La Borsa
Més valors
Economia

Catalunya conté el dèficit en el 0,3% tot i les ajudes per la Covid

És la segona que menys millora al tancament del 2020 i la Generalitat en culpa el retard estatal a suspendre l’objectiu de dèficit i les traves pels fons

L’Estat dispara el dèficit a l’11%, com el 2009

Millorar el dèficit en un any de pandèmia. Sembla un oxímoron, però això és el que ha fet la Generalitat al tancament del 2020, en què va registrar un dèficit del 0,35 % del seu PIB, que és inferior al 0,62% amb el qual va tancar el 2019, malgrat que la pandèmia de la Covid-19 va fer que l’economia es desplomés l’any passat un 11,5%, no vist des de la guerra civil. La correcció dels números vermells converteixen la Generalitat en la segona comunitat que menys millora en un paisatge on nou territoris tenen fins i tot superàvit, i la secretària d’Economia del govern, Natàlia Mas, ho atribueix al retard estatal en suspendre l’objectiu de dèficit i a una distribució dels fons Covid que en dificulta l’execució. L’Estat, en canvi, va disparar el seu dèficit fins a l’11% –10,09%, sense comptar la llosa de la Sareb, el banc dolent– i retorna als nivells d’alerta de la gran depressió del 2009 (11,3%) i del rescat financer del 2012 (10,7%). La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, però, va reivindicar que l’Estat s’ha carregat el pes de l’escut social –des de les pensions fins a les prestacions per desocupació passant pels ERTO– i que si no hagués estat per les transferències fetes a les comunitats amb el fons de 16.000 milions, tant la Generalitat com la resta haurien tancat el funest 2020 de la pandèmia amb un dèficit del 2,6%.

L’excepcional 2020 en què el virus va aturar el país va ser l’any en què la Generalitat va desplegar la despesa pública més elevada de la història (32.151 milions) seguint el credo keynesià en lloc del dogma d’ofegar amb l’austeritat que va regnar el 2009. La mànega keynesiana aplicada pel govern per regar l’economia ha suposat un increment de la despesa del 18,7% respecte del 2019, un percentatge que gairebé triplica l’increment mitjà del 6,6% de la despesa pública de la resta de les comunitats.

El dèficit del 0,35% del PIB –equivalent a 755 milions, molt lluny de l’exercici del 2019, que es tancava amb uns números vermells de 1.457 milions– és arrodonit pel govern català fins al 0,4% i supera el llindar fixat del 0,2%. En conjunt, les comunitats sí que compleixen la fita del 0,2% fent la mitjana. I això és gràcies als superàvits de nou comunitats –Andalusia, entre elles– i al quasi equilibri de Madrid, que té un dèficit del 0,05% que va portar el seu conseller d’Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, a presumir davant Catalunya i Pedro Sánchez i a reivindicar les ultraliberals rebaixes d’impostos. “Madrid ha tingut dèficit zero, el 0,05% és quatre vegades menys que el 0,2% de la mitjana i dues-centes vegades menys que l’11% estatal, perquè Madrid gasta el que ingressa. Per això podem rebaixar els impostos”, es va vantar Fernández-Lasquetty en una legislatura en què ERC l’ha situat en la diana pel dúmping fiscal.

La despesa pública estatal va viure una eclosió fins als 53.070 milions, i el 85% va a lluitar contra la pandèmia. Només l’escut contra l’atur amb ERTO i ajudes a pimes i autònoms té un cost de 40.000 milions addicionals.Per la ministra Montero, “els números d’execució pressupostària publicats són el reflex que aquest govern s’ha compromès amb els ciutadans, el teixit productiu i les empreses”. “És que el govern ha habilitat a través de transferències a les comunitats i a la seguretat social, que és el mateix que dir que hem blindat sanitat i educació i pensions i prestació per desocupació de les persones que s’han vist desplaçades del mercat laboral. Si les comunitats no haguessin rebut transferències de recursos el dèficit s’hagués anat al 2,6% i s’han quedat al 0,2%. És fàcilment endevinable que si haguessin patit aquest deteriorament hagués repercutit en els serveis públics”, va raonar la ministra d’Hisenda.Segons Montero, tot i el contratemps del Tribunal Constitucional alemany a l’hora d’aturar els fons de recuperació de la UE fins a completar l’examen de legalitat de l’instrument, Angela Merkel ha traslladat al govern de Sánchez “calma i tranquil·litat” i ha recordat que ella és “la impulsora” d’aquest bazuca keynesià de 800.000 milions (140.000 milions dels quals han d’arribar a l’estat per a la seva distribució entre les comunitats) sense precedents.

LES FRASES

Si les comunitats no haguessin rebut les nostres transferències, el seu dèficit seria del 2,6%, i no del 0,2%
María Jesús Montero
ministra d’hisenda
El retard estatal en suspendre l’objectiu de dèficit i la distribució de fons Covid en dificulta l’execució
Natàlia Mas
secretària d’economia del govern de la generalitat
Madrid té un dèficit del 0,05%, lluny de la resta i de l’Estat. Gasta el que ingressa i pot rebaixar impostos
J. Fernández-Lasquetty
conseller d’hisenda de madrid

L’impacte del virus per la Generalitat: 4.761 milions

El principal i més dramàtic impacte de la Covid-19 sobre les vides ha anat acompanyat d’un segon impacte sobre les finances de tots els governs, i també de la Generalitat. El cop del coronavirus durant el 2020 es calcula en 4.761,4 milions: 3.638,2 milions es deuen a una major despesa per combatre la crisi i els 1.123,2 milions restants són deguts a una caiguda en els ingressos fruit de la menor activitat econòmica i de la davallada recaptatòria.

L’impacte en la despesa es desglossa entre la partida sanitària (2.028,8 milions), de residències (112,6 milions) i d’ajudes directes (880,2 milions), a més d’altres àmbits (616,6 milions). Segons va detallar la secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, la despesa creix en tots els departaments, amb l’augment més intens a Salut (+2.861 milions, un 27,2%), a Territori (+33%) –per afectació en el transport públic–, a Treball i Afers Socials (+18%) i Empresa (+23,9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cafès Cornellà rellança la marca Mahogany, un cafè d’alta gamma

GIRONA
economia

Arrieta, premi CaixaBank A Dona a la millor emprenedora de l’Estat

economia

Damm es queda tot el grup Cacaolat en comprar el 50% a Cobega

Creen l’Àrea 5G de Girona per impulsar l’economia

girona

A la Garrotxa els calen restauradors

Olot

Pla dels apartaments per recuperar turistes

GIRONA

Eurecat i l’IREC creen Battech, el centre tecnològic de les bateries

barcelona

Damm compra l’altra meitat del Grup Cacaolat a Cobega i es queda amb el 100% de la companyia

Barcelona

Viticultura regenerativa: alternativa en temps d’emergència climàtica

barcelona