Atrapats en el laberint

Davant un augment dels preus de l’electricitat que ja es pot qualificar de descontrolat, l’estratègia del govern espanyol ha estat la d’amagar el cap sota l’ala i veure-les venir. En altres èpoques, i no tan llunyanes, ja n’hi ha hagut d’increments, devia pensar l’estrateg de torn, i el temps ja domesticarà el mercat i les tarifes tornaran a mare. Però aquest cop no ha estat així. Per tantes raons com experts en la matèria es vulguin consultar, el factor determinant d’aquesta crisi, perquè d’això es tracta, és que el repunt ha estat sostingut en el temps, polvoritzant rècords dia a dia al llarg de tot l’agost, i situant l’import del MWh en unes quantitats, els 140, que tripliquen les de fa un any. No ha estat un fet aïllat. I això ha agafat més d’un, i de dos, a contrapeu.

El mercat elèctric és un autèntic laberint. Una de les visualitzacions d’això és el seu sistema tarifari, on el consum tot just representa un 35% de la factura. La resta són impostos –un 21%– o un gran calaix de sastre on es cobra des de cànons de transport fins al deute històric de les elèctriques. Aquesta complexitat del sistema és justament un dels arguments que fa servir l’executiu de Pedro Sánchez, o més concretament els ministres del PSOE, per justificar la dificultat d’implementar mesures que actuïn com un cataplasma que taponi la ferida o, el que és el mateix, que refredi els preus. La seva recepta, doncs, és que la qüestió demana temps i madurar iniciatives com ara la reforma del projecte de llei del fons del sistema elèctric, que juntament amb altres retocs normatius podria aconseguir fer baixar el preu del rebut un 15%. Igualment, el PSOE també parla de retocar d’alguna manera –del com, ja en parlarem quan sigui– la tarifa regulada que paguen la majoria d’abonats, i que és la més sensible als increments, que són conseqüència directa del fet, absolutament determinant, que l’electricitat a l’Estat es compra cada dia en una subhasta a l’engròs mitjançant una fórmula que, de facto, incentiva el sobrecost.

Amb consumidors, entitats, cambres de comerç i fins i tot empresaris clamant cada dia, i amb les xarxes bullint sobre la qüestió, Podem vol mesures més expeditives. Posar un topall al cost del MWh de generació nuclear o hidràulica va ser una de les primeres que va fer, i ara ha anat tres passes més enllà presentant una proposició no de llei, al marge del seu soci de govern, per crear una energètica pública. Al PSOE treuen foc pels queixals amb la idea i, per refer la imatge d’unitat, tots dos van pactar ahir crear una comissió d’estudi, no permanent, que tracti la qüestió ves a saber quan i en espera d’un nou rècord. L’enèsim.