Líder en llonganisses
líder. Embotits Turon de les Preses vol tornar a ser el productor més important de llonganissa de Catalunya després d'un conflicte accionarial de més de 15 anys concurs de creditors. L'empresa ha superat un concurs de creditors i prepara una línia nova de productes amb sis tipus d'embotits nous
la llonganissa i el fuetsón melosos, de bona textura, amb un gust equilibrat
Amb 51 anys d'història a l'esquena, Embotits Turon, que té la fàbrica al polígon industrial de les Preses, ha acabat de superar un concurs de creditors i afronta el futur amb molt d'optimisme. La prova d'això és la línia nova de sis productes que aviat traurà al mercat. Tot plegat té una rellevància especial si es té en compte que l'empresa també surt d'un conflicte accionarial amb més de 15 anys als tribunals. Finalment, el jutjat ha fet tornar la majoria accionarial a la família Turon. El gerent d'Embotits Turon, Magí Sala, ha explicat que la direcció anterior va anar portant l'empresa des d'una posició de privilegi –capdavantera en el mercat estatal en producció de llonganissa, amb una quota de mercat del 18% l'any 1995– fins al concurs de creditors del gener del 2009, que ara ha superat.
Embotits Turon va ser fundat per Lluís Turon l'any 1959 en uns terrenys del carrer Joan Maragall d'Olot, on va estar fins el 1989. En aquell any, per necessitats d'ampliació de l'empresa a causa de l'expansió, es va traslladar a les instal·lacions actuals del polígon del Pla de Baix de les Preses.
Fins a l'any 2000, Turon estava especialitzada en la producció de llonganissa fins al punt que era l'empresa líder quant a producció d'aquest tipus d'embotit. El 1995, però, es va produir el conflicte accionarial. La quota de mercat a l'estat espanyol va arribar a ser del 18%. A partir de l'any 2000, va començar a variar la seva producció introduint-hi xoriços i salamis.
Magí Sala explica que, des que tornen a tenir el control de l'empresa –la sentència ferma és de l'octubre del 2009– donen prioritat a perfeccionar tots aquests productes. “I encara estem adaptant alguns dels productes a les últimes normatives i n'estem millorant la qualitat. Es tracta de tornar a recuperar la confiança dels nostres proveïdors”, diu. A part d'això, l'empresa ha apostat pel desenvolupament de propostes noves. Es tracta d'una línia de sis productes nous que amb tota probabilitat sortiran al mercat durant la propera tardor i sobre els quals Sala no ha volgut donar detalls. “En certa manera, tornem a començar. Embotits Turon sempre s'havia caracteritzat per la millora i innovació continuada dels seus productes”, hi afegeix. Magí Sala manté que en un producte com la llonganissa, que està al mercat des de fa tants anys,s'hi poden innovar poques coses. “Tot i això, sempre hi ha alguna cosa a fer”, sentencia.
Per encarar aquesta diversificació de la producció i per consolidar la millora de la resta de productes, Sala manifesta que no els cal renovar la maquinària. Ell mateix explica que van deixar la fàbrica en mans de la direcció anterior amb una maquinària renovada i capdavantera, que encara és de les millors que hi ha al mercat. Només hi han hagut de fer el manteniment que cal. “Tenien algunes màquines parades per manca de manteniment. Ara, ens calen totes per poder treure al mercat els productes nous i per incrementar la producció”, diu.
El gerent destaca com una de les virtuts principals d'Embotits Turon la regularitat en la seva producció. Això, segons ell, ha contribuït a fidelitzar el paquet de consumidors. “Tenim uns consumidors molt addictes”, indica.
La llonganissa és el producte estel·lar de Turon. De fet, fins fa deu anys l'empresa garrotxina només feia aquest producte. La relació qualitat-preu va permetre que es convertís en l'empresa número u del sector a l'Estat espanyol. Ara per ara, aquest producte representa el 80% de la producció total de Turon. La mateixa relació qualitat-preu és una característica general a la resta de la seva gamma d'embotits. Juntament amb la llonganissa, hi destaquen el fuet i el salami. També elabora xoriço –més prim– i peperoni, que té molta demanda en grups de pizzeries i hamburgueseries.
