La Borsa
Més valors
Economia

ANNA GARRIGA

DEGANA DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DE LA UDG I MEMBRE DEL GRUP DE TREBALL CATALUNYA 2022

“S’ha de posar fi a la concessió d’ajuts públics sense resultats”

Si enguany el PIB català se situa amb una caiguda del 20%, ja podem estar contents Els mals resultats de la covid-19 provenen d’haver centralitzat les decisions sanitàries
Si tanca una empresa del metall al Ripollès fa més mal a la comarca que si tanca Nissan a Barcelona El centralisme econòmic és el que em preocupa més, perquè obliga a prendre decisions equivocades

Anna Garriga diu que la previsió del PIB català per a enguany és d’una caiguda del 20%. També afirma que la taxa d’atur per a l’any vinent es podria situar al 25%.

Ja es pot dir que la crisi econòmica derivada de la covid-19 serà més greu que la crisi del 2008?
Totes dues han estat molt importants, però diria que aquesta ho serà més perquè plou sobre mullat. S’havia recuperat el PIB, però no havíem recuperat l’atur. Aquesta nova onada de gent sense feina farà molt mal.
En aquest moment, el pitjor és la incertesa?
És el principal problema perquè determina les decisions econòmiques i polítiques que s’hauran de prendre. Els principals organismes internacionals han anat revisant les previsions de caiguda del PIB. Primer van dir que serien del 10%, després del 13% i ara ja estem a l’entorn del 20%. Pensem que en la darrera crisi econòmica, el PIB a Catalunya va caure un 4,5% i es va trigar una dècada a recuperar-lo. La incertesa serà extraordinària fins que no hi hagi una vacuna. Això dificulta que les empreses prenguin decisions.
El turisme, les línies aèries i el món de la cultura són els sectors més tocats.
Sembla que hi ha consens en això. Ens hem de fixar que l’actuació a l’hora de reforçar econòmicament aquests sectors és molt diferent. No hi ha cap govern a Europa que deixi caure les companyies aèries. Però, en canvi, qui aguantarà el sector turístic? Hauríem de ser capaços de poder donar l’ajuda necessària a tots els sectors necessitats. Les empreses que són eficients, competitives, han de poder continuar un cop superada aquesta emergència. Calen ajudes perquè aquesta recuperació sigui possible en qualsevol sector empresarial.
La crisi turística és molt desigual, perquè hi ha zones molt exposades al visitant exterior.
De la mateixa manera que el comerç va caure i després ha remuntat, tot i que no ha tornat al punt inicial perquè les famílies no tenen el nivell de renda d’abans ni hi ha la mateixa certesa, el sector turístic trigarà més a remuntar però arribarà un punt en què ho farà, tot i que no es posarà al nivell d’abans de la crisi. Fins a la temporada 2021, no revifarà. Calen mesures per reactivar la demanda. Quan es parla del sector turístic, tot es posa al mateix sac. I no és així.
Per què?
És com quan parlem de la indústria alimentària, que en parlem poc, o de la indústria d’automoció, que en parlem massa; amb el turisme passa igual. El de Barcelona no és el mateix que el de la Costa Brava o el del Pirineu. A més, el turisme d’hotel no és el mateix que el rural, o el dels càmpings. I la seva importància econòmica, tampoc. Tenim comarques on l’activitat econòmica depèn més d’un 30% del turisme. Per tant, hem de posar les condicions perquè aquestes zones puguin continuar.
Hi ha hagut polèmiques en la gestió de la crisi que han espantat el visitant estranger. Què s’ha fet malament?
L’Estat espanyol ha optat per centralitzar les decisions d’ordre sanitari, fins i tot ha mobilitzat l’exèrcit, però a mi em fa molta més por el centralisme econòmic. I d’aquí venen totes aquestes decisions. Els que acaben coneixent millor les famílies són els ajuntaments. Qui coneix millor les empreses i el funcionament de la seva economia són les comunitats autònomes. S’haurien de descentralitzar moltíssimes decisions econòmiques per poder arribar més ràpidament allà on hi ha les necessitats.
Això també passa en el turisme?
Sí, perquè és una de les principals activitats econòmiques. Malgrat pesar tant en l’economia, és la més desconeguda. Per exemple, es diu que Girona depèn molt del turisme estranger. Hi ha una comarca que depèn molt del turisme francès i una altra que depèn molt del turisme que arriba en avió. Això és molt desconegut. En cada zona hi ha molts tipus de turisme. Per tant, cada indret necessitaria ajudes especials, campanyes específiques, polítiques d’activació. No és el mateix donar suport a una gran cadena hotelera, que té altres capacitats financeres, que a un petit hotel gironí, però hauríem d’arribar fins a aquells indrets per no descapitalitzar el país.
S’atreviria a dir quina serà la caiguda del PIB en el tancament del 2020?
Si ens quedem en una caiguda al voltant del 20% ja podem estar contents. I ens ha de fer molta por la taxa d’atur que podem tenir l’any vinent. Fins ara el previsible és que els ERTO aguantin, tot i així l’atur ja augmenta. Però l’any 2021 penso que podríem superar la pitjor taxa d’atur que havíem tingut en la darrera crisi, que ja va ser del 25%. La taxa d’atur ja va ser dramàtica i ara ho tornarà a ser. Serà especialment fulminant per als joves, que llavors ja van viure una taxa d’atur del 50%. Si ara tornem a permetre que això passi, què estem permetent com a país?
