La Borsa
Més valors
Economia

L’ATA impulsarà un certificat de qualitat dels HUT

Han demanat la implicació de la Generalitat i les converses són “favorables”

Consistirà en una mena de segell que identificarà els establiments que “fan bé les coses”

També volen lluitar contra l’intrusisme del gestor

El sector turístic gironí està fent molts esforços per millorar en qualitat. I ho fa conscient que en molts punts de la demarcació, sobretot en el cas de les tres comarques costaneres, representa més del 20% del producte interior brut (PIB), el mateix pes que té la indústria al conjunt de Catalunya.

El subsector dels apartaments de lloguer destinats a turistes –els apartaments turístics (AP) i els habitatges d’ús turístic (HUT)– no es vol quedar enrere en aquesta recerca de l’excel·lència. Per això, després que la Generalitat i el sector impulsessin ara fa uns anys una normativa per legalitzar els apartaments turístics i els HUT, ara volen fer un pas més i han començat a treballar per promoure un certificat de qualitat dels apartaments turístics. Consistirà en una mena de segell que hauria de servir, d’una banda, per identificar els establiments i els professionals que “fan bé les coses” i, de l’altra, per continuar posant traves a tots aquells habitatges que estan en el mercat però que no estan legalitzats, i per lluitar contra l’intrusisme del gestor turístic. “Com que no està establert qui pot ser gestor i qui no, tothom ho fa com vol”, assegura Àngela Galceran, gerent de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) de la demarcació de Girona. Galceran assegura que ella ha vist més d’una vegada com es “reparteixen claus als turistes amb un Vespino a la plaça del poble”. “I això no pot ser. El gestor dels apartaments ha de tenir una oficina física oberta al públic perquè el turista, si té cap dubte o problema, hi pugui anar, i ha de posar a disposició del client un telèfon de contacte les 24 hores del dia, tal com estableix el nostre decret”, reivindica Galceran, que manté que els il·legals donen molt mala imatge al sector.

Per fer aquest nou certificat o guia, el sector busca la implicació de la Generalitat. És per això que dijous ja van tenir una reunió –la segona que s’ha fet per parlar de la guia– i, sempre segons Galceran, “les converses són favorables”. “Ara tot dependrà que la Taula de Turisme de la Generalitat accepti tirar endavant aquesta certificació”, explica. Si la taula de treball ho accepta, es crearà una comissió de treball formada per la Generalitat, però també per les associacions catalanes d’habitatges d’ús turístic, que decidiran els “ítems” d’aquest nou certificat i els diferents nivells de qualitat que podrien arribar a assolir els apartaments turístics i els HUT. “La idea és aconseguir una eina potent en el sector per tal de poder fer visible la professionalitat de les persones que hi ha al darrere de cada apartament turístic, així com la qualitat i el rigor en el servei que des de l’Associació Turística d’Apartaments defensem que hi ha d’haver”, explica Galceran, que assegura que l’ATA considera molt positiu disposar d’un certificat d’aquest tipus, que podria incloure, entre altres coses, formació sobre bones pràctiques per als diversos equips i directius.

LES FRASES

Es vol elaborar una guia de requisits de compromís per part dels gestors dels apartaments i HUT
Àngela Galceran
GERENT DE L’ASSOCIACIÓ TURÍSTICA D’APARTAMENTS (ATA)
La iniciativa s’emmarca en la lluita constant de l’associació per erradicar els HUT il·legals
El sector necessita una eina potent per poder fer visible la professionalitat dels gestors i la qualitat del servei

Tres nivells per arribar a l’excel·lència

Tot i que encara queda molt per arribar a definir com hauria de ser el certificat en qüestió, el sector ja fa temps que hi està treballant i, si bé no necessàriament s’acabarà seguint aquest model, sí que pot donar una idea del que voldria el sector per aconseguir la qualitat, amb la possible implicació de la Generalitat. Aquests punts bàsics els va elaborar la consultora en matèria tècnica de qualitat turística de l’empresa Criteris, Violant Blanco.

