Economia

MARIA TEIXIDOR

DIRECTORA GENERAL DE CLADE

“Triple impacte? Les cooperatives ho porten a l’ADN ja fa un segle”

L’economia social està com en un gueto, només parla amb ella mateixa; ha de sortir i transcendir
Cal fer que els joves que estan en incubadores s’ho plantegin com una possibilitat
Clade agrupa cooperatives com ara Abacus, Fundació Blanquerna, Suara o Corma, per esmentar les més conegudes, i així fins a onze, amb quin objectiu?
Clade, com a cooperativa de segon grau, agrupa els seus membres sense una transferència de competències, només per, d’alguna manera, vehicular projectes d’intercooperació que puguin enfortir les empreses del grup i els seus negocis; i una actuació que en podríem dir més d’influència, guiatge i suport a les organitzacions, és a dir, entendre com poden desenvolupar-se en l’entorn legislatiu i econòmic actual. És buscar un relat comú d’unes empreses que, d’alguna manera, defensen que es pot fer economia d’una altra manera.
De quina manera?
Demostrant cada dia que poden impactar positivament perquè des de l’arrel, des de la concepció mateixa del projecte empresarial, incorporen la preocupació per les persones i pel territori, però també en la manera de funcionar. La governança d’aquestes organitzacions és molt diferent: té molt en compte i posa al centre la persona, té voluntat de redistribuir la riquesa, per exemple, amb una política salarial assumible, amb la reinversió dels excedents en el propi projecte i finalment amb una vinculació al territori, articulant a través dels projectes unes comunitats i localitzant els negocis allà on es fan, també des del vessant impositiu.
Cada cop hi ha més empreses que entre els seus objectius no només tenen el lucre, sinó finalitats socials, mediambientals, etc. Hi ha una certa convergència de les societats mercantils amb el que representa la cooperativa?
Les noves generacions quan consumeixen o cerquen feina tenen en compte aquests valors que les cooperatives representem. I aquí ens trobem convergint els dos mons. L’entorn ens està abocant a entendre’ns i a parlar-nos; hem de dialogar.
Se senten en la necessitat de reivindicar-se?
Tenim la necessitat de fer veure que, ara que es parla de sostenibilitat, ara que les empreses estan plantejant un triple impacte (l’econòmic, el social i el mediambiental) i ara que ens estem guiant per una nova fórmula de buscar propòsit, des fa més d’un segle existeixen iniciatives com les cooperatives, les fundacions i altres que s’agrupen sota el que és el paraigua de l’economia social que estan demostrant que es poden fer projectes amb aquest triple impacte perquè és el nostre ADN.
Què pensen fer?
Un dels reptes que tenim aquest any és, precisament, veure de quina manera podem traslladar aquests aprenentatges al món econòmic en general. Una oportunitat poden ser per exemple les “societats de benefici i interès comú” que preveu la llei “Crea i Creix”, que cerquen d’alguna manera ajuntar propòsit i la cerca de beneficis en el món de la societat mercantil. Al final és un instrument que pot ser un lloc de trobada d’aquests dos mons que a vegades sembla que no es puguin parlar. L’economia social és un 10% del PIB, té un pes important i, en aquest moment de transformació, jo crec que hi ha tot un diàleg a obrir per traslladar aquestes bones pràctiques d’un lloc a l’altre.
Fins ara no s’ha fet? L’economia social s’ha explicat poc?
Dins del sector es diu que l’economia social està com en un gueto i que ha de sortir d’aquest gueto. És a dir, s’ha parlat molt a ella mateixa però fora hi ha un gran desconeixement; per tant, n’ha de sortir i transcendir.
En l’organigrama del govern espanyol, l’economia social té un tracte diferenciat. És bo per aquesta fita?
La combinació de treball amb capital de la cooperativa fa que pengi no del Ministeri d’Afers Econòmics sinó del de Treball i Economia Social. Cal òbviament tractar-ne l’especificitat, però crec que també alhora, coordinar-ho millor amb l’àmbit de competències econòmiques per configurar-la com a part de l’economia, no com una realitat que en queda al marge.
Molts emprenedors que diuen voler canviar el món no trien pas el model cooperatiu.
Hem iniciat converses amb Barcelona Activa perquè s’ha de poder pensar en les cooperatives com a models d’arrencada dels negocis. Ara sembla que només podem estar parlant de start-ups i que han de ser projectes de gran creixement. Per què no podem començar a pensar en projectes que neixin des d’aquesta fórmula? Hi ha moltes fórmules a explorar. Per exemple, amb l’Impact Hub a Barcelona, estem estudiant els casos d’empreses que han nascut com a mercantils i s’han transformat en cooperatives. I aquest viatge a mi em sembla molt interessant perquè explica la presa de consciència, per part dels fundadors d’aquest tipus de projectes, que hi ha una altra forma d’organitzar-se que cobreix millor aquesta voluntat que tenen de compartir la propietat, de fer un sistema on la redistribució funcioni de manera diferent i millor, i, per tant, de complir aquests objectius múltiples que posen als seus projectes. Si tu no difons aquest model com un model de creixement possible, no és factible que joves que estan en incubadores de projectes se’l plantegin com una possibilitat.
L’economia social se sent ben representada en les taules de diàleg social?
El diàleg social està passant per un moment de transformació. Un dels acords del nou govern és donar més veu a la petita i mitjana empresa. Aquí està sorgint una iniciativa com Conpymes que pretén ser la veu real de la pime i els autònoms a la taula del diàleg. De la mateixa manera, té sentit que aquesta representació s’ampliés també a l’economia social. Si és veritat que estem iniciant un nou camí caldria tenir en compte totes aquestes noves realitats, i estaria bé que, òbviament, en el diàleg social també hi fóssim.
El president de Pimec, Antoni Cañete, sol dir que si no s’ha legislar pensant en els petits perquè es puguin fer grans, és perquè la pime ha estat absent del diàleg social. La cooperativa també té dificultats per créixer per aquest motiu?
Nosaltres el que tenim són empreses que han demostrat que això no són impediments per créixer i ser grans. Òbviament hi ha dificultats, perquè si la legislació es fa pensant sempre en les grans, falla en la pime i falla quan s’adreça a fórmules alternatives de fer empresa com la nostra.
El nou govern espanyol diu apostar per l’economia social. És una cosa d’esquerres?
Hi ha entorns dins de l’economia social que ho veuran molt més així. Jo no veig que això s’hagi de lligar amb esquerres o dretes; les coses poden haver tingut un origen però crec que cap on camina el món és un lloc on s’estan combinant moltes d’aquestes coses que comentava i és el camí que hem d’explorar. També estem en un moment de construcció d’aquest sector a Europa. La UE ja ha dit que l’economia social és un sector dels que ha de tenir creixement perquè realment fa una bona combinació i un bon equilibri entre totes aquestes coses que estan en joc I jo crec que és interessant que s’estiguin alineant posicions.
El grup Mondragón continua sent referència per Clade?
Mondragón és un far al qual has d’estar mirant perquè demostra les possibilitats d’aquest model, però és un cas únic al món que fa molta enveja. A Catalunya el món cooperatiu s’ha desenvolupat més en els serveis o l’entorn agrícola i no l’industrial.
Aquest any s’ha sumat Fedefarma. Hi ha noves incorporacions previstes?
Efectivament, ara estem en una fase d’incorporació d’empreses i al llarg de l’any que ve podrem comunicar-les.
Tenen preferència per cap sector per créixer?
Estem parlant amb tothom. No és l’ambició del creixement pel creixement, perquè no tindria cap mena de sentit, sinó que és un grup més qualitatiu.

