La Borsa
Més valors
Economia

Un terç de les vinyes de la DO tenen més de trenta anys

Un informe basat en les 2.318 parcel·les registrades de la denominació d’origen Empordà diu també que el 3% tenen més d’un segle

Garriguella, Rabós i Espolla és on hi ha les més velles

Garriguella, Rabós d’Empordà i Espolla són els municipis empordanesos que produeixen vi per a la denominació d’origen Empordà que concentren un nombre més gran de vinyes velles. Però aquests no són els únics municipis amb vinyars vells perquè l’estudi preliminar que ha elaborat el consell regulador de la denominació constata que una tercera part del vinyar empordanès té més de trenta anys d’antiguitat. I l’estudi va més enllà, ja que manté que un 3% dels ceps tenen més de cent anys. “Les vinyes més velles de la denominació van ser plantades a finals del segle XIX i produeixen raïm des de fa més de cent vint anys”, diu. Són vint-i-vuit parcel·les que ocupen una superfície de dinou hectàrees.

L’informe s’ha basat en una prospecció de les 2.318 parcel·les registrades actualment a la Denominació d’Origen Empordà. I a més dels municipis de Garriguella, Rabós i Espolla, també destaquen pel fet de tenir ceps vells altres poblacions situades a la plana de l’Empordà i a l’Albera, com ara Sant Climent Sescebes, Capmany, Masarac, Peralada i Vilamaniscle. En general, les vinyes velles estan situades en parcel·les petites amb una mitjana de 0,87 hectàrees.

Varietats tradicionals

Les vinyes més velles de l’Empordà són de varietats autòctones o tradicionals de la zona. En destaca especialment la carinyena negra, ja que el 90% de les vinyes d’aquesta varietat tenen més de trenta anys; el 60 per cent més de seixanta i el 26% més de vuitanta. En el cas de la carinyena blanca, el percentatge de ceps de més de trenta anys se situa en el 86,7%. D’aquestes vinyes de carinyena blanca, un 26,5% tenen més de vuitanta anys.

L’altra varietat emblemàtica de la denominació, la garnatxa, és també molt vella. Concretament, un 61,4 per cent de les vinyes de garnatxa roja van ser plantades fa més de trenta anys i un 14,9% fa més de vuitanta anys. Una altra varietat amb gran tradició a la zona, el macabeu, també atresora vinyes molt velles, amb un 64,1 per cent amb més de trenta anys.

LA XIFRA

90%
de les vinyes
de la varietat carinyena negra de la denominació Empordà tenen més de trenta anys

Vinyes velles per produir els vins icònics

Els cellers reserven les vinyes més antigues o centenàries per produir els seus millors vins o els més icònics, ja que és ben conegut que les vinyes velles de més de trenta anys augmenten les possibilitats d’elaborar vins de gran qualitat. L’Empordà és terra de varietats històriques. La garnatxa o la carinyena representa una tercera part de la vinya empordanesa.

La denominació empordanesa és una àrea vinícola amb una riquesa varietal exclusiva, ja que és una de les poques zones vinícoles que produeix totes les varietats de garnatxes i carinyenes. Avui, les varietats autòctones representen prop del 65% de totes les vinyes de la denominació d’origen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aposta d’última generació per l’energia amb biomassa

campllong
Economia

Vueling prepara un ERTO per als seus 4.000 treballadors

La pròrroga dels ERTO s’encalla després de la segona absència del Ministeri de Seguretat Social a les reunions

Madrid
economia

Repunt de les exportacions del sector agroalimentari

Vols regulars d’Andorra a Madrid a partir de l’hivern

Andorra La Vella
economia

Empleats de Banc Sabadell fan una protesta contra l’ERO

El Congrés aprova una esmena que obliga Aena a baixar el lloguer dels locals comercials d’aeroports

Madrid

Confecat veu una manca de suport “flagrant” al sector turístic per part de l’administració: “Hi ha molt poca empatia”

barcelona

Les patronals expressen “greu preocupació” per un possible augment de la pressió fiscal que el Govern nega

barcelona