Es treballa d’acord amb tres nivells de certificat. El primer nivell estaria relacionat amb el compliment de la normativa legal. “El dia a dia de l’empresariat li dificulta conèixer profundament tota la normativa que ha de complir”, va dir Blanco.

El segon seria el compromís “d’alta qualitat” tant en matèria de servei al client com de bones pràctiques de gestió: procés d’acollida dels clients; registre; facturació; neteja dels apartaments; manteniment preventiu perquè tot el mobiliari, la terrassa, el dormitori i la cuina, per exemple, estiguin en el millor estat possible; gestió de les reserves, tant les que arriben per internet com les que es fan directament, etcètera.

El tercer nivell acreditaria l’excel·lència en funció de la implicació en temes com ara la sostenibilitat, entesa com la cura de l’entorn i el medi ambient. En aquest últim nivell també es valoraria fins a quin punt l’empresari es preocupa per donar a conèixer la destinació, per promoure el territori i per afavorir que els seus clients facin selecció de residus.

Fins a 37.016 habitatges d’ús turístic legalitzats a Girona

Imma Bosch

El nombre d’habitatges d’ús turístic (HUT) legalitzats a la demarcació de Girona continua creixent. El 31 de desembre del 2019, a les comarques gironines ja hi havia un total de 37.016 HUT legalitzats.

Les poblacions que concentren més habitatges d’ús turístic són les de la Costa Brava, i Roses continua encapçalant el rànquing, amb 4.153 habitatges legalitzats, seguida de Lloret de Mar, amb 3.222; l’Escala, amb 2.884; Castelló d’Empúries, amb 2,773; Torroella de Montgrí, amb 2.692, i Palafrugell, amb un total de 2.129 habitatges. Tot seguit, en la llista d’habitatges legalitzats, hi trobem: Castell-Platja d’Aro (1.933), Calonge i Sant Antoni (1.910), Begur (1.522), Tossa de Mar (1.387), Llançà (1.364), Pals (1.193) i Blanes (1.179).

Pel que fa a capitals de comarca, la que més n’ha inscrit és Girona ciutat, amb 869 habitatges d’ús turístics registrats. La segueix la ciutat de Figueres, amb 200 HUT legalitzats; Puigcerdà, amb 147; Olot, amb 77; Banyoles, amb un total de 54; la Bisbal d’Empordà, amb 37, i Santa Coloma de Farners, que fins ara ha inscrit un total de 13 habitatges.

Entre les poblacions que menys habitatges d’ús turístic acumulen, hi ha Vilamalla, Cervià de Ter, Fogars de la Selva i Salt (fins al mes d’agost de l’any passat, no en tenia cap), que només en tenen un.

La legalització dels habitatges d’ús turístic es va iniciar l’any 2012, quan l’aleshores directora general de Turisme, Marian Muro, juntament amb el sector dels apartaments turístics, va decidir posar-hi ordre. El sector està satisfet amb el ritme de les inscripcions i amb la feina feta, malgrat que reconeix que encara no s’han inscrit tots els HUT i que encara en funcionen molts d’il·legals. Hi podria haver uns 100.000 llits pendents de legalitzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Augmenten en gairebé 20.000 els treballadors afectats per ERTO fins als 591.101 i ja hi ha prop de 79.000 expedients

barcelona

L’Airef preveu una caiguda del PIB del 0,9% en el segon trimestre del 2020

barcelona

Els economistes preveuen una caiguda al voltant d’un 4% del PIB a finals d’any pel coronavirus

Barcelona

El govern espanyol només ha tramitat l’ERTO per a 620.000 treballadors a tot l’Estat

Madrid

Escrivá, sobre la caiguda d’afiliats: “El que l’any 2008 va passar en 100 dies, ara ha passat en 14”

Madrid

Capital Cell mou 4 milions fins al març

barcelona

La crisi del coronavirus dispara l’increment de l’atur un 5,5% al març

Madrid

La facturació del comerç urbà, en mínims històrics

girona

Escassetat de peix de proximitat al mercat

girona