Exdirectiva del FC Barcelona

Francesc Muñoz Dorado

Maria Teixidor Jufresa és advocada, assessora i consellera d’empreses i va formar part de la junta directiva del FC Barcelona en l’època de Josep Maria Bartomeu fins al 2020, quan va dimitir. Aquest 2023 s’ha incorporat al Grup Clade per contribuir al seu creixement.

Amb la recent entrada de Fedefarma a Clade la xifra de facturació agregada és de prop de 400 milions d’euros i té onze membres: Abacus, Cooperativa Plana de Vic, Corma, Escola Sant Gervasi, Fundació Blanquerna, Comunitat Minera Olesana, Pere Claver Grup, Orquestra Simfònica del Vallès, Previsora General i Suara Cooperativa. Un dels objectius és impulsar projectes d’intercooperació entre membres: en aquest sentit, en destaca un de liderat per Escola Sant Gervasi i Abacus per exportar el model educatiu a altres localitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MWC: tan gran i (enguany) tan artificial

Barcelona

El busseig genera un volum de negoci de 37,5 milions anuals

Cornellà de Llobregat
Economia

El Village del MWC mostra els plans locals per reduir la bretxa digital

L’Hospitalet de Llobregat
unió europea

Nou cop de la justícia europea a Espanya

barcelona

Pimec alerta que la sequera ja impacta en 1.500 empreses

girona
economia

La inflació a la zona euro es modera i la situa en el 2,8% al gener

barcelona
economia

Menys hipoteques durant el 2023

barcelona
economia

Estudiaran fórmules per permetre que ACIN compri la Nylstar

blanes
economia

Participació rècord de les empreses catalanes al MWC

Barcelona