El comerç reclama que no se l’oblidi
El fet de no saber quan podran tornar a aixecar persianes provoca angoixa i incertesa entre els comerciants
En molts casos la botiga és l’única font d’ingressos, que ara no tenen però en canvi mantenen les despeses
Angoixa, desesperació i incertesa són algunes de les paraules que es poden sentir en el sector del comerç aquests dies, un sector molt sensible als canvis econòmics de la població i que sovint passa molts alts i baixos. Des que fa un parell de setmanes van haver d’abaixar persianes per la pandèmia, la incertesa pel futur del sector ha crescut. Les més afectades són evidentment les microempreses, amb comandes als proveïdors que han de pagar, però també lloguers, aigua, llum, gas, impostos i sous que hauran d’afrontar. I el fet que la data d’obertura es vagi allargant cada vegada més ho agreuja tot.
Entre les reclamacions que fa el sector i que ha recollit la patronal FOEG, hi ha que es reguli el pagament dels lloguers i que si és necessari es pugui suspendre fins que es torni a obrir. “Cal tenir en compte que estem tancats per una força major”, destaquen els comerciants. La FOEG també considera fonamental que el crèdit “realment flueixi fins a les empreses per poder fer front als pagaments (personal, proveïdors, lloguers, impostos...)”. “La línia d’avals aprovada pel Consell de Ministres va en la bona direcció, però s’ha de comprovar que això s’acabi traduint realment en més suport financer a les empreses”, afirmen.
La patronal ja ha reclamat més ajuts per al sector i sobretot que els anunciats siguin àgils, ja que si arriben tard molts autònoms potser no se’n sortiran perquè el seu establiment és la seva única font d’ingressos, i si tenen tancat no poden facturar res. “L’escenari actual és molt dur i també cal que des dels governs es comenci a plantejar quin serà l’escenari de futur, ja que el que cal és que, quan els comerços puguin tornar a obrir, es generi de nou confiança i es pugui recuperar ràpidament el consum”, indica la FOEG. També recorda que hi ha una part del comerç, sobretot vinculat al sector farmacèutic i de l’alimentació, que continua obert i que ho està gràcies a les persones que continuen actives per poder oferir serveis bàsics a la població, de manera que estan diàriament exposats al risc de contagi. “Volem agrair a tothom el gran esforç que està fent. Tant els que han hagut de tancar com els que han de seguir oberts han tingut una resposta modèlica i han fet front a la tensió generada amb un gran coratge”, remarca la patronal gironina.
La dinamitzadora de l’Associació de Comerciants d’Olot, Cristina Pursals, reconeix que hi ha molta preocupació i angoixa en el sector “perquè no se sap quan podran tornar a treballar”, i demana a la gent que quan es tornin a aixecar persianes “no mirin tant enfora” i que pensin en el comerç local. “Ara hi ha l’oportunitat perquè la gent torni a donar suport al comerç local”, diu. I per ajudar que això passi, l’associació ha iniciat la campanya Retroba’t amb el comerç d’Olot i “cada dia visualitzem uns quants comerços” a les xarxes socials i mitjans locals.
Pel que fa a Cèlia Ponsí, vicepresidenta de la Taula de Comerç de l’associació de comerç Roses - Cap de Creus, parla d’incertesa. “Nosaltres vivim molt del turisme francès, però ara amb tot tancat l’inici de la temporada està perdut”, assegura Ponsí, que manté que caldrà esperar al juny a veure com respon la gent, malgrat que creu que quan es puguin obrir botigues “la gent restringirà molt les compres, mirarà preus i els comerciants haurem d’anar braç a braç amb els proveïdors per ajustar comandes”. Ponsí explica, però, que Roses té una situació privilegiada, prop de la frontera, amb moltes segones residències, i “això ens pot fer salvar la temporada amb el turisme de proximitat”. “Confiem que després de tot això la gent tindrà ganes de sortir”, diu. Manté que ara tothom ha vist tots els comerços tancats i “els pobles sense activitat comercial fan pena”. “Espero que la gent vegi que el comerç dona molta vida al poble, i hem de posar-nos al cap que tot el que es pugui ho hem de comprar al nostre comerç”, comenta.
Josep M. Noguer, president de l’agrupació de comerciants Girona Centre Eix Comercial, assegura que a la ciutat de Girona hi ha el 90% de les botigues tancades i manté que quan es puguin obrir caldran molts ajuts. És per això que des de l’agrupació ja han iniciat gestions amb l’Ajuntament de Girona i també amb la Generalitat per “veure si ens poden ajudar”. Demanen, entre altres coses, que els abaixin “una mica” els impostos i que els ajornin fins després de la pandèmia. Reclamen també facilitat de finançament i una reducció dels lloguers “perquè si no és així moltes botigues tindran problemes”. “Potser obriran totes, però algunes serà per liquidar”, manté. Segons Noguer, amb la botiga tancada les lletres també arriben, s’han de pagar els proveïdors (malgrat que molts han posat facilitats) i els sous dels treballadors. “Volem una mica d’optimisme”, reconeix Noguer, que explica que el sector està expectant per veure com deriva tot. Espera que a l’estiu la situació s’hagi solucionat “perquè si no el botiguer no ho podrà suportar”.
