Els pagesos pateixen cada cop més perquè els números els quadrin i per no tenir pèrdues. Acumulen la crisi per la batalla dels preus –encara més perjudicial per la inflació desbocada–, els problemes causats per l’escàs relleu generacional i els que són fruit dels desastres naturals, que s’aniran accentuant amb el canvi climàtic. Els agricultors i ramaders que no abandonen i volen continuar treballant en contacte amb la terra i el bestiar s’han de reinventar i empescar-se-les perquè les seves famílies puguin tirar endavant.

En els darrers anys s’ha potenciat l’especialització en conreus concrets i s’han fet més grans les explotacions, guiats pels criteris d’eficiència (i perquè ho exigia el mercat si es volien evitar els números vermells), mentre que d’altres han apostat per una feina complementària que acabi de donar més tranquil·litat. Però també s’ha estès el fenomen de les visites i la venda directa. Oferir serveis per complementar l’activitat agrícola o ramadera ha estat una sortida que alguns pagesos han anat adoptant per superar les dificultats econòmiques. Segons les dades facilitades pel Departament d’Acció Climàtica i Alimentació, en els últims deu anys unes 200 empreses agrícoles s’han acollit als ajuts de la Generalitat per a la diversificació.

Pagesos i guies alhora

Isabel Castanyer, propietària del mas La Coromina, a la Vall d’en Bas (Garrotxa), fa set anys que organitza visites guiades, que s’afegeixen a l’agrobotiga. “Ho vam fer per no haver d’estar tan pendents dels alts i baixos del preu de la llet, i per donar a conèixer el nostre producte”, explica. Amb 260 vaques, produeix llet ecològica, tot i que també fa formatges. Alhora, té 90 hectàrees de conreus per alimentar el bestiar, i gallines, oques i un hort per a consum propi. Fan visites també en caps de setmana i festius: l’any passat van arribar a rebre 4.000 persones, cosa que els va permetre pal·liar els sotracs econòmics. Hi sovintegen les visites d’escoles, que descobreixen in situ la vida a pagès. Com el dia que la Isabel rep aquest diari, en què atén un col·legi d’Olot. La promoció de les visites la fan a través del web, però també formen part del programa impulsat per la Generalitat Benvinguts a Pagès.

El mas La Coromina és una microempresa familiar amb tres treballadors, que permet viure a cinc famílies, comptant-hi els propietaris. La Isabel considera que “el camí és explicar-se, com ho ha fet el sector del vi, fent pedagogia”. I fa una crida a les administracions i consumidors perquè reaccionin: “S’adonaran que no ens han ajudat prou quan vegin que no hi ha menjar de proximitat; si no donen suport als productors, molts anirem morint i vindrà tot de fora, i llavors sí que s’encarirà.” Els sacrificis que exigeix el sector sembla que no espanten els seus fills, a qui els agrada, però “saben que si volen quedar-se han de venir amb moltes ganes, perquè patiran molt”, assegura.

100% venda directa

Oriol López, ramader de la granja Jumarol, situada a l’Albi (Garrigues), té 50 ovelles i unes 300 gallines. Estan especialitzats en la producció d’ous de colors i també ofereixen visites, a través de Benvinguts a Pagès, tot l’any. Tots els seus productes els venen directament, sense intermediaris. “A través del boca-orella, hem creat una xarxa de clients locals: la gent ens truca o ens contacta per Instagram i ve a l’explotació”, assegura l’Oriol.

“Ens dediquem a aquest sector de tota la vida i això és una forma més de subsistir”, hi afegeix. Ara estan notant molt l’encariment del cost de les matèries primeres i intenten que no repercuteixi gaire en el preu final: disposar del control sobre totes les fases del procés de comercialització els ajuda a tenir més marge de maniobra. Aquesta activitat extra els fa estar més tranquils, però també l’aprofiten per donar-se a conèixer i perquè es valori el producte. Les visites els van bé per poder fer visible la feina com a ramaders i per fidelitzar clients. Al llarg de l’any han rebut 100 visitants, que s’afegeixen als 200 del dia de la Festa de la Pagesia, en què accedir-hi és gratuït. La visita permet alimentar les ovelles i les gallines, i després ja treuen els ous. La majoria, en acabat, compren el producte.

En Guillem, propietari de Can Pastoret, finca que porta el cognom de la família, també s’ha hagut de reinventar. La seva explotació es troba a Molló (Ripollès), a 1.300 metres d’altitud, i es dedica a la producció ecològica de carn de ramaderia extensiva i de patata. Té el conreu dels tubercles i 50 vaques, 20 eugues i 40 cabres. De fet, les visites acaben amb un dinar per tastar el producte. Molts clients també compren allà mateix el gènere que ja han tastat, o hi van expressament per adquirir-lo. “Vivim la meva dona i jo del que fem a la masia: de l’activitat agrària no podem viure, perquè la rendibilitat és baixa”, relata. Fa dos anys que van poder abandonar feines complementàries (de comercial i d’enginyer) per dedicar-se de ple a l’empresa familiar, però oferint serveis. Van esdevenir una aula d’entorn rural, que és una figura de la Generalitat per potenciar les visites, que va facilitar l’accés a l’ajut per a la diversificació. Això els ha permès fer les reformes necessàries per adaptar la cuina i altres espais per a les visites, que s’afegeixen a la venda directa.

Per promocionar-se fan servir el seu web i el programa Benvinguts a Pagès, que reconeix que és “l’eina més important” que tenen, si bé detecta alguns problemes tècnics en la reserva electrònica, sobretot per al dia en què és gratuït. Ara bé, durant tot l’any potencien les activitats organitzades i reben força clients redirigits d’aquesta iniciativa. Les visites a Can Pastoret es concentren els caps de setmana i tots els dies d’estiu. Puntualment, munten alguna activitat com la pastura d’eugues i cavalls, a més de visites d’escoles.

El Departament d’Acció Climàtica i Alimentació fa anys que, als pagesos que desitgen obrir les portes al públic, els recomana explicar la seva història, les arrels familiars de la finca i com fan el producte. Això és aplicar les tècniques de màrqueting elementals perquè el client s’acosti a la realitat dels productors i en percebi l’autenticitat. És a dir, perquè pugui posar-los cara i connectar-hi. Des del departament s’organitzen cursos i seminaris per ajudar a desenvolupar aquest vessant, que avui exigeix la implicació digital. Els pagesos afirmen que “a la gent li fa il·lusió la visita” i, quan coneix el producte, “el valora”. La qüestió és que només amb la feina de pagès sovint ja no n’hi ha prou, o se subsisteix amb dificultats, i que hi ha demanda de mercat per a aquests nous serveis que s’ofereixen.