La Borsa
Més valors
Economia

JAUME FÀBREGA

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA

“El dia que la Cambra no sigui una eina de país, pleguem”

“La generació, atracció i retenció del talent és molt difícil, però em sembla que és la pedra angular de tota l’economia. No d’ara, de sempre”

“Intentarem muntar una espècie d’observatori del grau d’execució d’obra pública a les comarques gironines per fer palès aquest tracte injust dels pressupostos generals”

Empresari formador
Nascut a Salt el 1956, Fàbrega va llicenciar-se en filosofia i ciències de l’educació per la UB i va fer un màster en formació de formadors per la Politècnica de Catalunya. Gerent d’una empresa de consultoria i formació, durant nou anys va ser vicepresident de la Cambra i ara ha estat escollit per unanimitat per liderar l’ens. Explica que va decidir presentar-se al càrrec de president després que li ho proposessin.

Fa pocs dies, Jaume Fàbrega va ser escollit nou president de la Cambra de Girona. Després de nou anys sense eleccions, Fàbrega encapçala un comitè executiu i plenari àmpliament renovat.

Com afectarà el nou ple a la Cambra, tant en l’aspecte intern com en l’extern?
A veure, el sistema productiu va canviant; no ens n’adonem, però canvia molt ràpidament. És clar, el ple antic era de fa nou anys i en aquest temps hi ha hagut un canvi important. Jo posava l’exemple que llavors acabava d’aparèixer l’iPhone. Si mires la realitat econòmica d’aquest país i de Girona, doncs hi ha gent gran i gent jove, hi ha homes i dones, el tipus d’empreses també és canviant, hi ha sectors emergents... És normal que s’incorpori gent de procedències diverses en el ple, de sectors que no hi havien estat mai representants, com per exemple el de la salut o el tercer sector, que té una importància econòmica molt gran. Llavors, per exemple, hi ha un representant de la Fundació Ramon Noguera. I de la mateixa manera pel que fa a les persones, o sigui, si tu vas a les empreses et trobes moltes més dones i gent gran i gent jove. I com afectarà a la Cambra això? Doncs jo penso que és situar-la de nou en la realitat, en la fotografia real.
Vostè va anunciar tres eixos programàtics, entre els quals, la captació, creació i retenció de talent. Com es fa això?
La generació, atracció i retenció de talent és molt difícil, però em sembla que és la pedra angular de tota l’economia. No d’ara, de sempre. Al final, les empreses no són altra cosa que les persones que les formen, i això que s’ha dit sempre de la importància dels equips i de les persones és veritat, és així. És clar, què passa avui en dia? Que el talent és escàs, n’hi ha poc. Doncs llavors jo el que vaig dir és que hem de treballar molt més conjuntament, que ja ho fem des de fa anys, amb el Departament d’Educació i les universitats, i, d’altra banda, hem d’atreure talent de fora. Tenim condicions per fer-ho, som un país acollidor amb un clima magnífic i hi ha molta gent de fora que quan ve aquí se n’enamora. Si els podem fer una oferta econòmica atractiva i de desenvolupament, doncs aconseguirem atreure’ls.
S’ha reunit recentment amb Educació o universitats?
No són reunions noves perquè constantment estem en contacte. La Cambra està representada al consell social de la UdG, al patronat de la Politècnica, en la Comissió Territorial de la Formació Professional de les comarques gironines... La relació tant amb Educació com amb la universitat és intensa i ho ha de ser més. No desaprofitarem cap oportunitat per ser-hi i treballar junts per aconseguir objectius generals com és arribar a millors quotes de benestar.
Defensen la formació professional dual.
L’FP dual ha estat una gran notícia per a l’economia i les empreses gironines. S’ha transposat el model que funciona a Europa: el model alemany i el model suís.
Parla d’internacionalització. Es tracta de buscar nous mercats o de consolidar els actuals?
Jo deia que no n’hi ha prou amb el mercat gironí ni amb el català, ni l’europeu, sinó que el món és el nostre mercat. Els que s’anomenen tercers països, els que no pertanyen a la UE, són mercats amb un potencial enorme, i això és el que cada cop es treballa més des de les empreses gironines. L’avantatge, a més, de tenir més mercats oberts és que les exportacions no depenen d’un sol mercat.
El comerç tradicional, amb el ‘boom’ del comerç electrònic, està patint. Vostè aposta per la digitalització. Com ho veu?
Evidentment que el sector del comerç està sotmès a unes pressions molt bèsties precisament per tota la qüestió de la digitalització. D’altra banda, tenim unes empreses gironines que han nascut ja digitals, del sector del comerç, i que venen moltíssim. Quan dèiem que el gran repte és la digitalització de les petites empreses, és precisament això: les empreses han d’arribar a posar els seus productes en mercats nous i fent servir mitjans nous, com pot ser per exemple internet, a banda de mecanitzar els seus processos, etcètera.
Aquests darrers mesos i anys, la Cambra de Girona no s’ha mantingut al marge del conflicte polític català. Continuarà en aquesta línia?
La línia que nosaltres vam prendre en el seu moment és la línia de la defensa de la democràcia. La nostra responsabilitat és afrontar la defensa dels interessos econòmics i, evidentment, això pot tenir en algun moment una dimensió política. Ens reafirmem en la vigència del Manifest del Far, que va tenir el suport de la gran majoria de les institucions empresarials de tot el país, començant per les cambres de comerç. De fet, el manifest va sorgir de la Cambra de Comerç de Girona i va aplegar l’adhesió de les 13 cambres de Catalunya i, després, de moltíssimes organitzacions empresarials. Continuem amb el mateix, considerem que no ens correspon cap altra declaració que no sigui aquesta.
Així, les cambres són una eina de país?
I tant, només faltaria! El dia que la Cambra no sigui una eina de país serà millor que tanquem i pleguem. La Cambra està al servei del nostre país, evidentment.
Quin creu que hauria de ser el primer pas que demostrés que s’avança en infraestructures?
És claríssim que el desenvolupament de les infraestructures és fonamental per al desenvolupament de les nostres empreses, i el tracte que rep l’economia gironina i la catalana en general de part de l’Estat, en aquest sentit, és un llast que s’ha perllongat massa temps en la història. No és només una qüestió dels pressupostos, sinó, sobretot, del grau d’execució dels pressupostos. El que volem és poder controlar el grau d’execució. Així, intentarem muntar una espècie d’observatori del grau d’execució d’obra pública a les comarques gironines, per fer palès aquest tracte injust dels pressupostos generals de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les activitats als càmpings atrauen 20.000 visitants

girona
opinió

La cançó enfadosa del Barri Vell

Expresident d’ATA i de Federatur

Jornada al Col·legi d’Enginyers sobre maquinària nova

girona

El formatge de tòfona ‘neix’ a Riudellots

riudellots de la selva

Trobada de la FOEG amb l’ambaixador de l’Equador

girona
Empreses

Cafè d’autor als establiments gironins

girona

El pont anima les vendes de Sant Joan

barcelona

La renda universal costaria 7.700 milions

Barcelona
economia

El salari mitjà de Catalunya era de 25.180 euros el 2017