La Borsa
Més valors
Economia

El canvi digital: fer del maldecap una benedicció

Amb la sostenibilitat, la digitalització és un del grans reptes que té l’empresari i un motiu de preocupació La gran empresa ja ha abraçat la nova tecnologia i en treu profit, però la pime encara no té ni pressupost ni calendari

La pime surt de la crisi amb dèficits: tecnològics i de formació
La transformació és veure oportunitats on ara només es veuen amenaces
Consultores i enginyeries malden per ajudar les empreses
L’èxit depèn molt que els projectes i els terminis siguin assumibles
La gran basa d’ara és per a les petites empreses: tenen molt a guanyar

En essència, la transformació digital és girar una organització com un mitjó perquè comenci a veure oportunitats on ara només veu amenaces. No cal dir que afrontar aquest desafiament ni és fàcil ni barat. Tanmateix, l’alternativa de no fer-ho, en el pitjor dels casos, és la desaparició de l’empresa per l’exclusió del mercat.

Això ho saben molt bé en el sector de la intermediació turística, que ja fa temps que va haver d’afrontar aquest procés; en canvi, altres com el de la mobilitat urbana, per exemple, l’estan vivint ara de ple. Per tant, una de les primeres coses que es pot dir de la digitalització és que és força asimètrica des del punt de vista sectorial, tot i que ja comencen a ser poques les activitats que no n’estan afectades d’una manera o d’una altra.

En canvi, la dimensió de les empreses sí que proporciona un cert patró. Com més grandària, més fàcil és trobar empreses que ja hagin abraçat la digitalització, malgrat que no va ser un enamorament a primera vista. La porta d’entrada de la digitalització a les grans empreses va ser el departament de tecnologia. Ràpidament va seduir el de màrqueting, que va trobar una eina de comunicació en les xarxes socials i, finalment, va arribar a la cúpula directiva. Normalment l’últim esglaó es va assolir quan tot allò que estava passant va començar a pesar en el compte de resultats, presents o futurs. És aleshores quan qui mana va decidir afrontar aquest procés amb un protocol per a la transició i un pressupost per costejar aquest viatge. En alguns casos, arrossegant en el seu viatge els seus proveïdors de productes i serveis.

Una enquesta de la consultora PWC centrada en empreses mitjanes espanyoles revela que per a un 78% de les empreses d’aquesta dimensió consultades, la digitalització és un tema “rellevant” per a la seva supervivència a llarg termini; en el cas dels negocis de serveis financers, el percentatge s’eleva fins al 84,6%. No obstant això, aquest nivell de preocupació dista molt dels recursos financers que s’hi destinen. Només el 22%, preveu dedicar més del 5% de les seves inversions a aquesta finalitat en els pròxims cinc anys. En països com Dinamarca, Noruega i Suècia, la previsió d’inversió es mou entre el 42% i el 50%.

“Això no és una moda, això va de debò”, adverteix Jaume Clotet, soci de l’oficina de Barcelona de PWC i expert en transformació digital. Clotet no veu una altra manera d’afrontar aquest procés que no sigui dedicant-hi una partida pressupostària i no esperant un retorn de la inversió segons els esquemes convencionals, perquè no hi ha certeses, i no tots els euros que s’hi dediquin oferiran un TIR com fins ara: “L’únic que sé del cert és que els errors, millor si passen ràpid, per tornar-ho a intentar.”

Les petites empreses constitueixen el principal motiu de preocupació perquè l’actitud més freqüent és la falta de reacció. La transició digital fa temps que és el tema estrella dels articles de la premsa especialitzada, inspira best-sellers i motiva jornades informatives en tots els sectors. Ningú pot al·legar desconeixement i hi ha una preocupació demostrable. En canvi, falta esma.

A Pimec tenen un programa d’acompanyament en la transició digital, que enguany ha arribat a la segona edició, i en total s’hi han vist involucrades unes 500 empreses catalanes de menys de vint-i-cinc treballadors. “Quan els preguntem si disposen de pressupost per a la transició, més del 95% respon negativament”, es lamenta Andreu Bru, responsable de l’àrea de tecnologia i innovació de la patronal: “Això ha de canviar”, assegura.

