La Borsa
Més valors
Economia

XAVIER FARRÉ

PRESIDENT DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN COSTERS DEL SEGRE

“La diversitat del territori és la gran riquesa de la denominació”

La denominació preveu mantenir el ritme de creixement de vendes, un 8% l’any passat, tot prioritzant la restauració. El preu mitjà dels vins és el segon més alt, sols darrere la DOQ Priorat

Al molt competitiu mercat vitivinícola, tenir una imatge, un nom i una ampolla atractius és tan important per vendre com la qualitat i la singularitat del mateix vi. Darrere la fruita i el porc, el vi és el tercer producte agroalimentari que produeix la demarcació de Lleida. La DO Costers del Segre va presentar ahir nova imatge, amb la qual vol transmetre més que un disseny. Per què aquest canvi?
En 32 anys d’història, la denominació sols ha tingut dos logotips, els anys 1987 i 2000. Aquest darrer i fins ara l’actual, tenia com a element central una bota. És un element genèric de l’elaboració del vi i no aportava cap valor extra a la denominació. No representava l’essència de modernitat i innovació que ens caracteritza, ni l’estil dels seus vins amb la barrica. Hem estat donant molts tombs al canvi cap a altres objectes, però al final ens hem decantat perquè la senzillesa de les lletres expressi un dels majors valors de la denominació: la riquesa vitivinícola del territori.
Finalment, no han canviat el nom de la DO, sinó que hi han incorporat les set subzones. És un reconeixement al mercat, que fa temps que valora la diferenciació a través del terrer?
Hem incorporat les subzones perquè mentre altres fa molt de temps que comencen a treballar en aquesta línia, Costers del Segre aplega zones productores que van des del Pallars fins a les Garrigues. El nexe d’unió és el riu Segre, un clima continental i sòls pobres, que atorguen intensitat als vins. Volíem una cosa única i diferencial respecte a la resta i aquesta sols la tenim nosaltres. És una riquesa de paisatges i vins bonica que dona joc a poder-ho explicar.
Aquesta diversitat implica tenir els cellers catalans més al nord, a Sort. Amb el canvi climàtic, tenen peticions de fer nous cellers al Pirineu?
No gaires, però sí que és veritat que, amb el canvi climàtic, cada cop els llocs més freds aniran també adequant-se per a la vinya. En paral·lel, els més calents estaran en desavantatge. La DO Costers del Segre és de mitjana la denominació més freda de Catalunya. Tot i que sembla que a Lleida fa molta calor, les oscil·lacions tèrmiques, amb nits fredes, són intenses. Així que estem preparats per a aquest escalfament global que ens va venint.
El logotip incorpora el color verd en la tipografia per remarcar la sostenibilitat dels vins. Com funciona el programa?
Té cinc anys de vida i a hores d’ara encara som l’única DO en la qual està en marxa aquest programa. Vetlla pel cultiu sostenible de la vinya i les bones pràctiques en l’àmbit social, mediambiental i econòmic. El 80% de la producció s’hi aixopluga. Els cellers omplen una enquesta sobre 100 pràctiques sostenibles. Per exemple, si abans de passar una cultivadora tenen en compte que hi pugui haver nius d’ocells a la vinya. Al final, el celler obté una puntuació. Si la mitjana de la DO era inicialment d’1,3 punts sobre 3, ara ja ens situem en els 2,16. La puntuació és una guia per anar millorant cada any. Volem potenciar el programa i estem pensant en si –a més dels adhesius que cada celler pot fer servir si hi participa– implantarem un sistema d’estrelles o similar per fer visibles les puntuacions.
Tenen previst reforçar les accions destinades a promocionar l’enoturisme?
Recentment, ja hem fet un pas radical per potenciar-lo. La Ruta del Vi de Lleida i la denominació d’origen, que anàvem per separat, ens hem ajuntat i ara tindrem més recursos per fer coses i crear sinergies. Un objectiu és unir els vins amb la restauració i la gastronomia. Acabem de començar, però segur que podem fer grans coses pel turisme i la restauració.
El 2017 el creixement de vendes va ser el 8%, tant en l’alimentació com en l’hoteleria. Quina és la previsió per a enguany? S’han marcat alguna prioritat?
On tenim més interès a créixer és al canal d’hoteleria. I la previsió és aconseguir una xifra de creixement similar a la de l’any passat. No veiem que hàgim de fer un gran creixement sobtat, però sí que mantindrem el bon ritme. Encara que potser molta gent no s’ho pensa, el preu mitjà de l’ampolla –que també és un indicatiu de la qualitat– és el segon més alt entre les denominacions d’origen catalanes. Sols ens supera la DOQ Priorat. També som la tercera denominació en volum de vendes, després de les DO Catalunya i DO Penedès.
Tot i l’increment del consum de vi català al país, la gran assignatura pendent del sector és atacar Barcelona?
Sí, però també Lleida, sobretot la ciutat. El consum de vi de les denominacions catalanes ha passat del 28% al 35% en cinc anys, segons les dades de l’Incavi. Hauríem de ser més patriotes i a Lleida beure vi de Lleida. La ciutat és més accessible que Barcelona i farem accions de promoció dirigides als restauradors lleidatans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats Units

Escassetat de llet per a nadons als EUA

washington

Pla de xoc europeu contra la dependència energètica de Rússia

Brussel·les

Reempresa i la Diputació eviten que 135 empreses tanquin

GIRONA

La Fira del Tap i el Suro de Cassà tindrà més de 50 activitats

Cassà de la Selva

El Banc d’Espanya apunta una nova rebaixa del creixement del PIB

madrid
Vilobí d’Onyar

Ryanair haurà de pagar l’SMI als treballadors

El Cercle situa Catalunya i l’Estat “al furgó de cua” de la recuperació

barcelona

Unió de Pagesos demana un pressupost específic per a l’agricultura ecològica

lleida

Només un 14,3% dels llocs directius són ocupats per dones

barcelona