I les inversions estan totalment aturades.
Davant la incertesa és el primer que cau. Totes aquelles mesures que s’han pres com els ERTO, les línies de crèdit ICO han servit per anestesiar l’economia. Ara hem de despertar-la, ens calen altres mesures de política per reactivar-la i sobretot calen reformes estructurals a Catalunya. Algunes ja es preveien fa deu anys i ara encara no s’han fet.
En podria concretar alguna?
Es parla sempre de la indústria de l’automoció. Cal tenir present que és una indústria molt subvencionada. I és una indústria que encara no ha fet la reconversió tecnològica. S’ha de posar fi a la concessió d’ajuts públics sense resultats. Sempre es diu que es indispensable la col·laboració publicoprivada. I és cert. És molt important, però ho és tant per a l’automoció com per a altres sectors industrials que estan fent bé la seva feina, que estan invertint en aquesta transformació tecnològica sense ajudes públiques. Per tant, la col·laboració publicoprivada, sí, sempre, però ens hem de desacostumar que la inversió sigui pública i els beneficis privats, sense resultats a llarg termini d’aquesta inversió pública. Els recursos públics són molt escassos i no ens podem equivocar a l’hora d’invertir-los en els proper dos anys. Ens hi juguem el futur. Ara tenim les mesures anticovid, però hem de pensar a llarg termini. Cap a on volem anar? Quins sectors volem potenciar? Quin tipus de turisme volem? Ara, per exemple, tenim mig any per reconvertir el sector turístic.
El deute públic espanyol s’està disparant. Era previsible després de la pandèmia?
Sortirem d’aquesta crisi amb un món sobreendeutat. Com mai s’havia vist. Hi haurà moltíssim endeutament públic, però les empreses també s’estant endeutant per aguantar l’embranzida de la covid.
Fa unes setmanes, el vicepresident Aragonès deia que Catalunya podria rebre uns 30.000 milions d’euros procedents dels fons europeus? És una xifra correcta?
Crec que les condicions que ha posat Europa són bones i adequades. Si a Catalunya es fan bé les coses, si es despleguen bons projectes, hi ha capacitat suficient per assolir aquestes ajudes. El que no sento a parlar mai és d’aquelles mesures que es podrien prendre també des del mateix govern de la Generalitat per reactivar l’economia. Hi ha moltes reformes que es podrien fer sense esperar els fons europeus. En l’economia catalana hi ha problemes bàsics que no es resolen.
Com ara?
Els empresaris diuen mil vegades que cal més formació professional. Com pot ser que el sistema educatiu no reaccioni? Aquesta és una reforma que cal fer. I a la universitat igualment, hem de ser més flexibles, ens hem d’adaptar millor a les noves situacions. No n’hi ha prou amb fer recerca, hem de fer molta més transferència de tecnologia a la societat i no l’estem fent. Hi ha moltes eines que estan a les nostres mans i que no estem desplegant. Es fan grans projectes, com en el passat, que no tenen èxit.
Vostè forma part del Grup de Treball Catalunya 2022. Ja teniu alguna recepta per impulsar la recuperació?
De moment, hem fet un diagnòstic. Ens hem marcat al setembre per fer una primera discussió per saber quina és la situació de l’economia, la societat, l’educació, la sanitat, i ara perfilarem el que per a nosaltres han de ser les grans apostes estratègiques per al país. Obrirem el debat a uns 400 experts perquè ens ajudin a acabar de concretar-les. El document final no estarà fins al febrer vinent.
El govern espanyol ha centrat la seva mirada en els romanents dels ajuntaments, bloquejats per la llei d’estabilitat del 2012 del PP. S’ha gestionat bé, això?
Crec que aquest és un greu error del govern de l’Estat. En la crisi anterior es va desplegar la llei d’estabilitat pressupostària i d’estabilitat financera amb l’objectiu de reduir l’endeutament de comunitats autònomes i ajuntaments. Ara cal justament el contrari. Per tant, la llei s’hauria d’aixecar. Els ajuntaments s’han d’endeutar, i les comunitats autònomes, també. El centralisme econòmic és el que em preocupa. Els ajuntaments saben on són les necessitats més immediates que han de cobrir. Si no som capaços de deixar assumir al màxim l’endeutament a totes les nostres administracions no recuperarem l’economia tan ràpidament com voldríem. Una altra cosa és que la reactivem bé.
Un dels problemes per a Catalunya és l’enorme dèficit fiscal amb l’Estat? Veu alguna possibilitat de reduir-lo?