Potser una manera de provocar aquest canvi és dient clar quina és la inversió de diners que cal. Quant costa la transició digital? Hem fet la pregunta a tots els experts consultats per fer aquest reportatge i, com era d’esperar, les respostes han estat poc concretes. Cal destacar la de Luis Piacenza, soci de consultoria Crowe, que fa un exercici que ell mateix qualifica de grosser, aleatori i amb ànim provocatiu: “Totes les organitzacions calculen què necessiten invertir per seguir generant el mateix; doncs bé, no seria estrany que ara arribessin a la conclusió que han de doblar aquesta xifra, per afrontar la digitalització, i això només per mantenir el negoci”, afirma.

Certament, un dels senyals d’alerta que comencen a tenir moltes pimes és la caiguda de marges. Com explica Pilar Hernández, de Tootsgroup, una firma de solucions per a la cadena de subministrament, les vendes d’algunes empreses aguanten o creixen mentre que els marges s’estan reduint de manera alarmant, de vegades perquè el mercat s’ha sofisticat i per seduir un consumidor cada cop més complex la resposta és augmentar la gamma de productes. “Davant aquest problema, els mètodes de gestió tradicionals d’eficiència tenen els seus límits i cal un cop de timó: fer les coses d’una altra manera”, subratlla Hernández.

La transició digital és aquest cop de timó. Això de la transició digital va d’invertir en tecnologia (que no sempre és cara), va de formar els treballadors i, sovint, incorporar nous perfils, i va de cercar acompanyament extern per afrontar aquest procés. La bona notícia és que, segons explica Andreu Bru, el canvi no és d’un any per l’altre, que les accions i la inversió es poden repartir en el temps, “L’èxit depèn molt que els projectes i els terminis siguin assumibles”, diu Bru. De la mateixa manera, Jaume Clotet pensa que una de les lectures que es pot fer de la digitalització és que la nova tecnologia posa a l’abast de les pimes solucions i capacitats que abans només estaven a l’abast de les grans empreses: “La gran basa d’aquest moment és per a les pimes, que tenen molt a guanyar”, afirma.

Però amb quina salut arriben les pimes a aquest moment? En línies generals, el teixit no ha superat totalment les conseqüències de l’última crisi. Sobretot en dos aspectes: el primer, en els sistemes tecnològics, en concret aquells que generen dades (el motor d’aquesta transformació), que estan obsolets, i, el segon, en la formació dels treballadors i la direcció, que també pateix un preocupant endarreriment. “No es va invertir durant la crisi perquè estaven molt enfocades a la subsistència i ara hi ha una generació que no s’ha posat al dia; hi ha líders que van tenir un aprenentatge de guerrilla, però que ara tenen pendent una conversa interna i una ambició de ser grans. Això és crucial i és en l’agenda pendent de la pime”, diu Luis Piacenza, de Crowe.

Conversa. Segurament la transició digital té més a veure amb la comunicació entre persones que amb la tecnologia. Just Piferrer d’Eninter, una empresa d’instal·lació i manteniment d’ascensors que es troba en plena transformació digital, ho confirma: “No havia parlat tant ni amb tanta gent en la meva vida com en aquests mesos.”

Tota transformació digital comença per obrir canals de comunicació; interns, entre totes les àrees de l’empresa; i externs, amb els clients i proveïdors i, per què no, amb altres empreses per col·laborar. Només així serà possible entendre què està passant i determinar quines són les limitacions i quines les potencialitats de l’empresa en el nou context. A més, és la manera d’aconseguir la complicitat de tota l’organització i alinear-la en un mateix objectiu. Simultàniament cal capacitar l’organització en les noves habilitats. “És crític adaptar el coneixement i el talent a la nova realitat”, diu Clotet.

Una companyia que ha superat aquestes primeres etapes està preparada per incorporar la tecnologia, perquè sap quina necessita i per a què la necessita. “Malauradament, moltes empreses compren tecnologia simplement perquè està de moda sense saber per a què la faran servir, i això és un risc evident”, diu Piacenza.

Certament, la transició digital és un camí ple de riscos, i l’únic salvavides és fer les coses ben fetes. Per minimitzar les errades i garantir els resultats, els últims anys han nascut i s’han multiplicat les consultores de transició digital, segurament un dels sectors més pròsper de l’actualitat. “No m’imagino una empresa sola fent aquest camí”, diu Clotet.

