Economia

PORTBOU

“Una història d’amor d’estiu: curta i intensa”

La població no aposta pel turisme sinó pels visitants o passants d’un sol dia, els que hi van a fer activitats esportives al mar o a la muntanya i també per a les famílies que hi tenen la seva segona residència

“Hi ha pocs hotels, aquesta es la part positiva i la negativa”
“La nostra situació a nivell de paisatge i mar és privilegiada”

“La tramuntana marca Portbou. L’espectacle d’un mar embravit vist des de l’embarcador, la força de les ratxes sobre el cos o els xiulets que fa, com una bèstia viva, a les cantonades, és una sensació que un hauria de conèixer si més no una vegada a la vida...”. Aquest escrit redactat per Maria Mercè Roca i Perich i que l’ajuntament té penjat en el seu web descriu amb precisió què es pot trobar el visitant qua va a Portbou: “a tocar de la frontera entre dos estats, el cert és que la gent de Portbou és especial: ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l’estació del tren”.

I és que Portbou no ha funcionat mai com a poble turístic malgrat tenir mar. És un poble de pas de gent de frontera i de duanes però mai un poble turístic. Això, segons explica l’actual alcalde, Xavi Barranco, té una part negativa però també en té una altra de positiva: la part negativa és que “tenim pocs hotels” i la positiva és que “tenim pocs hotels”. “Som l’únic poble de la Costa Brava que té el cent per cent de la costa sense edificar. Estem entremig de dues zones de reserva natural i la nostra situació a nivell de paisatge i mar és molt privilegiada”, assegura. A més de l’oferta turística de sol i platja, a Portbou es pot practicar esports al mar (submarinisme o caiac) però també caminades pel GR i diferents itineraris a la muntanya que són interessants.

Però Portbou no aposta pels turistes, sinó pels visitants o passants. Són gent que estan instal·lats en hotels o càmpings del sud de França i que van a passar una jornada a Portbou o que tenen la segona residència a la població. “Amb això aconseguim que els restaurants segueixin treballant i les botigues també perquè venen tabac, licors o torrons”, manté.

Des del consistori es busca ara un turisme de proximitat. Per això s’organitzen un munt d’activitats culturals relacionades amb Walter Benjamin o com el festival de jazz que ha acabat de celebrar aquests dies. “Fem coses petites però de molt nivell”, diu Barranco que assegura que ha de ser un tipus de turisme que “vingui a visitar-nos, a passar-ho bé i fer coses interessants i que respecti el que hi ha”. L’alcalde explica que Portbou no necessita, ni volen, ni tenen ganes de tenir molt turisme a totes hores i fer tot el servei destinat a aquest visitant. El que volen són els caminants, les famílies, la gent que ve a fer esports, la que ve a buscar medi natural i un turisme cultural que “ens porta moltíssima gent”.

Altra tipus de visitant que té ara Portbou és, sempre segons Barranco, el dels fills i nets de “persones que en el seu moment van estar aquí treballant a la Renfe, a duanes o a la policia que ja no viuen a la població però que mantenen el seu pis” i que per a nosaltres “no son forasters”.

Barranco compara la història de Portbou amb un amor d’estiu: “una història curta i molt intensa”. Va començar a créixer amb el ferrocarril i després van venir les duanes. Van tenir anys daurats entre guerres –dels anys trenta fins als seixanta o setanta”. Portbou tenia uns 3.500 habitants i a més donava feina a un miler de persones de la comarca. La gent treballava al ferrocarril, al comerç local i a duanes fent de gendarmes, carabiners, guàrdies civils o policies. “La història és la d’una petita ciutat fronterera que està en un país relativament barat en comparació amb França i teníem una afluència de francesos brutal”, comenta.

Als anys setanta “va venir una onada de hippies”. De boca a orella s’havia fet córrer que a Portbou podies dormir tranquil·lament a la platja sense necessitat d’anar a un càmping. el què en deien popularment: anar a l’hotel Califòrnia.

A partir dels anys vuitanta, però, la crisi que va afectar Catalunya i la resta de l’Estat també va afectar Portbou “i ens va frenar una mica”. Fre que va arribar definitivament quan van tancar la duana “perquè molta gent que vivia a Portbou i generava activitat va marxar”.

Al poble, ara tenen visitants, de França, que és el principal turista que hi té. Però també Catalans. Són famílies amb fills i parelles joves que busquen la tranquil·litat que ofereix Portbou.

Què es pot visitar

Entre els espais d’interès de Portbou però que la majoria no es poden ni visitar perquè formen part d’espais privats hi ha els refugis que es van utilitzar per la Guerra Civil i que van ser construïts per l’Ajuntament republicà amb la finalitat de protegir a la població dels bombardejos de l’aviació i dels vaixells franquistes. N’hi ha uns quants: els dels túnels ferroviaris, el terreny que ocupa l’ajuntament, prop dela secretaria del Dispensari o el del carrer Nord. La gent quan sentia la sirena corria a ficar-se a qualsevol d’aquests llocs o fins i tot, segons s’explica a la web de l’ajuntament, en tenien prou amb la volta d’una escala. “Tot i això, segons diuen, els bombardejos a Portbou només van produir 4 morts”, diuen.

