habitatge
El 60% de pisos HPO, els fan els privats
Els promotors privats han construït entre el 60 i el 80% dels pisos de protecció oficial que s’han aixecat a Catalunya els darrers 10 anys. Aquesta és una de les principals i sorprenents conclusions d’un estudi elaborat per la càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors. Segons aquest informe, caldrà aixecar uns 220.000 pisos més fins al 2037 per fer front a les necessitats d’habitatge de la població que no es pot permetre anar a buscar-ne i pagar-ne un al mercat lliure.
L’informe fet públic aquesta setmana alerta que entre els anys 2014 i 2022 el nombre d’habitatges de protecció oficial (HPO) finalitzats a l’Estat per promotors privats (59.928) també va quadruplicar els finalitzats pels promotors públics (14.737), incapaços de construir-ne més i que fien més la construcció de pisos socials als percentatges que obliguen a reservar a les promocions privades. “Queda evidenciada la necessitat d’articular mecanismes de col·laboració publicoprivada per les promocions d’habitatges de protecció oficial, ja que les promotores públiques no han assolit ni l’estructura ni el pressupost suficients per proveir de manera eficient l’habitatge assequible de lloguer”, adverteix l’informe, titulat La promoció d’habitatge als plans estatals i els fons Next Generation.
L’estudi assegura que els recursos destinats a habitatge i al foment de l’edificació per part de l’administració pública des del 2007 –en ple boom immobiliari– fins al 2018 es van retallar un 61,5%. Tot i l’esforç per recuperar terreny, no s’han recuperat en els plans actuals xifres d’inversió destinades a fomentar l’habitatge, com les previstes en el pla d’habitatge 2002-2005 o el 2009-2012. Entre el 1998 i el 2008, i “davant la creixent dificultat d’accedir a un habitatge en propietat, les administracions públiques van reorientar els objectius cap a la promoció d’habitatge de lloguer assequible”, encara que els exemples d’èxit d’habitatges de protecció oficial van ser de compravenda i encara “insignificants” els exemples de lloguer, diu l’informe.
Madrid, millor?
Per comunitats, l’estudi sosté que Madrid lidera els HPO de lloguer iniciats entre el 2014 i el 2022, amb un total de 5.372, fet que suposa més que duplicar els promoguts a Catalunya, que van ser 1.883 en aquest mateix període. Un dels autors de l’informe, Carles Sala, remarca que la diferència es pot explicar perquè a Madrid hi ha diferents fórmules d’habitatges de protecció oficial, amb períodes de durada de 7, 12 o 15 anys, mentre que a Catalunya les que es fan actualment són de caràcter permanent.
Amb tot, Catalunya ocupa el tercer lloc entre les comunitats autònomes en promoció d’HPO de lloguer en aquest període, darrere únicament de Madrid i del País Basc, i supera de molt comunitats com ara Andalusia i el País Valencià.
L’estudi posa l’accent a la insuficiència pressupostària i de la manca de programes adequats com a “causa principal” de la manca actual d’habitatge de protecció oficial. Així mateix, Sala va advertir en la presentació que els incentius fiscals –entre els quals hi ha desgravació fiscal per la compra d’habitatge habitual– han costat a l’Estat uns 77.560 milions entre el 1979 i el 2010, és a dir, entre un 0,8 i un 1% del PIB, però la desaparició d’aquestes deduccions, que van tenir un cost màxim d’entre 5.000 i 6.000 milions anuals durant el període de màxima intensitat, han passat a ser un “estalvi net per a l’Estat”. “L’Estat no ha derivat aquest recurs cap a polítiques directes d’habitatge”, denuncia l’estudi. Així mateix, Sala va alertar que l’Estat tradicionalment acompanyava les polítiques d’habitatge amb tres instruments: els préstecs convinguts, és a dir, préstecs fruit d’acords entre l’administració i els bancs; el subsidi d’aquests préstecs, és a dir, oferir aquests préstecs a un interès inferior al del mercat, i finalment les ajudes directes. Però en els darrers plans d’habitatge els dos primers instruments s’han eliminat, fet que no afavoreix que el sector privat promogui habitatge de protecció oficial, i, pel que fa a les ajudes, estan “capades”, va sentenciar Sala.
En el cas de Catalunya, Sala va destacar que ha intentat recuperar alguns d’aquests instruments, en impulsar que l’ICF concedeixi préstecs per finançar projectes d’habitatge social a Catalunya, però que ja no està subsidiant el tipus d’interès d’aquests préstecs. “A Catalunya, els darrers 30 anys, s’han iniciat més de 200.000 habitatges de protecció oficial. Podem observar que el sostre d’habitatges iniciats en un mateix any és al voltant de les 20.000 unitats, un sostre que s’hauria de tornar a recuperar de manera immediata per donar resposta a la necessitat d’habitatge que es crearà els pròxims anys”, diu l’estudi. El govern, per part seva, ha anunciat que guanyarà 10.000 pisos de lloguer social en tres anys. Sala creu que Catalunya presenta les mateixes xifres “ridícules” d’HPO que a altres parts d’Espanya, però el coautor de l’informe ha ressaltat que la Generalitat complementa amb recursos addicionals els fons repartits per l’Estat mitjançant el pla d’habitatge, a diferència d’altres comunitats.
