La Borsa
Més valors
Economia

La Fundació Comas debat el canvi climàtic a Esade

Hi van analitzar factors externs de risc i la necessitat d’adaptació per evitar-los

L’emergència climàtica, i en el cas de les platges de la Costa Brava encara més després del temporal Glòria, neguiteja el sector turístic. Però en el mercat global, la successió d’amenaces no té aturador, i l’última, el coronavirus, tot i no afectar directament la demarcació, també manté molts empresaris alerta, tot i que ahir van preferir ni esmentar-lo en la sessió de debat promoguda per la Fundació Jordi Comas Matamala i Esade Creàpolis sobre la incidència de factors externs a Barcelona.

Per no contribuir a fer més grossa la bola de neu de l’alarma per la grip, per ara i encara fora del litoral gironí els ponents es van centrar en el paisatge que ha canviat el recent temporal, el primer dels que continuaran arribant per l’escalfament de mars i oceans. Va ser un dels auguris de Rafael Sardà, investigador del CSIC a Blanes, que assumeix que els fenòmens són inevitables i que cal que administracions i operadors s’hi adaptin amb la innovabilitat, accions que combinin innovació i sostenibilitat.

Des del sector, Bàrbara Hallé, presidenta de Costa Brava Centre, i Xavier Rocas, de Costa Brava Hotels de Luxe, van corroborar que els empresaris hi treballen, i que després de petites accions, com ara canviar les ampolles de plàstic per les de vidre, cada cop tothom està més conscienciat que l’estalvi d’energia i aigua és estratègic per al compte d’explotació. Les crisis, però, generen oportunitats i Rocas va admetre que els hiverns benignes dels últims anys estan generant moltes visites i contribueixen a desestacionalitzar.Entre les conclusions del debat, amb una setantena de participants, també van abordar altres qüestions. Com ara la possibilitat que la vergonya de volar o flygskam, per l’impacte de les emissions de les aeronaus, derivin en l’aposta per una mobilitat turística en radis més curts. Els hotelers, aleshores, haurien de treballar per fidelitzar mercats de proximitat, que hi puguin arribar en tren o vehicles particulars, i no centrar-se tant en obrir mercats transoceànics. També va sortir el tema de la infructuosa gestió de les platges que perden sorra, si no hi ha mesures paral·leles que corregeixin el fre que els embassaments suposen per als sediments dels rius. I una altra de les conclusions és que els clients cada cop valoren més la feina que des dels establiments es planteja en pro de la sostenibilitat: de la imatge, el màrqueting i el granet de sorra per a la consciència, a un element més que mereix el respecte i la confiança dels hostes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El president del banc central francès planteja injectar diners directament si es posa en risc l’estabilitat de preus

Brussel·les

Un terç de les botigues no tornaran a obrir

GIRONA

Calviño diu que els eurobons no han d’impedir aconseguir un acord a l’Eurogrup

madrid

Els experts preveuen que el preu de l’habitatge pot caure més d’un 6%

L’Ibex 35 torna als números vermells

Barcelona

El sector de l’automoció exigeix a l’Estat un “pla de xoc” específic per garantir la supervivència

Barcelona

Creix l’organització d’esdeveniments online

barcelona

El sector turístic creu que a l’estiu molts hotels no obriran

GIRONA
Els ERTO afecten 61.135 persones a la demarcació

Els ERTO afecten 61.135 persones a la demarcació

Girona