Les grans firmes de consultoria s’han posat les piles en aquest terreny de manera més recent, però amb un cert retard que va afavorir el naixement de despatxos especialitzats en digitalització, en alguns casos liderats per representats de la primera generació d’emprenedors del país. D’altra banda, les enginyeries de solucions tecnològiques també han mirat d’ocupar aquest espai. Tot això suposa un element de complexitat afegit a la complexitat inherent del problema. “Avui dia hi ha consultores estratègiques que ofereixen un diagnòstic; d’altres que només venen medicaments del seu portafoli i d’altres que poden fabricar fàrmacs a mida del problema”, detalla José Luis Sacristán, director del negoci d’indústria i enginyeria d’Oasys, especialitzada en indústria 4.0. Cada perfil de consultora defensa les bondats del servei que ofereix. Sovint, però, la clau és preguntar al client què necessita abans que vendre-li una tecnologia.

Ara bé, sovint és un món que espanta la pime. En aquest sentit, Andreu Bru explica que cada cop hi ha més consultores i enginyeries de mida petita amb una oferta de servei que intimida menys les petites i mitjanes empreses.

X Informació extreta de la xerrada del professor d’IESE Eduardo Calvo en el marc d’un seminari sobre digitalització de la Fundació Naturgy el 9 de juliol.

Producció flexible

L’anomenada manufactura additiva o els robots col·laboratius estan cridats a revolucionar la fabricació de productes. Tenir els béns de producció deixarà de ser crític i les fàbriques no hauran d’estar a la Xina.

Internet de les coses

La instal·lació de sensors als aparells, a les eines, a tot arreu, fa que les coses es comuniquin entre si i que generin una gran quantitat de dades en temps real. La informació ha de donar lloc a nous negocis i ha de fer que els actuals trobin nous enfocaments per als seus productes i serveis.

Intel·ligència artificial

El gran salt és generar nou coneixement amb les dades i això serà possible gràcies a la intel·ligència artificial. Seran les màquines les que trobaran patrons i podran no ja preveure el que passarà, sinó aconsellar què fer en cada cas. Per què esperar una avaria si es pot preveure i avisar abans?

Sistemes ciberfísics

La tecnologia està eixamplant les capacitats humanes. La realitat virtual, la realitat augmentada i els bessons digitals estan obrint noves fronteres en àmbits com la formació dels treballadors, la creació de nous productes i el màrqueting.

Un avenç obligat per a l’empresa

La transformació digital és un pas que el mercat no permet ignorar És vital esbrinar quina és la tecnologia més adequada per al negoci i com s’implementa
M. Sardà
El primer que has de mirar és el retorn que tindran les teves inversions
Els empresaris perceben el canvi digital com una inversió de futur
La digitalització ens permet prendre millors decisions
T’has d’assessorar perquè el procés no sigui una càrrega per a l’empresa

Des de la microempresa fins a les corporacions, la pràctica totalitat d’empreses catalanes estan convençudes que la transformació digital és un pas obligat que han de fer per continuar actius en el mercat. Posar-la en pràctica ja són figues d’un altre paner. La por per l’impacte que aquesta transformació tindrà en el compte de resultats de l’empresa i l’acceptació per part dels empleats d’aquest canvi suposen un fre a l’hora de prendre la decisió.

Tanmateix, la digitalització, segons totes les veus expertes, és obligada i requereix una planificació prèvia. Primer, per trobar aquella tecnologia que serà realment efectiva i que tindrà un retorn per al negoci. I en segon lloc, per establir un pla estratègic per a la seva implementació en l’entorn tècnic i laboral. La transformació digital requereix també un canvi de mentalitat i d’habilitats, un procés d’aprenentatge i adaptació que implica des de la direcció general fins al treballador amb funcions més bàsiques.

Marc Vidal és el director comercial de Vidaltech, una empresa familiar de planxisteria industrial i caldereria fundada el 1961 a Manresa. Estan especialitzats en processos de soldadura en peces úniques i mitjanes, i tenen capacitat per fabricar sèries grans. Vidal és l’impulsor de la transformació digital de la companyia, juntament amb la seva germana Anna. “La tercera generació ens vam situar al capdavant de l’empresa el 2007, i el primer pas va ser estudiar una sèrie de variables per veure com podíem gestionar millor el negoci: els costos, els processos de fabricació i la connexió entre l’oficina tècnica i la maquinària”, explica.

Vidal va detectar que l’empresa podia ser més competitiva si feien servir dades validades. “El programa que gestionava les comandes i els albarans no ens permetia anticipar-nos a les necessitats dels nostres clients”, assenyala. Van incorporar un nou programa de gestió empresarial que els permet recollir tots els temps de fabricació i que va endinsar Vidaltech en l’àmbit de la indústria 4.0.

