del 2009.

S’estudia presentar al·legacions al decret

U.C. GIRONA

La plataforma Salvem l’Empordà de Purins, la Iaeden i el Grup de Defensa del Ter estan estudiant si presenten algun tipus d’al·legació al decret, segons ha explicat la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt, que destaca que el principal problema que afronten és la tramitació de noves macrogranges a l’Empordà. És a dir, l’augment del nombre de caps de bestiar, sobretot de porcs i de pollastres, i que, paral·lelament, no es resolgui la contaminació per les dejeccions ramaderes.

La Iaeden calcula que hi ha una cinquantena de tramitacions per fer noves granges o ampliacions de les ja existents dins de territori empordanès, entre les quals, segons Schmitt, cal parar atenció a la zona de Cabanes i Masarac, municipis fora de la zona considerada vulnerable i on tenen registrat que hi ha almenys set projectes de noves granges o ampliacions. “Si es tiren endavant, aquests municipis també es convertiran en zones vulnerables”, hi afegeix Schmitt.

D’altra banda, quan es va presentar el nou decret, Unió de Pagesos va valorar positivament la moratòria per ampliar granges o per construir-ne de noves en zones vulnerables, però va considerar que arribava “tard” i va criticar l’increment de burocràcia que suposarà per als ramaders i els pagesos pel fet d’haver de presentar una declaració anual sobre l’aplicació de les dejeccions i els fertilitzants.

Tones i explotacions

Segons les últimes dades publicades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb referència a l’any 2016, a la demarcació de Girona hi ha un total de 1.437 explotacions d’aviram i 1.020 de porcí. Són les més abundants al territori gironí i, sobretot, es concentren a l’Alt Empordà (on n’hi ha 629 d’aviram i 298 de porcí), al Baix Empordà (161 de porcí i 380 d’aviram) i al Pla de l’Estany (també 161 de porcí i 61 d’aviram). Però, pel que fa a la capacitat de les explotacions, destaquen, a més de les de l’Alt Empordà, les del Gironès, on, per exemple, hi ha 80 explotacions d’aviram amb una capacitat total d’1.234.446 caps, per sobre de la resta de comarques, a excepció de l’Alt Empordà, que encapçala tots aquests rànquings.

Altres dades del departament també constaten que a la demarcació de Girona es produeixen un total de 826.726 tones de fems –sobretot a l’Alt Empordà–, i un total de 2.293.738 metres cúbics de purins, també sobretot en aquesta comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cosmètica va augmentar les vendes tot i la pandèmia

barcelona

El Grup Peralada i el Festival de Torroella, premis G!

GIRONA
ANTONI TORRES
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE FARMÀCIES DE CATALUNYA

“Les farmàcies podríem estar administrant vacunes”

barcelona

Un centenar de llocs de treball, en reunions ràpides a Calonge

CALONGE I SANT ANTONI

La fusió dispara el benefici de CaixaBank

barcelona

El BBVA ofereix indemnitzar amb el 65% del salari

barcelona

El MWC prepara el retorn a Barcelona centrat en l’IA, el 5G, el Big Data i l’IoT

barcelona

CaixaBank no contempla un ERO sense acord, però avisa als sindicats que caldran “cessions mútues”

València

Brussel·les fa una crida a la “moderació” i a “calma” en la disputa pesquera entre França i el Regne Unit

Brussel·les