Estic d’acord que existeix un desequilibri fiscal i que es persistent i que això perjudica sistemàticament l’economia catalana. És evident que això és així, però penso que hem de canviar d’enfocament. D’avui per demà això tampoc ho resoldrem. Ara toca gestionar la crisi que tenim. De la mateixa manera que nosaltres com a catalans diem que a Extremadura reben 1.000 euros més per capita de solidaritat interterritorial i demanem que donin explicacions sobre com els utilitzen, de si en treuen rendiment, etc., perquè un territori no pot estar subvencionat sistemàticament. Doncs a Catalunya hem de fer el mateix. Ens hem de preguntar en què invertim, a què destinem els recursos, perquè està a les nostres mans el poder millorar i sovint tampoc ho fem. Fa dues dècades que vivim amb l’autocomplaença que ja fem les coses bé. I afortunadament tenim un sector empresarial molt potent, un sistema educatiu que funciona, un sistema sanitari que ja veiem que ha actuat bé, però hi ha molts elements que hauríem de millorar.
L’execució pressupostària real a Catalunya està al voltant del 66% quan a Madrid hi ha anys que es tanca l’exercici amb percentatges superiors al 110%. Així és fàcil construir la gran Madrid, no?
Hem de gestionar bé els pressupostos públics. Tenim l’obligació de fer-ho. S’ha de fer amb transparència perquè les mínimes sospites de corrupció o de disfunció no s’haurien de donar. L’administració pública hauria de donar plenes garanties públiques a la societat que els recursos públics es gestionen de forma eficient, amb transparència i amb garanties.
Vostè és una experta en el sector de la pesca. Quina salut té a Catalunya?
Des de l’any 2000, el sector pesquer ha perdut un 60% de la flota. Això ja ho diu tot. El que ens hem de plantejar és si volem continuar veient vaixells de pesca als nostres ports. Estic segura que si ho preguntéssim als turistes tots ens dirien que sí, però hem de garantir rendes dignes als pescadors, és el que la nova política europea ha manat. Ara, a final dels 2020, acaben els ajuts dels fons europeus marítims de pesca. Serà el moment de fer balanç. Aquests fons s’han desplegat en un conjunt d’accions a tota la costa catalana per poder donar un impuls al sector. El sector pesquer s’ha de mantenir igual que el turístic, perquè conserva el patrimoni, el medi ambient, forma part de la nostra cultura. Com a país ens convé això. El sector pesquer necessita molta col·laboració amb el món científic. Això la Generalitat ho ha impulsat els darrers anys. S’ha creat una xarxa marítima amb científics de molts àmbits diferents a tot Catalunya per establir, per exemple, quan han de ser les vedes, però aquestes han d’estar retribuïdes. No podem deixar els pescadors sense ingressos. A Catalunya tenim una indústria agroalimentària molt potent, molt exportadora, i no som capaços de vendre el peix més enllà de les llotges. El mercat del peix és mundial, i en aquest mercat hi ha peix barat i de luxe, i el nostre és de luxe, de qualitat, per tant l’hem de comercialitzar. Hem d’obrir una xarxa de comercialització del nostre peix.
També veu centralisme econòmic a Catalunya?
Que els mateixos mitjans de comunicació donin tanta cobertura informativa al tancament de Nissan a Barcelona n’és un exemple. Aquest tancament és menys important que el tancament d’una empresa metal·lúrgica al Ripollès, perquè pot ensorrar l’economia de tota la comarca i a Barcelona, no. Fa massa anys que a Catalunya no es fa una bona política territorial. En la crisi anterior, el PIB va caure un 4,5%, però hi va haver comarques on va caure més d’un 30%, i ara continuen estant enfonsades i s’estan despoblant. Tenim el país deixat de la mà de Déu.
Barcelona ho domina tot?
Barcelona té un paper importantíssim dins l’economia catalana. Quan mirem les dades de l’economia catalana estem explicant el que passa a Barcelona i coneixem molt poc l’economia d’altres territoris. Aquest desconeixement ens fa perdre una riquesa com a país extraordinària. Les arrels de Catalunya estan als pobles. Les indústries tèxtils i metal·lúrgies estan escampades arreu del territori. Hi ha un gran desgavell amb les dades i desconeixement de molta activitat econòmica a les nostres comarques. Ho sabem tot per explicar l’economia catalana perquè coneixem molt què passa al centre de Barcelona però, en canvi, coneixem molt poc la indústria o del turisme de Girona, de Lleida, de Tarragona, del Pirineu o del centre del país. Les dades avui dia són una font d’informació vital per prendre bones decisions polítiques. I en aquests moments, actuar i fer projectes sense tenir aquest coneixement és molt greu. Som en l’època del big data, de l’adaptació tecnològica i la digitalització.
Ha fet algun estudi sobre això?
Aquest mes presentarem un estudi fet per encàrrec de la Diputació de Girona i finançat al 50% per CaixaBank. Es un estudi en què analitzem les fortaleses de cada comarca de la demarcació de Girona. Fem una comparació Girona-Barcelona i Tarragona-Lleida, també. Per exemple, en la darrera crisi, a Catalunya van haver de tancar moltes empreses, però a Girona van augmentar un 20%. Aquí tenim un dinamisme empresarial extraordinari. Girona manté el grau d’ocupació, de treballadors més alt. S’ha contractat un 60% dels que havien contractat l’any anterior. Per tant, s’ha fet un esforç molt gran per mantenir l’oferta i tirar endavant la temporada turística. El grau d’ocupació hotelera, que sempre era dels més baixos, ara és un dels més alts.

