Crèdits de confiança
A Catalunya hi ha 33 comunitats d'autogestió financera que permeten als seus membres afrontar despeses imprevistes
El cas de les comunitats autofinançades desmunta la llegenda que els diners generen desconfiança i enemistat. Aquest model gravita precisament en dos valors essencials, la confiança i la generositat, sense els quals aquest tipus de comunitat ideada pel professor d'economia Jean Claude Rodríguez no seria viable. Aquest jove català va ser escollit l'any 2007 millor emprenedor creatiu del món gràcies al sistema d'autofinançament que va posar en marxa a Catalunya l'any 2004, després de viure a Guatemala, on va entrar en contacte amb diversos models de finançament comunitari que des de fa temps funcionaven a l'Amèrica Llatina.
L'associació CAF (Comunitats Autofinançades) és l'entitat que impulsa la creació d'aquests grups i els assessora perquè puguin funcionar de manera autònoma. Segons les dades de l'associació, en el dia d'avui a Catalunya hi ha 33 comunitats en funcionament, i aquest any l'associació es planteja expandir el model també fora de Catalunya, on de moment n'hi ha sis en marxa a Madrid, una a les illes Canàries i s'està engegant la primera a Portugal.
Una comunitat autofinançada és un grup d'entre deu i 30 persones que fan petites aportacions de diners per convertir-se en socis, propietaris, de la CAF, i alhora també poden demanar petits crèdits que es financen gràcies a les aportacions de tots els socis. Per l'associació, els crèdits han de servir per afrontar despeses imprevistes o imprescindibles, encara que en funció de la CAF i dels seus membres les necessitats varien. Cada grup fixa les seves pròpies normes i condicions, així com l'interès amb què s'han de tornar els crèdits. Habitualment és de l'1% mensual, i l'any 2008 el crèdit mitjà va ser de 450 euros. El nivell de morositat és gairebé zero segons l'associació, i Abdoulaye Fall, president de la CAF Xewel, constata que la «pressió social» és determinant a l'hora d'assegurar que els membres es comprometin a tornar el crèdit d'acord amb les condicions establertes dins de les comunitats.
Abdoulaye Fall és un jove senegalès que des de fa anys viu a Catalunya i que fa un any que és un dels set promotors que col·laboren amb l'associació. La seva tasca consisteix a contactar amb col·lectius d'immigrants, majoritàriament subsaharians, per animar-los a crear altres CAF. «Els crèdits han servit per exemple per a viatges al nostre país o per enviar-hi diners», assegura. Abdoulaye Fall forma part de la CAF Xewel –mot que en wòlof vol dir ‘providència'–, que funciona des del juny del 2006. Aquesta comunitat es reuneix a Molins de Rei i està formada per divuit homes i dones senegalesos. L'Abdoulaye està convençut que aquestes comunitats tenen un «objectiu social» important perquè es basen en «l'ajuda i la força mútua».
La CAF Xewel ha concedit crèdits de fins a 2.000 euros, però la crisi els ha dut a rebaixar-los fins als 1.000.
Barbara Cvitan és també una de les promotores de l'associació, i s'encarrega de la comptabilitat de la CAF E-tal. Aquesta jove croata forma part d'una de les comunitats de Barcelona que es va crear fa dos anys i que agrupa dotze joves. Cada comunitat ha de tenir un comptable i un president, i aquestes responsabilitats van canviant periòdicament. Per la Barbara la CAF és un model vàlid que fins i tot podria servir per «finançar el projecte d'un emprenedor».
De moment, però, els crèdits de la CAF E-tal han servit, entre altres coses, per «comprar una rentadora o fer reparacions de cotxes». En aquest cas el crèdit més alt que ha concedit aquest grup ha estat de 300 euros. Les comunitats es reuneixen un cop al mes per actualitzar pagaments i aprovar la concessió de crèdits. Totes les decisions que es prenen queden registrades en la comptabilitat que el grup ha de portar al dia, i que a banda de poder-se fer manualment també es pot fer de manera virtual a través d'un programa informàtic que l'associació posa a l'abast dels grups.
Passar comptes entre amics
J.TLa primera de les comunitats d'autofinançament que es va crear a Catalunya es va batejar com L'intent i va néixer a Girona l'any 2004. Un dels membres d'aquesta experiència pionera va tornar al seu país d'origen, el Senegal, on ha impulsat la creació de 45 CAF. Malgrat aquesta novetat, en països com ara el Senegal aquestes comunitats no són per a tothom desconegudes. La tontine és un tipus de comunitat molt arrelada en diversos països tant de l'Amèrica Llatina com de l'Àfrica. L'Abdoulaye ja coneixia aquest tipus de grup, que al Senegal està força estès, encara que assegura que les CAF estan més perfeccionades i són més estimulants per als seus membres. La tontine consisteix a reunir diners per atorgar-ne la suma de manera rotativa a cadascun dels membres; d'aquesta manera quan una de les persones del grup ja ha rebut el total de les aportacions ha d'esperar que li torni a tocar el torn. Per l'Abdoulaye aquest fet desmotiva els membres a continuar-hi en actiu. Per contra, el funcionament de les CAF reforça –explica– el compromís de les persones que en formen part.
L'Artur és brasiler i durant els vuit anys que fa que viu a Catalunya no havia sentit a parlar de les CAF, fins que un dia la Judit, la seva companya de feina, va comentar-li que formava part de la CAF E-tal. «Aquesta comunitat em va fer pensar que el meu avi formava part al Brasil d'un grup semblant que li va permetre comprar un cotxe quan ningú del seu voltant podia fer-ho.» La Judit va convidar l'Artur a l'última reunió de la CAF perquè en conegués el funcionament de ben a prop.
Ara fa uns dies el grup es troba al vespre a casa del Xavi. El primer punt de l'ordre del dia era el pagament de les multes ja que aquest grup va decidir que penalitzarien la impuntualitat i l'absència. Els últims a arribar preparen el moneder. La resta ja els esperen asseguts al voltant d'una taula amb una petita caixa forta. Totes les decisions que pren el grup queden registrades en el dossier de comptabilitat que la Barbara porta a cada reunió. A més, el grup fa servir un portàtil per registrar els moviments en el programa de comptabilitat virtual. El grup va decidir que l'interès seria de l'1% i amb els diners que s'acumulen el grup crea un fons d'emergència. «Tenim 600 euros de crèdit i dues devolucions pendents», a cada reunió es repassen els moviments anteriors i cadascun dels membres comenta els seus deutes. Després de pagar les multes i actualitzar els pagaments, toca decidir quins crèdits nous s'obren. La trobada, a banda de ser fidel al funcionament de les CAF, es converteix en una reunió d'amics que ho aprofiten per sopar plegats. Alguns dels membres que van participar en la creació d'aquesta entitat ara ja no en formen part perquè han tornat al seu país d'origen. Tot i això, segueixen el dia a dia del grup a través de la xarxa i del programa virtual. Ballen alguns números, i les encarregades de la comptabilitat s'afanyen a esbrinar per què. L'Artur segueix amb atenció aquesta trobada i sembla que ja s'ha decidit a tornar.
