Economia

Canviar el model productiu

Aquest 1 de Maig el podem catalogar de primera gran cita postpandèmia, subsumits encara en aquesta síndrome d’aïllament, de recança a reunions i espais comuns. Serà per a nosaltres el retrobament d’aquells llocs naturals de reivindicació, de denúncia pública que tants èxits han portat a la classe treballadora. Espais comuns per fer front de manera decidida i compromesa a realitats de necessària superació.

La situació actual de l’escalada de preus, generada per la cobdícia dels oligopolis energètics, ha portat Girona a un procés inflacionari que fa que, des que va començar l’any, l’IPC a Girona hagi triplicat el que es va generar en tot el 2021, fins al 10,5%. La manca de redistribució de la riquesa, i del monocultiu econòmic de sectors esgotats com el turístic, està generant grans bosses de pobresa.

Cal apujar de manera urgent els sous. A la situació de pobresa generada per l’atur i la precarietat, crisi rere crisi, actualment s’hi afegeix la realitat de les treballadores i treballadors pobres, gent que malgrat treballar a jornada completa no pot afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana i no pot arribar a final de mes. És vergonyós la pujada de preus desproporcionada en productes bàsics com l’alimentació, la llum i el gas, quan encara tenim un problema de preus i d’habitatge dels més alts d’Europa. Com a societat no ens ho podem permetre. El treball ha deixat de ser garantia de poder viure amb dignitat. Igualment és flagrant la realitat de la desigualtat de gènere a la feina, la patronal ha normalitzat que les dones cobrin menys, donant menys valor a l’ocupació de sectors i treballs feminitzats, com el del comerç, hostaleria, les cures… I malgrat l’impuls de l’obligatorietat dels plans d’igualtat a l’empresa, aquesta continua amb poca sensibilitat i coresponsabilitat per erradicar la bretxa salarial. A Girona més del 90% de les empreses són petites (menys de deu treballadors), i els plans d’igualtat no hi incideixen. Cal apel·lar a la responsabilitat empresarial com un imperatiu social.

És necessari articular mecanismes per repartir els guanys socialment generats. Fer una aposta per augmentar els salaris i per una fiscalitat justa. Cal una aposta clara de l’administració i de les patronals per incentivar les millores en els sectors més tocats dels quals depèn l’economia gironina. Hem de canviar el model productiu cap a un de més just, amb menys desigualtats, de més qualitat.

A Girona s’ha de poder desenvolupar els projectes de vida amb dignitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga