Palamós i Roses fan el cim de 60.000 creueristes enguany
Els dos ports de la Costa Brava rebran 54 escales de creuers entre l’abril i finals d’octubre
El passatge deixarà uns 4,3 milions, i volen diversificar més els seus orígens
El port de Palamós sumarà, amb 46 escales, 54.000 passatgers
Els ports de Palamós i Roses continuaran creixent pel que fa a volum de passatgers de creuers que hi fan escala en la nova temporada, que enceten amb l’arribada de la primavera i que s’allargarà fins al 28 d’octubre. La previsió, segons va anunciar ahir el conseller de Territori, Damià Calvet, és superar per primer cop el sostre dels 60.000 creueristes, amb creixements d’un 18% a Palamós –n’esperen 54.000, contra els 46.000 del 2018– i un 14% a Roses –6.000, uns 800 més que l’any passat.
Com els alcaldes dels dos municipis, Calvet va destacar que l’activitat se sostindrà durant gairebé sis mesos i incidint força en la temporada intermèdia de tardor i primavera. Al maig, per exemple, hi haurà una desena d’escales amb uns 11.000 passatgers, mentre que el segon mes més fort es preveu que serà el setembre. El conseller va xifrar l’impacte econòmic directe en uns 4,3 milions d’euros –per primer cop es passarà de quatre milions–, i el calculen respecte a una despesa mitjana de 62 euros per passatger i 23 per tripulant, comptant que només desembarquin la meitat del total. A més, hi sumen els 6 euros de taxa que reporta cada passatger.
El salt de Palamós
Després d’anys aspirant a assolir els 40.000 passatgers als quals finalment va arribar el 2018, el port de Palamós trigarà només dotze mesos més a saltar fins als 54.000, el tercer rècord consecutiu en el darrer trienni.
En la projecció positiva pesa la implicació de l’operador Marella, amb 26 de les 26 escales previstes, dues de les quals inaugurals –de les tres embarcacions que atracaran al recinte portuari per primer cop–. La companyia britànica copa el 56% de les escales, seguida per les nord-americanes Seabourn (vuit creuers) i Seadream Yacht Club (quatre).
Millora també a Roses
Més discrets seran els números al port de Roses, on aconsegueixen mantenir escales (vuit) però incrementaran passatge perquè s’hi aturaran embarcacions una mica més grans. L’oferta rosinca se centra majoritàriament en escales de creuers de luxe (75% del total), però aquest cop han aconseguit diversificar el nombre de companyies fins a les quatre: les nord-americanes Crystal, Seadream i Windstar, i també la britànica Marella.
A banda de l’impacte econòmic en els dos municipis, els actors vinculats a la marca Costa Brava Cruise Ports defensen que els beneficis s’estenen per la resta de la demarcació. D’una banda, amb les excursions que contracten els creueristes, en què es manté la tendència que les més sol·licitades siguin, per aquest ordre, als pobles medievals del Baix Empordà (Pals i Peratallada), a Tossa de Mar i a Girona. El triangle de Dalí o les compres per Platja d’Aro són altres de les opcions, però el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, va recordar que són importants per donar a conèixer el conjunt de la destinació i afavorir que els passatgers, o familiars i coneguts, hi tornin en el futur.
LES XIFRES
Diversificar i el punt Schengen, els dos grans objectius
Tot i els números positius, els responsables de Costa Brava Cruise Ports volen continuar treballant per diversificar l’origen del passatge, marcat ara decisivament pel mercat britànic (77% dels creueristes, per nacionalitat). Pel darrere, a molta distància, queden els creueristes nord-americans (11%) i alemanys (3%), i tota la resta de nacionalitats sumen només el 9%.
“No podem posar tots els ous al mateix cistell”, sentenciava de manera gràfica el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez i Comes. En aquest sentit, Calvet va assumir que segueixen de prop les negociacions pel Brexit, que podria entorpir les facilitats amb què els britànics desembarquen ara a Palamós o Roses. El conseller va dir que la comissió del govern de la Generalitat que analitza les conseqüències de la sortida del Regne Unit de la UE té sobre la taula el possible impacte i la manera de minimitzar els efectes sobre l’arribada de creueristes.
