L’edificació creix encara molt per sota dels nivells previs a la bombolla
Els arquitectes recomanen impulsar la rehabilitació, que només aporta un 27% de l’activitat
Els grans projectes fan que Girona bati el rècord de metres quadrats visats
L’edificació continua creixent, però, a parer del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el sector no sols no avança prou, sinó que hi ha dubtes sobre el seu dinamisme de cara al futur. Per aquest motiu, la degana del col·legi, Assumpció Puig, va instar les administracions a impulsar la rehabilitació com un possible motor, ja que de moment només representa un 27% de l’activitat edificadora, després que la superfície visada relacionada amb aquests tipus de projectes hagi caigut per primer cop d’ençà del 2013, concretament un 3%.
Durant la presentació, ahir, del balanç anual del visat del Col·legi d’Arquitectes, que és qui valida els projectes, Puig va precisar que el creixement de l’edificació es deu més a l’impacte que tenen en el còmput global un seguit de grans projectes que no pas a una tendència consolidada. I és que els projectes de gran abast acaparen gairebé dos terços de l’increment, per la qual cosa la degana va subratllar que “es tracta d’increments circumstancials”.
Les dades indiquen que el 2018 es van visar 4,5 milions de metres quadrats, un 15,3% més que un any abans. No obstant això, la portaveu dels arquitectes va recordar que el nivell queda encara lluny del que es consideraria normal, que seria aproximadament el que hi havia abans de l’inici de la bombolla immobiliària. Ara mateix s’està visant un 44% menys que el 1993.
Xifres dispars
El col·legi segrega les dades de manera territorial. En aquest sentit, el balanç de l’últim exercici mostra que, si bé a Barcelona el nombre de metres quadrats visats va tenir una davallada important, d’un 20%, queda en certa manera compensada per l’increment registrat a l’àrea metropolitana. Així, la pujada global de la demarcació és d’un 15%, un percentatge que respon sobretot als projectes de més de 10.000 metres quadrats, que són just els que generen la davallada de la capital, on cauen un 54%, en el que ja és el segon any amb un saldo negatiu a Barcelona ciutat.
En canvi, la demarcació de Girona s’anota el creixement més notable, un 49%, i arriba als 863.632 metres quadrats visats, gràcies als projectes de gran envergadura, que inclouen l’ampliació d’un equipament sanitari, la d’un centre comercial i una promoció d’habitatges.
Puig troba relació entre l’evolució dels projectes i la situació dels ajuntaments. Així, per exemple, va atribuir la lentitud en els tràmits a la falta de personal públic per gestionar-los. També va constatar que entre el moment en què el consistori barceloní va anunciar que caldria destinar un 30% de les promocions a habitatge social i l’aprovació de la norma, es van triplicar el nombre de sol·licituds de llicències o informes d’idoneïtat tècnica (IIT), de 30 previstes fins a 90, probablement per tal d’esquivar aquesta obligació.
