Les ombres del mercat energètic, al descobert
La crisi de preus del gas, la llum i els carburants tensa l’economia
S’exigeix una reforma del sistema per fixar tarifes i una aposta decidida per les renovables
La guerra d’Ucraïna ha estat la gota que ha fet vessar el got, enlairant encara més els preus del gas i el petroli i, de retruc, també els de l’electricitat i els carburants. L’escalada està afectant el negoci de més del 60% de les pimes i fins al 16% no podrà seguir la seva activitat si no s’atura, fet que posarà en perill més de 320.000 llocs de treball, alerta una enquesta de Pimec que encara no recollia l’impacte del conflicte bèl·lic. El malestar s’està començant a notar al carrer, amb les primeres protestes de professionals afectats, com els transportistes (que ja han aconseguit una bonificació del preu dels carburants) i els pescadors, tot i que la puja afecta des d’autònoms, pimes i grans empreses fins a petits consumidors. S’ha fet evident que el debat energètic no es pot ajornar més, però els experts temen que es tanqui amb mesures de xoc que ajudin temporalment els col·lectius més perjudicats i no es vagi a l’arrel del problema: el sistema de fixació de preus, la dependència energètica d’Europa i la falta d’aposta per les renovables.
Per entendre per què estan pujant tant els preus, cal començar pel gas. Tot i que la majoria del que consumim a casa nostra ve dels Estats Units i Algèria, el temor que hi hagi un tall del subministrament de gas i petroli rus està causant molt nerviosisme, volatilitat i escalades de preu històriques. Al mercat de referència a Europa, el TTF holandès, el megawatt hora s’ha enfilat en un any més d’un 400%, passant dels 19 als 99 euros. En el mercat de Londres, el barril de Brent, el de referència a Europa, ha fregat els 140 dòlars, i ha arrossegat gasolines i gasoils també cap a xifres rècord.
Beneficis extraordinaris
L’espiral alcista provoca un efecte en cascada perquè encareix la fabricació i el transport de molts productes i serveis, però hi ha un altre problema: en el cas del preu del gas acaba també determinant –a tota la Unió Europea– les tarifes elèctriques. En un polèmic model que fa anys que està en qüestió, el preu del quilowatt hora d’electricitat al mercat majorista el marca l’energia més cara que s’està produint en aquell moment, de manera que l’evolució del preu del gas és actualment responsable del 50% de l’augment dels preus de la llum.
Fa anys que es critica aquest sistema i es qüestionen sobretot els grans beneficis que proporciona a moltes empreses energètiques, que guanyen molt per sobre de les seves despeses reals. L’Agència Internacional de l’Energia va calcular fa uns mesos que si la UE apliqués impostos sobre aquests ingressos, gràficament anomenats beneficis caiguts del cel, es recaptarien només aquest any 200.000 milions, que es podrien destinar a rebaixar la factura energètica.
Sobirania retallada
Pimec és una de les veus que alerten que cal una reforma profunda del sistema i, entre altres accions, desvincular el preu del gas i la llum, penalitzar els productors d’electricitat que més s’estan beneficiant de l’escalada de preus i desplegar subvencions “realistes i flexibles” per promoure la transició energètica i no dependre tant de les fonts més cares i contaminants. La patronal alerta que l’elevat preu del gas i les “ineficiències” a l’hora de calcular el preu de l’electricitat tenen un cost anual per habitant de 1.660 euros. Per a Pere Guerra, vicepresident de la comissió d’energia de Pimec, “el problema és que a tot Europa estem fortament condicionats per les grans elèctriques i tenim un sistema en què depenem totalment d’oligarques del gas, cosa que ens resta molta sobirania i ens fa molt vulnerables”. “Ens hem deixat acorralar”, resumeix.
També per a Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, un dels grans problemes és la dependència energètica d’Europa de fonts contaminants, tot i que deixa clar que l’aposta per les renovables són deures per a tots. “És clar que podem culpar els polítics que no s’hagi fet prou, però cal que les persones siguem al centre de l’equació, i si s’ha de posar un parc eòlic prop de casa pensem per què el necessitem en lloc de protestar”, reflexiona.
La crisi energètica se suma a la falta i l’encariment de matèries primeres i components i està posant al límit moltes empreses i autònoms. També particulars. A Catalunya (i són càlculs d’abans de la pandèmia) més d’un 10% de les famílies estan en situació de pobresa energètica. Després d’anys de lluita, s’ha aconseguit que Endesa condoni el deute de 35.000 famílies, però com relata la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, la prioritat és ara que es fixin mecanismes que protegeixin els més vulnerables. “Ens arriben persones que tot i tenir un bo social reben factures de la llum de 300 euros. És una bogeria.”