A Portbou també hi ha rutes a fer, entre les quals hi ha el Camí Walter Benjamin que va des de Banyuls a Portbou i que està totalment senyalitzada. És un dia de caminada, tranquil·la entre vinyes i rierols secs i de camins. Si no es coneix la ruta es pot baixar una aplicació per Smartphone o tablet que es pot instal·lar de la pàgina web o des de l’APP Store o utilitzar el GPS. La ruta està dividida en onze etapes: entre les que destaca: Una vida plena d’esdeveniments de Walter Benjamin, Teories i imaginari de Benjamin, el pas la frontera i rutes de fugida, Portbou durant la Guerra Civil i el Nacionalsocialisme o la mort de Walter Benjamin.

També es pot fer el GR-92 que va des de Portbou a Llançà i que passa per coll del Frare, Colera, Coll de Sant Antoni, les platges de Garbet, Cap Ras i Gifreu i el Port de Llançà.

FITXA

Habitants: 1.077 Extensió: 9.22 km2 Establiments hotelers: 4 Places hoteleres: 118 Hotels d’una estrella: 2 Hostals i pensions: 2 Apartaments: 18 habitatges d’ús turístic Llocs d’interès: Castell de Querroig –castell medieval dels segles X-XI–, Estació de Portbou i el Port Esportiu. Itineraris: Camí Walter Benjamin; GR-92 Portbou a Llançà; Itinerari Portbou a Querroig; Portbou cultura de frontera i Retirada i camins de l’exili. Sardanes dedicades a Portbou: “Avant Foment de Portbou”, “Encís Portbouenc” i “Aplec a Portbou”, de Jaume Bonaterra i Dabau. Gegants i capgrossos: Perseu i Andromeda, Muf i els capgrossos Mandonguilla i Dentotes.
RUDOLF MEIER VISITANT SUÍS

“No m’agradaria massa turisme”

Rudolf Meier és un suís que des de fa cinquanta anys passa les seves vacances a Portbou. Hi té una casa familiar perquè la seva àvia vivia a Portbou i diu que hi ve cada any perquè li agrada la tranquil·litat del poble, coneix molta gent i reconeix que tot i que no li agradaria veure Portbou amb massa turisme “una mica també li aniria bé”.

Cada any ve a passar les seves vacances a Portbou?
Sí. Ara hi hem passat un mes. Ens agrada molt Portbou. Ens agrada la seva platja, la tranquil·litat del poble, els espais que té per anar a caminar. I a més com que fa tant temps que venim ja coneixem molta gent.
Vostè havia conegut l’època daurada de Portbou?
Quan era jove, recordo que hi havia molta gent pel poble. La rambla estava plena de gent perquè hi treballava molta gent i molta d’aquesta gent hi vivia. Ara no, avui tot és més tranquil. Potser una mica massa i tot. Cada any que vinc hi veig menys restaurants i menys botigues i això és una mica trist. Jo crec que se li ha de donar la volta a tot això.
Vol dir que caldria un canvi de poble?
No, no. Després de cinquanta anys ens interessa el que passa al poble i veiem que el poble passa per moments difícils. Però no m’agradaria massa turisme perquè perdria la seva essència, però el potenciessin una mica també li aniria bé i reactivaria l’economia local.
Com és que va començar a venir a passar les vacances a Portbou?
L’àvia era de Portbou i hi tenia una casa. Durant la guerra civil ella va anar a Suïssa i allà hi va tenir una filla. I d’aquí ve la relació entre Suïssa i Espanya de la nostra família. Des d’aleshores, sempre que podem venim a passar les vacances, setmana Santa, o dies entre setmana, si podem. Jo abans hi venia amb les meves germanes, els pares i l’oncle que també venia amb la seva família. Tots a la mateixa casa i allò era molt divertit. Ara, no et pensis, també venim molts. Aquesta vegada hem vingut amb el pare que té 92 anys i el meu cosí i la seva família que també els agrada molt Portbou i la tranquil·litat del poble. Que ens agradi tant Portbou també hi ajuda que tinguem una casa molt bonica just al costat del mar.
Hi veniu en cotxe?
A vegades. També venim amb avió, però sempre que podem ens hi traslladem amb tren. Ara és més complicat perquè des de Suïssa no tenim trajecte directe però abans el trajecte era més fàcil i arribàvem directe fins a Portbou.
Com és un dia de vacances a Portbou?
Vas a banyar-te al mar, o a caminar per la muntanya que té camins molt bonics o et pares a parlar amb els veïns. I si no et vols quedar al poble, Figueres és només a mitja hora.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.