Gestió del dia a dia.

Holded és una d’aquestes noves empreses que han sorgit al voltant de la necessitat empresarial de tenir un control digitalitzat dels processos interns. El software que proporciona va dirigit a pimes i autònoms, i facilita l’administració de tots els àmbits d’una companyia des d’una única plataforma ubicada en el núvol. Holded, fundada el 2016 per Bernat Ripoll i Javi Fondevila, ajuda les empreses en un dels apartats més feixucs: la comptabilitat i la facturació, “una àrea complexa de per si i ara més, ja que l’administració pública ja no permet utilitzar paper”, indica Fondevila. Per tant, “tant sí com no, les empreses s’han de digitalitzar”, rebla.

A Vidaltech, el software de gestió, li ha permès eliminar moltes tasques administratives “que generaven grans costos i automatitzar processos de producció”. Tot just ara estan connectant la maquinària amb les bases de dades. “Abans, els operaris rebien les ordres de fabricació en paper i ara interactuen amb el programa, fet que ens ha donat més rapidesa i agilitat”, diu. La digitalització els permet recollir les incidències i aplicar millores en la producció en temps real.

Vidal admet que els costos de digitalització són una partida important. “Va ser una decisió estratègica cabdal per al nostre futur i cal temps per implantar-la. Alhora també has de canviar la cultura empresarial. És un esforç i una tasca que has de realitzar, però si t’agrada millorar, no tens elecció. Al final, la digitalització ens permet prendre millors decisions”, diu.

Vidaltech també ha decidit renovar el web i implementar un pla de màrqueting digital “per impulsar la visibilitat de la companyia i tenir una presència més gran en mercats pròxims”, explica. L’empresa s’està començant a introduir en el mercat espanyol, francès i italià. I sumen formació als empleats, “perquè puguin analitzar el que succeeix”.

El recorregut que ha fet Vidaltech és de manual: detectar les eines que poden ser més efectives per al procés productiu i que donin valor afegit a l’empresa, trobar i confiar en els especialistes que implementaran la nova tecnologia i endinsar-se en el màrqueting digital per obrir nous mercats. “Has de sacrificar una part dels teus recursos pensant en el futur. Per tant, has d’entendre la digitalització com una inversió”, afirma. Vidaltech va facturar 4 milions d’euros el 2018 i ha passat dels 14 treballadors el 2007 als 35 actuals.

Els petits, també.

Cada cop hi ha més comerços, forns, estancs, carnisseries i farmàcies que disposen de sistemes tancats de gestió de diner en efectiu. Cash Keeper és una de les empreses que es dedica al disseny, a la fabricació i a la distribució d’aquests sistemes, que han minimitzat el frau de bitllets i monedes. Alexandra Colls és la cofundadora i gerent de l’empresa, que va néixer com una spin-off el 2013, a Palamós, i que des de finals del 2016 té seu a Calonge.

Van començar dissenyant el producte electromecànic: “Des dels inicis ja vam veure que hi havia feines que es podien fer de manera automatitzada”, explica Colls. La tardor del 2018, va decidir assistir a un programa d’ACCIÓ sobre indústria 4.0. “Vaig comprovar que es podien fer moltes coses per millorar l’empresa. Vam analitzar els esculls de la transformació digital i de com superar-los. Però com que havíem de triar, vam començar per desenvolupar la nostra pròpia placa de comunicacions”, que alerta a través del mòbil quan el calaix de recaptació és ple.

Poc després, “ajudats pels becaris que ens arriben de la Universitat de Girona, vam dissenyar una aplicació de realitat augmentada (RA), perquè els clients poguessin veure com quedaria la màquina a l’espai abans d’instal·lar-la”, diu Colls.

Amb l’aplicació de RA es desplacen a casa del client i projecten la màquina de gestió d’efectiu sobre l’espai real on es vol ubicar. “Així es té una percepció exacta de com quedarà instal·lada.” També han iniciat la impressió en 3D de peces. “Enviem el disseny 3D de qualsevol peça al client, estigui on estigui, i ell mateix se la pot imprimir i canviar-la. D’aquesta manera, estalviem temps i transport en la reposició de peces petites”, assegura. Aquesta decisió ha estat important, ja que l’empresa treballa en tots els mercats de la zona euro, Mèxic, Llatinoamèrica i Singapur, entre d’altres.