Magí Sala defineix la llonganissa i el fuet de Turon com a molt melosos, de bona textura, amb un gust equilibrat i amb un aspecte extern molt tradicional. Del xoriço, en diu que mai no ha estat una especialitat de la casa i que treballen per millorar-ne la fórmula. Finalment, del peperoni, n'explica que és un producte que últimament té molt d'èxit i que això és gràcies a la millora de la fórmula que tenien fins ara. “És un peperoni molt especial, molt buscat pel seu gust”, conclou.
Segons les zones on comercialitza els seus productes, Turon fa servir diverses marques. Es tracta de Turon, Anmar i Fluvià. A més, segurament, per una línia dels productes nous que sortiran al mercat durant la propera tardor utilitzarà la marca Placeres Mediterraneos, que havia estat patentada per la direcció anterior.
Turon ven els productes en tot tipus d'establiments. Sobretot els ven a grans superfícies comercials, però també ho fa directament a clients, ja siguin grans o petits pel que fa a la dimensió dels negocis. Magí Sala explica que l'empresa ha optat per no tenir cap delegació. “Hem fet desaparèixer el típic representant territorial. Ara, tots són comercials”, diu. A més, hi afegeix que Turon factura a través de les seves comercials.
El seu mercat és tot el mercat de l'Estat espanyol a més de diversos països europeus, sobretot França, Alemanya, Itàlia a més dels països nòrdics. Testimonialment, també té presència al mercat xinès. Concretament, a Hong Kong.
Embotits Turon encara el futur bo i apostant clarament per la innovació. Per aquest motiu, té previst desenvolupar cada sis o vuit mesos un producte curat nou que, si els resultats del qual són òptims, sortirà al mercat i farà ampliar la gamma de l'oferta d'aquesta empresa garrotxina.
Tres lustres de conflicte
Embotits Turon ha estat objecte, durant els últims 15 anys, d'un conflicte accionarial i d'un procés judicial complicat que es va resoldre tot just a final de l'any passat. Un grup d'accionistes, amb Magí Sala al capdavant, acusa d'apropiació indeguda d'una part de les seves accions a la directiva sorgida de la majoria nova. Els tribunals els donaven la raó i van reclamar insistentment l'execució de les sentències i recuperar la direcció de l'empresa per garantir-ne la continuïtat. Aquests accionistes, encapçalats per Magí Sala, eren familiars seus i la vídua del fundador de l'empresa.
Aquests accionistes van actuar judicialment per recuperar les seves accions i el jutjat social d'Olot els ha donat la raó en tres sentències en el sentit que ells ostenten la majoria. El jutjat d'Olot, però, va denegar l'execució de la sentència i la decisió de l'Audiència de Girona sobre aquest afer.
Els fets van passar entre 1994 i 1995, i el grup d'accionistes que va quedar fora de Turon van impugnar les juntes d'accionistes de 1996, 1997, i 1998. Magí Sala afirmava aleshores que només volien recuperar el que és seu a més del control de l'empresa, ja que segons el seu parer l'equip directiu posava en perill la continuïtat de Turon i els 70 llocs de treball que hi havia en aquell moment. Magí Sala va insistir en la importància de recuperar aviat el control de l'empresa i va deixar clar que ells s'inhibien de les decisions que pogués prendre la direcció i del que pogués passar per la seva mala gestió. Fins i tot van arribar a fer diverses ofertes de compra a la direcció del grup accionarial contrari, que es va denegar, i que estaven disposats a no demanar ni danys ni perjudicis.
Durant el conflicte, es van viure moments de tensió. Un exemple va ser quan els cinc treballadors del comitè d'empresa que l'any 1999 van ser expedientats i apartats de la feina per haver reclamat una resolució ràpida del conflicte i per alertar que aquesta problemàtica posava en risc l'empresa, o bé quan el mateix Magí Sala i la seva filla Sandra, tots dos accionistes, van estar dos dies tancats a la sala de juntes de l'empresa per reivindicar el paquet de 960 accions que els dóna la majoria i, per tant, el control de l'empresa, o bé quan Sala va intentar impedir amb guardes privats l'accés a les oficines dels directius del grup accionarial contrari.
