MACROECONOMIA

“Quan la Xina va tancar pel seu confinament, moltes empreses van veure que en depenien massa directament i es van replantejar una política de diversificació de proveïdors cap a productors de proximitat”, explica Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que indica que la cooperació mundial però també la diversificació empresarial cap a una economia de proximitat són tendències demostrades que han vingut per quedar-se.

Per Amat, altres realitats positives que han arribat amb la crisi són les noves oportunitats de negoci i el consum de nous productes i serveis generats pel confinament; però també l’augment de conscienciació social (i, per tant, l’exigència de la societat a l’economia) sobre el fet que cal anar conscientment cap a la sostenibilitat.

En aquest sentit, Eva Hernández, economista i col·laboradora de l’Institut d’Estudis Financers (IEF), reconeix que s’està exercint més pressió sobre la responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses, exigint que la seva activitat vagi alineada amb les necessitats de la societat en aquests moments en què es demana més sostenibilitat global.

Hernández també indica com a fites positives la transformació digital viscuda de manera urgent i “obligada” amb la pandèmia. “S’han hagut de fer moltes millores i canvis digitals gairebé d’un dia per l’altre, quan en condicions normals aquest procés potser s’hauria allargat alguns anys, de manera que, si aquestes millores es mantenen, ens portaran a fer més innovacions”, explica. L’economista recorda que, en una època en què caldrà deixar enrere l’austeritat i les autoritats monetàries hauran de generar fluxos de diners, “si aquests fluxos s’usen de manera intel·ligent ens permetran ajudar a mitigar el canvi climàtic”.