La Borsa
Més valors
Economia

El sector turístic reclama ajuts per combatre l’estacionalitat

Pensen que els diners podrien sortir de la taxa turística

El sector ha dut a terme una jornada a Girona que ha reunit tot el sector per definir els reptes de present i futur

Reclamen que la taxa turística reverteixi en el territori

El sector turístic de les comarques gironines reclama “diners per combatre l’estacionalitat”. I va assenyalar que els ajuts podrien sortir del que es recapta amb la taxa turística que el govern dedica a la promoció i “que els visitants no han tingut cap mena de problema de pagar ja que estan acostumats a anar a destinacions madures”. “No discuteixo que amb els diners de la taxa no s’hagi de fer promoció, però ja hi ha eines i entitats que s’hi dediquen, i el que es recapta es podria destinar a desestacionalitzar més la demanda”, va dir ahir Jordi Comas, professor de la Facultat de Turisme de la UdG. Comas va fer aquest suggeriment ahir en el decurs de la primera de les jornades El turisme de les comarques gironines a debat, organitzada per la Taula de Turisme, que es va fer a l’Auditori de Girona i que va reunir unes tres-centes persones, entre les quals hi havia un centenar d’estudiants universitaris i d’escoles d’hostaleria i turisme de la demarcació. L’acte inaugural de la jornada va anar a càrrec de la consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón.

Segons el sector, desestacionalitzar l’oferta és un dels reptes històrics a la demarcació i s’està treballant per aconseguir visitants tot l’any. És per això que es va posar de manifest la importància de les experiències que envolten l’estada a l’allotjament i es va reclamar “que la taxa turística reverteixi en el territori”. Amb aquests diners el sector també aposta per la formació. “Manca moltíssima formació en eines tecnològiques perquè pugui ser molt més eficient i actiu”, va dir Teresa Vilà, gerent de l’Associació de Cases de Turisme Rural.

Jordi Mias, hoteler i representant de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, assegura que els hotels a les comarques gironines “cada vegada són més petits” i que en l’ADN gironí se sap gestionar bé l’hospitalitat. I la prova és que el sector hoteler s’ha mantingut malgrat que “han vingut gestors internacionals”, que “han tingut una penetració minsa”. “Això vol dir que l’ADN gironí fa bé les coses”, va dir. Va explicar que les ocupacions a la Costa Brava s’han mantingut però “ha canviat el preu de venda de les habitacions” i “la rendibilitat ha estat assegurada”.

El gerent de Càmpings de Girona, Ward Wijngaert, va assegurar que per al públic “el càmping segueix sent el gran desconegut”, malgrat que són grans ciutats de vacances. Va assegurar que “som pioners del turisme responsable i sostenible” i “tenim certificacions internacionals que ens donen la raó”. “Som un pilar fonamental del sector turístic”, va dir Wijngaert, que va comentar que hi ha tesis doctorals sobre la importància del paper que han tingut els càmpings en la gestió urbanística i en la preservació del paisatge.

La gerent de l’Associació Turística d’Apartaments, Àngela Galceran, va assenyalar: “Quan es parla d’apartaments es parla des d’una vessant no gaire positiva, i, en canvi, nosaltres som molt positius.” A la demarcació “som pioners en la legalització d’apartaments” i “lluitem per la qualitat del producte”, hi va afegir. “El nostre principal client és el turisme familiar i l’esportiu i això ens aporta tranquil·litat”, va dir Galceran, que va assegurar que el sector dels apartaments turístics i dels habitatges d’ús turístic genera riquesa al territori. També va dir que el sector pateix intrusisme i que lluiten per la bona gestió i la professionalitat.

LES FRASES

L’aeroport de Girona és una infraestructura estratègica per a la demarcació de Girona
Maria Àngels Chacón
CONSELLERA D’EMPRESA I CONEIXEMENT
Aquest debat ha de servir per redefinir el model turístic de casa nostra entre tots els agents del sector
Miquel Noguer
PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA
Ens calen plans per fer front a les noves emergències climàtiques que segur que vindran
Jaume Fàbregas
PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA

Quatre jornades més

La segona jornada es durà a terme a Roses el 26 de febrer i tractarà sobre turisme, medi ambient i paisatge; la tercera a Olot, el 19 de març, sobre turisme i arquitectura; la quarta a Platja d’Aro, el 29 d’abril, sobre turisme i economia, i la cinquena i última a Lloret de Mar, el 28 de maig, sobre reptes de futur del turisme a les comarques gironines.

L’objectiu de totes aquestes jornades és obrir un gran debat a la societat, multidisciplinari, que permeti escoltar les veus de tots els agents implicats i elaborar un full de ruta del sector turístic gironí que sorgeixi del consens i sigui assumit pels responsables polítics del territori “per remar tots junts en una mateixa direcció”.

És per això que la Taula Gironina de Turisme (TGT) vol fer una reflexió profunda sobre la posició actual del turisme a la demarcació i com s’hauria d’encaminar cap al futur. Es tracta del tercer gran bloc de debats sobre turisme a la demarcació, després dels que es van fer el 1976 i el 2004.

Refermen el compromís amb l’aeroport de Girona

Redacció

La consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, va refermar “el compromís” del govern amb l’aeroport de Girona i el va qualificar d’“infraestructura estratègica” per al territori. És per això que Chacón va garantir que la Generalitat estarà al costat de les administracions locals en la defensa de l’activitat a la terminal gironina i va afirmar que és un servei “cabdal” per al turisme a la demarcació.

La consellera també va defensar les ajudes que el govern destinarà al territori gironí arran del temporal Glòria. Va recordar que la demarcació gironina va ser una de les zones “més devastades” i per això serà una de les més bonificades.

En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va demanar ajuda a les administracions per tal de començar a reconstruir tots els elements danyats, i que també ajudin els privats. Fàbrega, però, va anar més enllà i va insistir en la necessitat de “reconstruir” els elements malmesos pensant “en les properes dècades”, més que no pas “en la posada en funcionament de cara a la temporada turística”. Segons Fàbrega, si no es té present que aquests fenòmens meteorològics seran cada vegada més freqüents, “serà pitjor”, perquè “no sabrem quan tardarà a venir un temporal, però és segur que vindrà”.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també va defensar la necessitat de pensar en “els reptes climàtics” en el marc del sector turístic. Va remarcar la importància del turisme a la demarcació i per això va dir que creia necessari que el sector reflexioni sobre aquesta posició. A més, Madrenas també va remarcar que el sector haurà de “treballar amb dades rigoroses” per desmuntar alguns dels arguments de la “turismofòbia” que s’estan generant a la demarcació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Empresa injecta ajuts per un valor rècord de més de 200 milions d’euros en subvencions per la Covid-19

Tarragona

Tradeinn arriba a la fita de 20 milions de comandes

celrà

Els hotelers demanen molta més flexibilitat

vall-llobrega

El món local impulsa el comerç amb la tecnologia

OLOT / BANYOLES / PALAMÓS

Pimec insta a destinar fons de la UE per a pimes

Barcelona
Economia

El Sabadell ocuparia la vicepresidència del nou banc

Les dones són majoria als equips directius de les fundacions

barcelona

Empresaris turístics de la Costa Brava demanen que les reserves a restaurants permetin moure’s el cap de setmana

Vall-llobrega

El govern espanyol mobilitzarà 10.000 milions d’euros dels fons europeus per reactivar el sector de l’automòbil

Madrid