Els vins de la DO Empordà es potencien pensant en els països nòrdics
Una missió comercial ha visitat aquest mes de desembre Noruega, Finlàndia i Suècia
L’objectiu és donar-se a conèixer als compradors escandinaus
Una representació del Consell Regulador de la DO Empordà s’ha desplaçat del 5 al 9 de desembre a Noruega, Finlàndia i Suècia per celebrar-hi tastos professionals. L’objectiu és millorar el coneixement dels vins empordanesos entre els principals compradors dels monopolis escandinaus. Les presentacions han estat dirigides per la sommelier Clara Antúnez i han permès mostrar una selecció de les diverses tipologies de vins de l’Empordà, i també de les varietats més representatives de la denominació.
Les exportacions a Noruega, Finlàndia i Suècia, amb prop de 50.000 ampolles el 2018, representen avui un 6,5% del total de vendes a l’exterior de la DO Empordà.
Aquesta missió comercial als països nòrdics ha estat impulsada pel Consell Regulador de la DO Empordà i Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. La iniciativa forma part del pla d’internacionalització dels vins empordanesos que impulsa el consell regulador amb l’objectiu d’incrementar les vendes a l’exterior. Els cellers empordanesos exporten anualment entre un 10% i un 12% de les seves vendes, que l’any passat es van situar en prop de 6 milions d’ampolles.
Al llarg del 2018, els vins de l’Empordà –prop d’una cinquantena de cellers i una superfície de vinyes d’unes 2.000 hectàrees–, es van vendre a una cinquantena de països. Els principals importadors dels vins empordanesos són Suïssa, els Estats Units, Alemanya, el Canadà, els Països Baixos, Bèlgica, la Xina, França, el Regne Unit i Andorra.
LES XIFRES
Una xarxa de 40 oficines exteriors
Acció és l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana de la Generalitat, que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement. L’agència posa a disposició una xarxa de 40 oficines exteriors de comerç i d’inversions que donen cobertura a més de 100 mercats. A més, s’assessora les empreses catalanes perquè aconsegueixin finançament, puguin créixer i s’orientin en matèria de clústers.