LES FRASES
Quan puguem tornar a obrir, que la gent recordi el petit comerç
Intentem ser forts i fer coses que fins ara no podíem fer. És molt dur estar tancats. La preocupació més gran, a part del virus i els pares que tenim en una residència, és saber quant durarà tota aquesta situació. Tots dos som autònoms i tenim una sabateria al barri de Sant Narcís de Girona (Calçats Dolors) i ara a casa, amb la botiga tancada, no entren diners i no sabem com podrem afrontar el futur si no hi ha ajuts per al petit comerciant. A més, demanem que, tan bon punt es pugui obrir, la gent es recordi de les petites botigues de barri i ens donin suport. Que vinguin a comprar i que ens ajudin a tirar endavant. Fa dues setmanes que estem tancats i mentre estiguem confinats no entra ni un duro i les despeses són les mateixes que quan treballàvem.
Haurem de tornar a motivar i il·lusionar els nostres clients
Els primers dies ho vam viure relativament bé perquè estàvem molt segurs que fèiem el que tocava fer. Ens distrèiem i ho passàvem bastant bé; això sí, racionant les notícies. Ara, després de quinze dies d’haver tancat la botiga (Confeccions Guanter de Girona), no puc dir que ens ho passem malament però sí que comencem a obrir els ulls a la realitat i ara tot són incerteses perquè no saps quin futur ens espera. Som una empresa familiar i tenim clar que quan es pugui obrir la botiga hem d’intentar motivar i il·lusionar els nostres clients perquè vinguin a comprar al petit comerç i al de proximitat. Una cosa bona que hem tret de tot això és que et tornes a apropar a la família i als amics.
El consum no es recuperarà ni en dos ni en tres mesos
Hem passat temporades de més o menys vendes però no ens havíem trobat mai amb una situació tan catastròfica com aquesta. No sabem quin dia podrem tornar a obrir, tenim el gènere a casa (Calçats Rovira) i no li podem donar sortida i cada dia que passa és un dia menys de venda. Per això crec que hem de parlar amb associacions de comerciants i la Generalitat per veure com ho podem fer per donar sortida a tot aquest producte que ha quedat encallat. I si, a més, a tot això hi afegeixes les despeses, la Seguretat Social, autònoms i les nòmines, és impensable que es pugui assumir. I quan tornem a obrir el consum no es recuperarà ni en dos ni en tres mesos.
Fins ara al mercat no ens ha fallat quasi cap producte
Jo soc dels que treballen perquè tinc una parada al mercat de Salt de fruita i verdures. Passem un moment difícil i ara ja només treballem als matins. La gent que ve al mercat es porta molt bé, guarda distàncies, pren paciència, i ningú toca el gènere. A més, tenim molts controls a l’entrada del mercat. Fins ara no ens ha fallat pràcticament cap producte, però ara ja la gent compra amb seny. És cert que fa comandes una mica més grans que no feia fins ara per no haver de sortir tant de casa, però són compres raonables. Tampoc hi ha cues perquè la gent ve molt compassada i molta gent truca, fa la comanda i la ve a recollir a una hora pactada. A més, servim molta gent a domicili.
El govern haurà d’ajudar al retorn del consum
Tenir tancada la botiga significa no tenir ingressos i ens preocupa la incertesa de quan podrem tornar a obrir. A més, per a les botigues de roba multimarca com en el meu cas (La Casa dels Pantalons, de Palafrugell) ara era el canvi de temporada i acabem de rebre el gènere de primavera, que hem de pagar. Val a dir que molts proveïdors han ajornat els pagaments fins a 30 dies perquè són els primers interessats a cobrar. Després d’aquesta aturada, el govern haurà de tenir previsió per ajudar al retorn del consum. Soc optimista i crec que podrem salvar la temporada d’estiu si el consum es reactiva prou correctament.
Pateixo una mica per l’empresa perquè tenim obligacions
Pel que fa a l’empresa i com a autònoma, pateixo una mica perquè hi ha una sèrie d’obligacions, sobretot amb els treballadors (té dues perruqueries Giramé a Girona). Per això he hagut de fer un ERTO, però hem anat tots a l’una perquè tothom és molt conscient del que està passant. Com a autònoma et sents desemparada perquè tenim moltes obligacions de pagaments i les administracions no ens ho posen fàcil. Però des del punt de vista personal estic bé perquè aquesta és una situació que passarà. He aprofitat aquests dies per posar-me en contacte amb clients que sé que estan sols i estan sensibles i donar-los ànims els pot ajudar molt.