L’OCDE rebaixa a un 1,3% el creixement espanyol el 2023
L’organisme també situa la inflació prop d’un 5% tant l’any que ve com el 2024
En un àmbit mundial, l’increment només serà d’un 2,2%, tot i descartar-se una recessió
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) enfonsa una mica més el clau en les previsions de creixement per a l’Estat espanyol l’any que ve i el rebaixa ara a un 1,3%, dues dècimes menys que al setembre i vuit menys del que preveu el govern de Pedro Sánchez en el seu pressupost.
Recentment, el Fons Monetari Internacional (FMI), la Comissió Europea i el mateix Banc d’Espanya ja el situaven força per sota del 2%. Això, argumenta l’OCDE, és degut al fet que la inflació continuarà sent alta i que les exportacions cauran fortament per la situació mundial per la guerra d’Ucraïna.
“El creixement s’espera que s’alenteixi el 2023 i que es mantingui moderat el 2024, sobretot per la pressió inflacionista sobre les llars i la debilitat en la demanda exterior”, s’explica en les perspectives semestrals de l’OCDE en l’apartat dedicat a l’economia espanyola. En aquest sentit, el creixement el 2024 se situa també en un modest 1,7%, mentre que aquest 2022 s’ha de tancar amb un 4,7%. En aquest cas, tres dècimes més optimista que l’executiu.
La inflació, que ha d’acabar l’any per sobre del 8%, disminuirà el 2023 a un 4,8% però s’estima que continuarà registrant el mateix percentatge el 2024. A més, l’atur tampoc no ha de baixar del 12% en els pròxims dos anys. L’organisme considera que “un acord entre els agents socials per compartir les càrregues de l’augment dels preus mitigaria el risc d’una espiral per l’increment dels salaris”. I, d’altra banda, es recomana “un programat i efectiu ús dels fons Next Generaration de la Unió Europea”.
Si es compara amb les xifres globals, la situació espanyola és una mica més bona que la d’altres països. L’OCDE preveu que Alemanya entri en recessió el 2023 amb una caiguda del seu PIB de tres dècimes, mentre que França i Itàlia només creixeran sis i dues dècimes, respectivament. Això fa que s’eviti una recessió a la zona euro amb un avenç de cinc dècimes. En un àmbit mundial, el creixement ha de ser d’un escàs 2,2%. “El nostre escenari central no és una recessió global, però sí un significatiu alentiment de l’economia mundial, alhora que una alta inflació en molts països, tot i que aquesta tendeixi a la moderació”, escriu l’economista en cap de l’organització, el portuguès Álvaro Santos Pereira. El mateix economista avalua que, malgrat uns dipòsits plens de gas a Europa en aquests moments, “aquest hivern al nord de l’hemisferi serà tot un desafiament”. I hi afegeix que “la situació podria ser encara més complicada a l’hivern 2023/24”.
Brussel·les avisa altre cop l’Estat
La Comissió Europea adverteix de nou l’Estat espanyol dels riscos derivats de l’elevat nivell de deute públic i privat, i també de l’alta taxa d’atur, tres indicadors que la institució ha identificat des de fa anys com els principals perills de l’economia espanyola. Així consta en l’informe sobre desequilibris macroeconòmics que Brussel·les va publicar ahir dins de l’anomenat “paquet de tardor”, en el qual marca els principals desafiaments dels estats membres amb vista al 2023, que, segons les previsions, començarà amb dos trimestres de contracció a la zona euro.
