Economia

El nombre d’empleats públics a Espanya

Espanya té un nombre excessiu d’empleats públics? La resposta és un no rotund. El 2019 –últimes dades disponibles a l’Organització Internacional del Treball– i en relació amb la població ocupada, a Espanya la taxa d’empleats públics ascendia al 16,3%, un percentatge molt allunyat del d’altres països

És una cançó que periòdicament sona, que és motiu de comentaris durant un temps i que acaba marxant de les tertúlies fins que torna a sonar: Espanya té un nombre excessiu d’empleats públics? La resposta és un no rotund. El 2019 –últimes dades disponibles a l’Organització Internacional del Treball– i en relació amb la població ocupada, a Espanya la taxa d’empleats públics ascendia al 16,3%, un percentatge molt allunyat del d’altres països: Noruega (32,4%), Croàcia (30,1%), Dinamarca (29,6%), Letònia (29,5%), Montenegro (29,3%), Suècia (29,2%), Eslovàquia (26,9%), Lituània (26,9%). (Dades obtingudes del mitjà Maldita.es.) Aclarit això, el que és precís veure és com es distribueixen aquests empleats públics de què Espanya disposa. I aquí sí que les diferències entre regions són abismals.

Al gràfic adjunt es relaciona el nombre d’empleats públics que hi havia el 2019 en relació amb la població ocupada en cadascuna de les regions mostrades (eix horitzontal), amb els saldos fiscals interregionals de cada regió elaborats pel sistema de fluxos monetaris del 2005, publicats el 2008, única vegada que el govern d’Espanya els ha publicat i que, per tant, són els únics oficials (eix vertical). Les línies vermelles indiquen la mitjana d’empleats públics d’Espanya i el saldo fiscal d’equilibri interregional.

Com podeu observar al gràfic queden determinats quatre quadrants. Al superior esquerre, aquelles regions que tenen un percentatge d’empleats públics per sota de la mitjana i superàvit fiscal interregional, és a dir, que perceben en forma de finançament més del que aporten en forma de contribucions fiscals. Cap regió és en aquest quadrant.

Al quadrant superior dret, se situen les regions que tenen un superàvit fiscal interregional i un nombre d’empleats públics superior a la mitjana d’Espanya. Aquí hi ha el gruix de les regions d’Espanya, i destaquen els casos d’Astúries i Extremadura.

Al quadrant inferior dret, hi ha les regions amb dèficit fiscal interregional, és a dir, que aporten al sistema més del que reben i que tenen un nombre d’empleats públics que és superior al de la mitjana.

I al quadrant inferior dret, hi ha les regions amb dèficit fiscal interregional i un nombre d’empleats públics inferior a la mitjana. I aquí és on hi ha Catalunya: la segona regió amb pitjor saldo fiscal interregional i el menor nombre d’empleats públics entre les regions d’Espanya.

Vostès que són molt intel·ligents, ja deduiran d’aquesta exposició tot el que se’n pot deduir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Economia

Protesta dels treballadors de Correus de Torredembarra

Torredembarra
GIRONA

L’atur puja el mes de febrer un 0,4% a la demarcació

GIRONA
economia

L’atur recula després de quatre mesos a l’alça

barcelona
ECONOMIA

Nou espai virtual de cooperació dels polígons industrials del Vallès

TERRASSA
Girona

Nova IGP Formatge Garrotxa, presentada al Fòrum

Girona

La família, millor si queda fora de la gestió de l’empresa

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

Roba vella per bastir

Barcelona

CTSC aspira a recuperar el transport sanitari a Girona

Girona

Ficosa centra esforços en els components de la bateria

viladecavalls