“Volem articular bons projectes per aconseguir fons europeus”

Hem intensificat substancialment la neteja dins els mercats i hem fet dos o tres grans processos de neteja, alguns amb la unitat militar d’emergències (UME). Hem aplicat, doncs, bona part de les mesures que s’han implantat a molts altres llocs, però en el tema de la neteja amb moltíssima més intensitat, perquè encara que la reduïm, que ho fem, aquí hi ha molta interacció i és inevitable, en la mesura que la gent ve i compra. I també hem pres mesures sancionadores, hem posat multes per no portar mascareta.

N’hem posat un centenar i n’hem cobrat el 60%. No són moltes ni tampoc poques, les suficients perquè la sanció faci la seva funció, que és generar disciplina. Evidentment, els temes de salut funcionen en la mesura que hi ha una complicitat i una comprensió de tots els actors, i per això l’element bàsic ha estat el compromís de tots i el convenciment que totes i cadascuna de les empreses havia de prendre les mesures necessàries, però l’element sancionador també ha d’existir, i hi ha sigut.

Ha afectat de forma important, tot i que depèn del sector. A 31 de novembre, les vendes del mercat de fruites i hortalisses han caigut respecte del 2019 un 5% i les del peix, un 16%. El problema és que la distribució de la caiguda és molt irregular. Les empreses que treballen per al canal horeca, que tenen com a clients hotels, bars i restaurants, han tingut descensos extraordinaris, de fins al 90%. I, a més, les caigudes en facturació seran per a moltes companyies encara més importants. Per exemple, per al mercat del peix, ja que està molt concentrat en el canal horeca, i és un client d’alt valor afegit perquè li compra molt marisc i altres productes d’alt preu.

Les conseqüències de la Covid-19 han estat molt dures per a la flor, perquè la crisi ha afectat els tres principals moments del sector, que són Sant Jordi, Tots Sants i ara les festes de Nadal. A més, també la perjudica el tancament de bars, restaurants i hotels, ja que són grans clients d’aquest mercat. La caiguda de les vendes ha estat, fins ara, superior al 18%.

Amb la crisi financera del 2008, Mercabarna va tenir una reacció interessant, que va ser obrir-se al mercat exterior, sobretot el mercat de fruita. L’exportació va créixer fins al 30-35% i és un vector molt important que ens interessa continuar potenciant. De moment, la crisi del coronavirus afecta gairebé igual les vendes a fora que al mercat domèstic. El que més està impactant ara en les exportacions és el clima, perquè no acaba de fer fred, i mentre tenen temperatures més temperades, països com Alemanya, Hongria o Txecoslovàquia continuen recorrent a la seva producció. És per això que sabrem una mica més endavant quina ha estat aquest any l’evolució de les vendes exteriors.

Estan aguantant, però la crisi és llarga. De moment han intentat aprofitar els instruments que el sector públic ha posat sobre la taula, via préstecs ICO o ERTO, però els efectes de la crisi no seran només aquest any i, de fet, crec que les conseqüències socials es veuran més el 2021 que el 2020.

La setmana passada vam entregar els premis Mercabarna Innova, que pretenen incentivar els processos d’innovació de les nostres empreses. Ha estat molt interessant perquè s’han presentat un total de catorze projectes que sobretot tenen a veure amb nous packagings, aplicacions de B2B digitals i altres exemples que ens permeten veure la capacitat de reacció que han tingut i tindran les companyies davant dels nous reptes i la crisi del coronavirus. Dit això, hi ha un gran repte, i nosaltres les acompanyarem en aquest procés, que és crear una arquitectura de projecte que ens pugui permetre, com a Mercabarna i també a les empreses de Mercabarna, acollir-nos a les ajudes de la Unió Europea. Un dels apartats més important dels nous fons es diu Resilient i anirà destinat directament a les companyies, així que ja hi estem parlant per determinar quina estructura de projecte podem fer perquè puguin aconseguir instruments de cofinançament de futures inversions o reestructuracions.

Els fons Next Generation EU se centraran a donar suport a la transformació digital, green (energia verda i sostenibilitat) i l’àrea de salut. La idea és estructurar un projecte general que serveixi de paraigua per a altres projectes empresarials individuals que puguin sorgir, com ara plans d’inversió digital o ajudes perquè una companyia pugui idear i desenvolupar, per exemple, un packaging molt més sostenible. És per això que hem fet ara una reflexió de com veiem Mercabarna d’aquí a deu o quinze anys: el debat forma part de l’objectiu d’intentar acollir-nos als fons europeus. La regulació sortirà l’any que ve, i llavors intentarem aprofitar aquelles línies d’ajut que quadrin en l’estratègia d’inversió en les línies digital, green i healthy i salut. La logística aquí serà un dels vectors importants.