Colls explica que hi ha moltes eines de baix cost per iniciar-se en la transformació digital de l’empresa. “Has de saber triar quina s’adapta més al teu pressupost i al teu negoci. Nosaltres, amb calma i seny, les anem aplicant a tots els àmbits de l’empresa.” Afegeix, però, que cal veure “la digitalització com una inversió”: “El primer que has de fer és assessorar-te i contractar els experts que t’ajudin perquè el procés no sigui una càrrega per a l’empresa. El que és clar és que no et pots desconnectar.”

Cash Keeper va assolir els 3,5 milions d’euros de facturació el 2018. Actualment té 17 treballadors en plantilla.

Grans pimes.

La família Martínez va fundar el 1973, a Cornellà de Llobregat, Eninter, una empresa de fabricació, instal·lació, reparació i manteniment d’ascensors. Xavier Martínez, un dels fills del fundador, és qui impulsa l’entrada de l’empresa en la indústria 4.0, acompanyat de Daniel Amat, CTO de la companyia. Fabriquen ascensors, però el cor del negoci d’Eninter és el manteniment i l’actualització de les màquines, seves i de la competència. En aquest àmbit, la gestió la tenen totalment digitalitzada.

Les dades són la base de la transformació digital d’Eninter. La gestió del magatzem, de les peces de recanvi, de les incidències...“Els ascensors ens parlen, ens donen dades per al manteniment predictiu”, explica Just Piferrer, director de la cadena de subministrament. La digitalització ha permès que sigui el mateix sistema el que avisi quan les peces dels ascensors que atenen comencen a estar massa desgastades i requereixen un canvi, com també ajuda a trobar la millor solució per modernitzar les màquines ja instal·lades.

“El primer que has de mirar quan vols iniciar una transformació digital és el retorn que tindran les teves inversions. Les que ha fet Eninter s’han pensat molt bé i s’han fet quan s’havien de fer”, explica Piferrer, que destaca que les eines “són només eines i t’han d’ajudar a fer millor la feina, per això també convé estudiar les millores que es poden aplicar en el procés de producció i que no necessiten inversió”. D’aquí a una dècada, assegura, “qui no hagi fet la transformació digital, ja no hi serà”.

Eninter té una plantilla de 700 treballadors i una cinquantena de delegacions a l’Estat. El 2018 va facturar 70 milions d’euros.

Multinacionals.

Les grans empreses ja fa temps que s’han posat en marxa. Damm va crear el departament de transformació digital el desembre del 2017, que depèn directament de presidència. Està format per un equip de deu persones que lidera Laura Gil. A hores d’ara la companyia ja ha invertit en el procés de digitalització 10 milions d’euros, i el departament en qüestió gestiona al voltant de 145 iniciatives.

L’equip de Gil va estar al voltant de sis mesos definint les necessitats i el projecte, i van sorgir dues línies prioritàries: la primera, enfocada al consumidor i el negoci, en què l’anàlisi de dades els permet predir què passarà en els dos àmbits i la segona, dirigida a la transformació de la cultura empresarial. “Volem canviar el negoci des de dins. Per això hem posat molt el focus en la formació dels empleats i també impulsem la comunicació interna, perquè tothom sàpiga en tot moment el que s’està fent en digitalització”, explica Gil.

Damm treballa amb start-ups de diversos àmbits i forma part dels ecosistemes tecnològics de la ciutat: és patrona de la Mobile World Capital Barcelona i un dels socis principals de Barcelona Tech City, on té un espai propi, la casa de les start-ups.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor l’empresari i perruquer Raffel Pages als 78 anys

Barcelona

El preu de l’electricitat a Espanya

Catedràtic d’estructura econòmica IQS School of Management / @sninobecerra

El debat de les patents

Emprenedora

Vacunes i demagògia

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

L’expansió de l’educació catalana (1544-1943)

Professor de Política Econòmica de la UB (1967-2016)
PERE MACIAS
COORDINADOR DEL PLA DE RODALIES DE CATALUNYA 2020-2030

“Hem posat les mesures perquè el pla de Rodalies es compleixi”

Barcelona

Urgeix posar-se, ben aviat, les piles

barcelona

La incorporació de la dona a les TIC segueix sent un desig

Barcelona

L’ofec de la covid

Barcelona