En aquest context, la reivindicació que el port palamosí sigui declarat oficialment frontera Schengen recobra especial importància, ja no només per a l’entrada i sortida de turistes de fora de l’espai comunitari de la UE, sinó també per a la certificació de mercaderies importades o exportades fora de l’espai europeu comú. Calvet va insistir que s’han fet obres i tenen consignades partides per adaptar-se a les darreres exigències estatals, però que l’informe és al teulat del ministeri i no reben resposta. “Hem de lamentar que l’Estat no es posi les piles”, va dir, abans de demanar “que no es governi contra Catalunya”.
Palamós és el 36è port de MedCruise i la condició els obre portes
Una altra de les novetats de la nova temporada és el fet que Ports hagi aconseguit ascendir l’activitat creuerista conjunta a Palamós i Roses a la categoria de port gran (big port) que atorga l’Associació de Ports amb Creuers de la Mediterrània (MedCruise), de la qual són membres. El pas de ser considerades instal·lacions petites a grans pot obrir portes. “No és només estadística, sinó que ens projecta i ens dona més potencial de creixement”, va argumentar el conseller, a l’hora d’atraure noves companyies i un major volum d’escales. En aquest sentit, el gerent de Ports, Joan Pere Gómez, va repassar la projecció de Palamós, des de la llunyana primera escala del creuer Canberra, amb un miler de passatgers el 5 de juliol del 1965, fins a l’aposta per obrir mercat en la dècada dels noranta, i la consolidació dels darrers anys amb la nova marca i la gestió amb èxit d’una escala de més de 2.000 passatgers simultanis l’any 2015.
Per promoure les instal·lacions, els responsables de Costa Brava Cruise Ports es desplaçaran la setmana vinent, entre el 5 i el 8 d’abril, un altre cop a la fira més important que anualment reuneix el gros d’operadors del sector, la Seatrade Cruise Global, que se celebrarà a Miami (Estats Units). El viatge de la gran delegació, que també inclou delegats dels ajuntaments de Palamós i Roses, i de les cambres de Palamós i Girona, va fer avançar la presentació d’ahir, dies abans que el vaixell de creuer Marella Explorer 2, amb una escala inaugural, enceti la temporada de manera oficial a Palamós.
En l’horitzó de la promoció, Calvet va anunciar també que s’han ofert perquè a la Costa Brava es faci l’any vinent una de les assemblees periòdiques de MedCruise. La cita aplegarà responsables de la resta de ports, operadors i institucions, i pot servir com a aparador per millorar el coneixement dels dos ports sobre el terreny. Altres línies d’acció són la integració en el circuit de Boutique Ports, amb serveis i una oferta vinculada al segment del luxe, per atraure passatge d’alt nivell adquisitiu.
El reforç del dic de recer començarà a la tardor
Dins del pla d’inversions de Ports de la Generalitat, el gerent, Joan Pere Gómez, va destacar les obres previstes per al reforç del dic principal de recer. Seran 3,5 milions d’euros per instal·lar més blocs de formigó a l’exterior de l’escullera i enfortir l’estructura per contenir la possibilitat d’ultrapassaments de l’onatge en episodis de temporal. És una possibilitat que, amb l’allargament de la temporada de creuers, pot incrementar els riscos per al passatge, i que també millorarà les condicions per a l’activitat mercant dels estibadors al moll.
Les obres seran complexes, per la llargada de més de metres del dic, començaran passat l’estiu i duraran tretze mesos i mig, segons el plec de clàusules del concurs.
Els vaixells fondegen a Roses fora de la badia
L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va aprofitar l’acte per reivindicar, “de nou, que els vaixells puguin atracar i no només fondejar a la badia”, en aigües exteriors del port pel calat massa just de la infraestructura.
Des de Ports, el gerent va assumir que el fondeig té contres, com ara haver de transbordar el passatge fins a la costa, en expedicions petites i sotmeses, a vegades, a l’agitació de l’onatge de la mar, però que també és atractiu per una singularitat ben valorada: “atrau empreses de luxe”, i els creueristes valoren el paisatge del conjunt de la badia de Roses amb més perspectiva des de la llunyania. A banda, s’enduen l’experiència de navegar en una embarcació més petita fins a la costa.
