La Borsa
Més valors
Economia

opinió

La cançó enfadosa del Barri Vell

La publicació, el darrer 4 de juny a El Punt Avui, de l’article de Lurdes Artigas, amb el títol d’“El neguit al Barri Vell pels pisos no afluixa” i amb expressions de “proliferació de pisos turístics” o “procés de gentrificació del barri”, acompanyada de la foto, amb pancarta inclosa, em porta a puntualitzar extrems que es van repetint sense fonament i que no puc entendre.

És ben sabut que fa més de dos anys que es repeteix aquesta cançó enfadosa contra els pisos turístics a la ciutat i que es deixa anar que són els causants de tots els mals del Barri Vell, jo crec que fomentada per interessos polítics locals, però m’estranya que no es faci mes ressò i que no es difonguin dades concretes i certes que desmunten aquest mite. Dir la veritat sempre és recomanable.

Hi ha un estudi portat a terme per la Universitat de Girona, JM. Ribera & Partners i ALS, del setembre del 2018, d’anàlisi i diagnosi sobre Estratègia Turística de Girona i el seu territori 2022, que, entre diverses coses, i en concret sobre el tema de la gentrificació, dona dades, com ara que al Barri Vell, el 2014, hi havia 3.117 persones empadronades i ara, el 2018, n’hi ha 3.242; és a dir, 125 empadronats més (cap pèrdua de residents, al contrari). Per si no n’hi hagués prou, l’INE diu que, amb dades de l’1 de gener del 2018, el Barri Vell ha crescut un 15% en nombre d’habitants. On és la gentrificació?!

Per cert, també hem de ser rigorosos amb l’expressió gentrificació, ja que en aquest cas està mal utilitzada. Amb el turisme no es fa gentrificació. La gentrificació es la substitució d’uns residents per uns altres residents, i els turistes, per definició, no són residents. El turisme no gentrifica.

L’estudi esmentat abans diu que els preus de l’habitatge nou al Barri Vell, donant base 100 als del 2010, ara, el 2018, és d’un 94,35%; és a dir, un 5,65% menys, mentre que, per exemple, a l’Avellaneda i a Montilivi, de la mateixa ciutat de Girona, el preu d’aquests habitatges s’ha incrementat un 11,45%. Si ens fixem en el preu de venda dels habitatges de segona mà, el 2010 base 100, ara, el 2018, és d’un 79,14%; és a dir, un 20,86% menys! L’estudi també analitza el preu de la renda mitjana a la ciutat i, el 2010 base 100%, el 2017 és de 102,37%; és a dir, el preu de la renda s’ha incrementat un 2,37%. On és l’efecte dolent dels pisos turístics? On és l’efecte negatiu?!

El mateix estudi dona una altra dada que tomba tota aquesta cançó enfadosa: habitatges buits al Barri Vell; el 2013 n’hi havia un total de 86 i ara, el 2018, n’hi ha 110; és a dir, encara hi ha més habitatges buits: no quadra tanta cançó enfadosa amb la realitat.

De què es queixen? Hem de ser mes curosos i fixar-nos en dades objectives i no en sensacions i, a més, no deixar-nos influir per interessos polítics locals d’un grup en contra d’un altre. El turisme dona vida i la dona repartida entre tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’oposició vol la fira del bestiar a Sant Roc d’Olot

Olot

Turisme de família, a la vall de Camprodon

Camprodon

Valvi contracta 460 persones per a l’estiu

GIRONA

Perelada lidera el rànquing Peñín dels vins de l’Empordà

PERALADA

Foment denuncia l’ANC per anticompetitiva

Les grans empreses gironines facturen més

Les grans empreses gironines facturen més

GIRONA

El govern proposa un salari mínim català i més alt

Barcelona

L’emprenedoria a Olot és cosa de dones

Olot

El G7 acorda que les digitals paguin impostos encara que no tinguin presència física al país

Barcelona