Crítica amb el centralisme econòmic

R.R.

Anna Garriga és professora de l’àrea de fonaments de l’anàlisi econòmica. És doctora en ciències econòmiques i empresarials per la UB i llicenciada per la UAB. En l’actualitat és la degana de ciències econòmiques i empresarials de la UdG.

Les principals línies de la seva recerca giren a l’entorn de l’economia del turisme, el finançament municipal i l’economia de la pesca. Forma part del Grup de Treball Catalunya 2022, que té com a objectiu trobar els plans per a la recuperació del país després de la sortida de la covid-19.

Anna Garriga es mostra crítica amb el centralisme econòmic i la poca utilització de les dades per conèixer la realitat d’un país. Assegura que es coneix molt bé l’economia de Barcelona i molt poc la de la resta de les comarques catalanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

CaixaBank tindrà el 74,2% de la nova entitat i Bankia el 25,8%

madrid

La nova CaixaBank és ja el primer banc a Espanya

Barcelona

La Cambra de Comerç alerta de la frenada econòmica

barcelona
FRANCESC CABANA
ECONOMISTA

“El catalanisme ha perdut una arma”

barcelona
economia

El Clúster de l’Automoció aposta per aliances entre empreses proveïdores

economia

Preacord entre sindicats i Saint-Gobain, que conserva plantilla

La plantilla de Saint-Gobain suspèn l’assemblea per votar el preacord i el comitè torna a negociar amb la direcció

Barcelona

Els consells de CaixaBank i Bankia aproven la fusió de les dues entitats

Barcelona

Nou material promocional de Ribes de Freser

Ribes de Freser