Més crítiques que suports per les pensions
L’augment de les cotitzacions per nodrir el fons només el veurien bé els sindicats
La patronal tem nous costos
La proposta del govern espanyol per apujar les cotitzacions socials mig punt a empresaris i treballadors, durant una dècada i a partir del 2023, per tal de garantir la viabilitat del sistema de pensions, va recollir ahir més crítiques que suports. Tant els partits de l’esquerra com els de la dreta espanyols qüestionen la idoneïtat de la proposta del ministre d’Inclusió i Seguretat Social dimarts, José Luis Escrivá.
El plantejament amb què treballa el govern espanyol és crear un “mecanisme contingent temporal” que s’activaria “únicament si s’aprecia una desviació” de la despesa en cas d’una crisi econòmica. També la revisió dels comptes, cada tres anys, per veure si efectivament existeix aquesta desviació pressupostària i cal aplicar-hi correccions. Si la despesa és inferior, es podrà rebaixar l’aportació. La idea és que el mecanisme “substitueixi” el factor de sostenibilitat del 2013, que suposava “una retallada en la pensió inicial a mesura que avançava l’esperança de vida”, segons fonts del ministeri. Escrivá confia que amb aquest mig punt es torni a nodrir el depauperat fons de reserva, que en la darrera dècada el govern del PP ha anat buidant usant els diners per pagar, entre altres coses, les pagues extres dels pensionistes del 2017. Quan Mariano Rajoy va arribar al govern, el 2011, el fons estava en màxims, amb una reserva de 66.815 milions. El 2017 ja havia perdut el 90% dels diners, i hi quedaven 8.095 milions. Ara la viabilitat dels pagaments de les pensions en un futur proper es posa més en dubte que mai. A la falta de fons s’hi suma l’increment de perceptors al sistema: la generació de l’anomenat baby boom, nascuda entre final del 1950 i fins a mitjan del 1970.
Encara en discussió
Escrivá ha parlat durant tot l’estiu amb sindicats i patronal sobre la reforma del sistema de pensions. És alhora un dels compromisos del pla de recuperació que el govern espanyol va presentar a Brussel·les per poder rebre els fons post Covid. Ahir, el ministre va torna a insistir que aquesta nova proposta d’increment de la cotització “no suposa retallar cap pensió”, però en tot cas, va dir, “és una opció que estem discutint” encara amb els agents socials. De fet, es negociarà en els propers deu dies. La intenció del govern és incloure-la com una esmena en la reforma de tot el sistema, que ja està en marxa, a partir del proper 15 de novembre.
El plantejament va ser rebut amb grans reserves, quan no crítiques, pels partits polítics espanyols. El tema va centrar l’atenció dels grups del Congrés en la primera jornada del debat de pressupostos de l’Estat. EH Bildu, Unides Podem i Más País estan preocupats per una possible pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. El PP la considera “un llast a la recuperació econòmica” i Ciutadans creu que cal “incrementar la natalitat”. La patronat catalana Pimec ho ha entomat amb “frustració”, perquè comportarà “un increment dels costos laborals”.
CCOO i UGT ho veuen com “una bona notícia” que allunya de la negociació del nou mecanisme de les pensions “la sospita de les retallades”. Amb tot, qüestionen que l’augment sigui suficient. A més, l’esforç addicional de cotitzacions es repartiria entre empreses i treballadors, però els percentatges encara no s’han fixat.