El 35% de la mobilitat és causada a Barcelona per les mercaderies. Una de les grans revolucions urbanes ha estat el transport col·lectiu o públic, ja que porta d’un lloc a l’altre persones que no tenen el mateix destí. Això no ho hem aconseguit en l’àmbit del comerç. Un dels grans reptes, doncs, és intentar fer processos de concentració de càrrega i fer unes entregues que puguin permetre una reducció substancial de la mobilitat a la ciutat. I en el supòsit que s’hagin de fer desplaçaments, que siguin el màxim de descarbonitzats possible. Avui dia, el component energètic del 100% dels camions de Mercabarna, si no el 99,8%, és fòssil. La pregunta és quin serà el mix energètic del futur i quin tipus d’infraestructura necessitarà. Mercabarna té ara dues gasolineres; probablement necessitarem reforçar la xarxa energètica. També ens plantegem utilitzar tots els sostres que hi ha a Mercabarna per desenvolupar energia fotovoltaica. Dins el món de la sostenibilitat, volem incrementar encara més el volum de reciclatge i ser un focus extraordinàriament important en reaprofitament alimentari.

Les obres, entre el primer i el segon trimestre de l’any que ve, i tot el dispositiu hauria d’estar muntat el quart. Perquè cal tenir en compte que no només estem parlant d’una infraestructura, sinó d’un canvi de sistema. Mercabarna ha fet un esforç molt important i ha fet donacions al Banc d’Aliments per valor d’1,5 milions de tones anuals, però volem triplicar la xifra, fins als 5 milions de tones. Això s’aconseguirà amb un procés industrial de recuperació dels aliments. Com a la majoria de llocs, tot el tema d’aprofitament alimentari de Mercabarna s’ha realitzat tradicionalment amb el voluntarisme. Els voluntaris han funcionat molt bé i han de continuar existint, però si vols triplicar les xifres necessites una instal·lació i un equip professional. El reaprofitament no només és un element social sinó que ha de formar part del cor de Mercabarna i ser part de la seva estratègia.

La unitat alimentària està formada per tres comunitats: una de persones que circulen pel nostre espai, una de negocis, i una altra de serveis (transport, vigilància, neteja). Per això requerim tenir una infraestructura potent. L’any passat ja vam instal·lar 5G, tot i que encara no a escala interna dels edificis. Aquesta tecnologia és molt important perquè suposarà una gran transformació. Amb la prova Anti Collision vam demostrar que aplicant tecnologia 5G en dos sensors s’introdueix un instrument d’alarma que pot reduir substancialment els accidents laborals. Aquesta és la tendència. Sé que quan parlem d’energia fotovoltaica, de mix energètic, de nova mobilitat i logística i fins i tot de 5G pot semblar futurible, però no és un futur llunyà sinó molt proper. Amb el 5G, primer hem de garantir que el tindrem i després desplegar-lo, que no vol dir posar antenes a tot arreu, cosa que haurem de fer, sinó intentar introduir tecnologia que ens permeti utilitzar els sensors per operar amb moltíssima més eficiència.

Mercabarna preveu captar inicialment el 20% de les fruites i hortalisses ecològiques que es comercialitzen a Catalunya i arribar al 50% el 2031, però el primer que hem de fer amb el Biomarket és consolidar-lo. És una aposta arriscada perquè és el primer mercat ecològic de 5.000-6.000 metres, o sigui que és el més gran d’Europa. Durant el període del confinament estricte, les vendes de bio van créixer un 12%, però el consum aquí no arriba a l’1,65%, i a Dinamarca és de l’11%. Això ens indica que la tendència serà a l’alça, però no sabem a quina velocitat. Hem posat més oferta i ara hem de generar més demanda, i ho hem de fer amb els mercats municipals i altres actors.

Crec que Mercabarna és un projecte molt important i interessant, i la pandèmia ha posat en rellevància que el sector de l’alimentació és clau tant des del punt de vista econòmic com de salut. I també hi ha implicacions personals, com sempre que es prenen aquest tipus de decisions. Jo estava vivint a Mèxic, i la situació amb la Covid-19 és allà molt més complicada de la que pugui ser-ho a qualsevol país d’Europa. Dit això, és evident que és un repte, però és clar que avui dia tot ho és. No hi ha res fàcil. La gent dels hotels, els bars, els restaurants, el transport col·lectiu, els periodistes... La situació és complicada per a tots els sectors i per a tothom.